miércoles, 20 de noviembre de 2019

LA COVA DE VILLECROZE (FRANÇA)



 
LA COVA DE VILLECROZE (FRANÇA)
Situació:
Villecroze és una petita localitat d’uns 1.500 habitants situada en el departament de Var a la regió de la Provença.
S’hi arriba seguint l’autopista d’Aix-en-Provence a Niça, a l’alçada de Brignoles surt un trencall que du cap a la població, des d’Aix hi ha poc més de 90 km.




Descripció:
En un extrem de la vila hi ha el parc municipal de 2,5 hectàrees creat el 1920. Dins del parc, a part d’abundants exemplars de flora, trobem una cascada de 35 metres d’alçada i al costat la cova. Hi arribem seguint un camí ben senyalitzat.
L’entrada és de pagament i per confirmar els horaris cal consultar primer la pàgina web: https://mairie-villecroze.fr/ 


La caverna es troba en un penya-segat de travertí, fou formada fa uns 700.000 anys al final de la darrera glaciació. Dins d’aquesta cova hi ha un edifici de tres plantes i el primer que ens trobem és un ample vestíbul i unes escales que duen cap a les diferents dependències, diverses sales amb les seves finestres, el corral, una torre de guaita, amb la seva finestra espitllerada i en un extrem hi ha un petit dipòsit on es recull l’aigua, a més a més de petits passadissos, per un de força estret arribem a la sala de les columnes, anomenada així perquè hi ha diverses i variades formacions litològiques, sobretot columnes.      


Breus notes històriques:
Bona part d’aquestes terres pertanyien als monjos benedictins de l'Abadia de Saint-Victor de Marsella que tenien un priorat a prop de la capella Sant Victor (contigua a l’actual cementiri) i utilitzaven les coves, encara en estat natural, com a llocs de refugi en cas d’atacs protagonitzats pels sarraïns al segle X.
Anys més tard van passar a mans del senyor de la vall Nicolau d'Alberta. El 1566, va començar a fortificar el lloc i utilitzar la seva posició inexpugnable. Tot i això, mai ha estat assetjada i ningú no ha viscut mai definitivament a les coves.



                                                                     Fotos: G. Aymamí
A finals del segle XVI, per una acció de la justícia els monjos van recuperar la propietat de les coves, tot i que no les van ocupar, fins que  el 1633, foren cedides a la comuna de Villecroze.
El 1924 van ser classificades com a Llocs i Monuments Naturals de caràcter artístic perquè combinen dos criteris: història i geologia.



miércoles, 13 de noviembre de 2019

LA SAINTE BAUME. PLAN D’AUPS (FRANÇA)


Situació de la Sainte Baume
 
LA SAINTE BAUME. PLAN D’AUPS (FRANÇA)
Situació:
Es localitza al departament de Var a la Provença. Seguint l’autopista d’Aix en Provence cap a Niça, a l’alçada de Saint Maximin surt la carretera que du cap al petit nucli de Plan d’Aups, poc abans d’arribar-hi cal seguir en direcció a Mazaugues i de seguida trobem l’edifici de l’allotjament regentat pels frares dominics que tenen cura també del santuari. Uns metres desprès trobem un gran aparcament, aquí veiem uns rètols de l’itinerari.
Seguim un ample camí fins arribar a una cruïlla, anem cap a l’esquerra pel camí dels Rois, es tracta d’un ample camí amb força pujada per enmig del bosc, passem a tocar un altre aparcament i en arribar a una cruïlla s’acaba la pujada, anem cap a l’esquerra i “només” ens queda superar l’escala, bastida el 1913, amb 150 esglaons que evoquen les 150 “Avemaries” de l’oració mariana del rosari.
La tornada la vam fer seguint el GR-9 pel camí del Canapé, es tracta d’un recorregut força bonic que du cap a l’aparcament. La pujada fins a la cova es tarda de 45 minuts a una hora.
Pel camí haurem pogut veure diversos oratoris, cal destacar el de Miette, que és el nom d’una noia de 15 anys, neboda del custodi de la cova que fou assassinat el 1851, la noia en veure’s perseguida per l’assassí va fugir i va aconseguir salvar-se en amagar-se darrera l’oratori.   
Descripció:
El primer que veiem desprès de la porta d’entrada al recinte és sota d’una balma un grup escultòric que representa la dotzena estació del Via Crucis, que fou inaugurada en 1914, poc dies abans de que esclatés la primera guerra mundial.

                                                   Dotzena estació del Via Crucis

En ser a una placeta, a un costat hi ha un alberg pels peregrins i a l’altre un la torre de Francisco I, del segle XVI, i al davant s’obre la gran balma on s’ubica la capella dedicada a Santa Magdalena.
L’espai és de grans proporcions, aquí s’hi encabeixen molts bancs i l’altar major, fet el 1868, així com diverses imatges, destacant una de Maria Magdalena de 1878. En una paret, al costat de l’entrada, hi ha moltes plaques de marbre, són ex-vots, en trobem del segle XIX.
Entrada

                                                        Altar major
Breu història:
En aquest racó de la Provença es detecta la presència d’eremites des del segle V. La tradició explica que Maria Magdalena arribà a Saintes-Maries-de la-Mer, a la Camarga, començà el seu recorregut apostòlic i passà els darrers anys de la seva vida en aquesta cova.
Les peregrinacions daten de força antic, així el segle IX la visiten els papes Esteva IV i Joan VIII, i el rei Bosón de Provença, entre altres.
La Santa Balma era una etapa obligada pels peregrins provinents de la zona dels Alps i d’Itàlia que feien el camí de Sant Jaume.    
L’any 1248 un peregrí explica que les dones nobles de Marsella quan visiten la cova duen diversos rucs que transporten les provisions que necessiten.
  
Interior

                                                     Sala principal i porta d'accés

L’any 1245 el rei Sant Lluís, de tornada de Terra Santa va peregrinar cap a la Santa Balma. Quan a l’any 1279 Carles II, comte de Provença, va redescobrir les restes de Santa Maria Magdalena que estaven enterrats per por de que fossin descobertes pels àrabs, llavors va començar un desenvolupament considerable que va atraure peregrins de tot Europa, els reis, prínceps, papes, que transitaven per aquesta zona s’acostaven a visitar la cova.

                                        ex-vots de marbre        Fotos G. Aymamí

Lluís XI, en 1447 i 1456, Francesc I en 1516 o 1561, Catalina de Medicis amb els seus fills Carles IV i el futur Enric III en 1564, Lluís XIII el 1622 són entre altres visitants de la cova.  Cal dir que  Francesc I quan la va visitar la cova es trobava en un estat força deplorable i ell va donar els fons necessaris per la seva reconstrucció i consolidació.                                                                                                            
El 1793, en el decurs d’una revolució la Santa Balma fou incendiada. A partir del 1814 va començar la reconstrucció i el 1859 el dominics van tornar a ser els custodis del santuari, que ja ostentaven des del segle XIII.
En l’actualitat les principals celebracions tenen lloc el 22 de juliol per la diada de Santa Magdalena i per Nadal amb la celebració de la Missa del Gall.                                        
Missa del Gall, foto extreta del llibre " La Sainte Baume"