COVA DE LES ERMITES o COVA DELS PASTORS. ROSES (ALT EMPORDÀ)

COVA DE LES ERMITES o COVA DELS PASTORS. ROSES (ALT EMPORDÀ)

Situació:
De Roses cal seguir la carretera en direcció cap a la cala Montjoi i continuar cap a la cala Jóncols i en arribar al coll de Canadell cal aparcar el vehicle i continuar a peu per l’ample camí que s’endinsa cap a Cap Norfeu, tot vorejant la badia de Jòncols. Cal deixar a l’esquerra el trencall que davalla cap a la propera cala de Canadell i a la dreta el corriol que s’enfila cap el puig Norfeu. A cosa d’uns 500/600 metres del coll trobem la cova a la dreta, al costat del camí.    
Descripció:
La cova de les Ermites mesura uns 33 metres de recorregut, té dues boques, la de la dreta té al davant una paret de pedra feta de lloses de pissarra amb una porta que tancava la cavitat, podem observar que les parets i la volta han estat retocades de forma artificial per tal d’adequar més l’habitabilitat, només els sis primers metres permeten ser habitats amb una certa comoditat, i a prop de l’entrada s’ha tallat a la roca un banc i una lleixa. També hi ha un bassi circular per tal de recollir l’aigua de la pluja.
Als vuit metres s’ajunta amb la galeria que prové de la segona boca d’accés, fins que poc a poc va perdent alçada.   

Breus notes històriques:

Tot apunta que aquesta cova fou emprada com eremitori en el període alt-medieval, segles IX-X, per la qual cosa també se l’anomena Cova dels Eremites.
En temps posteriors s’utilitzà com a cleda pel bestiar i sembla ser que per aquest motiu se la coneix també com a Cova dels Pastors, època a la que segurament pertany la barraca de pedra seca, adossada al petit cingle, que hi ha al costat, es tracta d’una barraca de planta quadrada, feta amb lloses de pissarra que presenta unes cantonades de factura força acurada. També hi ha, a l’altre banda, les restes d’un corraló.   
Barris explica que [...] el 17 de maig de 1380, el bisbe de Girona, Bertran de Mont-rodon i de Sorribes, demanava al clergat de Santa Maria de Roses, Cadaqués, Palau-saverdera i Santa Creu de Rodes que escoltés en confessió els eremites que vivien en aquestes muntanyes -cosa que confirma, d'una banda, la seva presència i, de l'altra, el caràcter més o menys ampli del fenomen- i que no digués que no eren feligresos seus -una precisió indicativa que els ermitans, més enllà de viure aïllats geogràficament en un erm solitari, també eren socialment i religiosament abandonats.
Això es tan sols un exemple de que per la zona hi vivien eremites, hi ha documentació en aquest sentit del segle XV d’ocupació ermitana en la muntanya de Cadaqués i en la serra de Rodes, també, en època més tardana, segle XVIII, hi ha informació d’establiments eremítics per aquestes contrades empordaneses, per la qual cosa, tot i la manca de documentació, tot indica que aquesta caverna fos utilitzada per eremites, la situació de la cova és excepcional, ja que està enclavada en un relleix de la muntanya des d’on es domina la badia de Jòncols. Tanmateix els contorns del coll de Canadell han estat conreats, cosa que demostra que l’emplaçament reuneix moltes condicions idònies per a llargues estades.     
La cova de les Ermites es troba inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Topografia extreta de www.espeleoindex.com

Fotos: G. Aymamí  

Bibliografia:

Aymamí, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona (25-26)
Barris i Ruset, J.M. (2008) Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses. (151-152).