MONESTIR RUPESTRE DE L’ARCÀNGEL MIQUEL. IVANOVO (BULGÀRIA)

 

FOTOS G. Aymamí

 

 

MONESTIR RUPESTRE DE L’ARCÀNGEL MIQUEL. IVANOVO (BULGÀRIA)

Es troba en la vall del riu Russenski Lom, a 3 km a l’est d’Ivanovo.

El monestir data del segle XIII i fou fundat pel monjo Joaquim, futur patriarca de Bulgària, procedent del monestir del mont Athos grec. L’ajudaren tres dels seus deixebles. Les virtuts de l’anacoreta fa ver que rebés la visita del tsar búlgar Ivan Assen II (1218-1241) que va ajudar econòmicament a la fundació del monestir.

Fins el segle XVII els monjos van anar excavant capelles i esglésies en la regió, arribant a haver-hi unes quaranta esglésies i a prop de tres-cents edificis, que el 1979 foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.   

A part de l’edifici troglodític la seva importància rau en la gran quantitat de pintures al fresc dels segles XIII-XIV extraordinàriament ben conservades. 



 



BALMES ROGES. PONT DE VILOMARA (BAGES)

Fotos originals en paper any 2005. G. Aymamí

 

 



BALMES ROGES. PONT DE VILOMARA (BAGES)

A sota el Puig Gili. Cal seguir el camí que passa per darrere de la casa Nova de Sant Jaume i per les tines de la Lluca s’arriba a les balmes Roges, el camí continua vers l’església de Santa Creu de Palou i la casa del Farell.

Ens trobem amb dues balmes i amb dos grups ben diferenciats i separats, en una, la més important que mesura 24 metres de llargada hi ha una part destinada a cleda, inclosa la menjadora; una barraca de camp de pedra seca i una tina. Al costat hi ha l’altre balma on hi trobem una altre barraca i dues tines més.

Si la presència de grups de tines enmig dels camps, cosa que es dona en la zona de les valls del Montcau, ja es realment interessant, la ubicació d’aquests exemplars troglodítics són del tot excepcionals. Hom creu que en una de les tines s’efectuava el premsat del raïm i en l’altra tenia lloc la fermentació i transformació en vi, d’aquesta forma no es tenia que transportar tot l’embalum del raïm pels mals camins cap a la vila, sinó que tant sols s’hi duia el vi, ja elaborat, en animals de bast.



SAN CRISTOBAL DEL BARRANCO.ANIÉS (OSCA - HUESCA)

Fotos G. Aymamí

 

 

SAN CRISTOBAL DEL BARRANCO.ANIÉS (OSCA - HUESCA)

Des del poble d’Aniés, que pertany al municipi de la Sotonera, cal seguir la pista, degudament senyalitzada i apte per automòbils, que puja cap a la serra Caballera,  en cosa d’uns 3 km, es troba a l’esquerra el corriol que du cap al santuari de la Virgen de la Peña, cal continuar endavant aproximadament uns 1,5 km fins trobar el trencall, senyalitzat, que davalla cap el riu Sotón i cap a la paret on s’obre la cova, on arribem en cosa d’uns 30 minuts de caminar.

Per uns graons tallats a la roca accedim a la porta d’entrada, l’interior està dividit en diverses zones, així trobem la part dedicada al culte, la sagristia i les cel·les dels ermitans, també hi ha moltes pintures de caràcter popular, creus, estrelles, motius geomètrics i vegetals, destacant la figura d’un àngel que duu un llibre en la mà dreta i amb l’altre fa el senyal de la pau.

Tanmateix hi ha diverses firmes i grafits datats dels segles XVIII i XIX.. Es té constància de l’existència d’aquesta ermita rupestre en el segle XVI i en el segle XVIII es van realitzar diverses modificacions

VIRGEN DE LA PEÑA. ANIÉS (OSCA - HUESCA)

Fotos G. Aymamí

 

Gravat de 1642 que representa a l’anacoreta fra Juan agenollat i resant a l’entrada de la cova.   

VIRGEN DE LA PEÑA. ANIÉS (OSCA- HUESCA)

Des del poble d’Aniés, que pertany al municipi de la Sotonera, cal seguir la pista, degudament senyalitzada i apte per automòbils, que puja cap a la serra Caballera i en cosa d’uns 3 km, es troba un corriol a l’esquerra que du cap al santuari on arriben desprès de caminar cosa d’un quart d’hora.

Aquí ens trobem amb l’ermita bastida en els segles XVII o XVIII amb l’interior ple d’objectes barrocs que té el seu origen en una llegenda comú a les marededéus trobades.Al costat hi ha l’habitacle de l’ermità bastit sota d’una balma.

 L’edifici té tres pisos, l’inferior és el més gran, aquí hi ha la cuina i lleixes plenes de terrissa del segle XVIII. En la segona planta hi ha diverses sales destinades a la gent dels pobles que hi anaven en romeria i en el pis superior trobem més sales i un mirador des del que s’observa una perspectiva de la vall realment esplèndida. 

L’horari de visita és de 10,30 a 14,30 els dissabtes, diumenges i festius des de Setmana Santa fins el Pilar. Fora d’aquests horaris cal trucar al centre d’atenció al visitant del castell de Loarre 974342161 – 649307480. administracion@castillodeloarre.es