sábado, 19 de diciembre de 2020

DOS EXEMPLES TROGLODÍTICS I UN POSSIBLE EREMITORI EN LA RUTA DE LES ERMITES DE CABACÉS (PRIORAT)

Cabacés

Sant Roc, la Foia i la Covassa

Sortim del poble seguint el carrer Major en ser al capdamunt de la població trobem  l'ermita de Sant Joan Baptista, un edifici barroc del segle XVIII i, al seu costat, la font de la Canal, receptora de l'aigua de la sèquia de la vila que brolla constantment per cinc canalots. Aquí trobem dos camins, el de l'esquerra duu en 3 quilòmetres a la Foia; nosaltres seguim pel de la dreta, que està cimentat. Trobem un panel indicatiu.

Ben aviat deixem un trencall a la dreta i més endavant, on s'acaba el ciment, trobem a l'esquerra els dipòsits d'aigua. Seguim recte amunt, i al cap de  poca estona el camí és adornat per una filera de xiprers; això vol dir que ens acostem  a l'ermita de Sant Roc.

En total, hi hem esmerçat uns 25 minuts.

Sant Roc

Descripció: L’ermita és bastida tota una balma, per la porta lateral, que és oberta, s'accedeix, a través d'un estret passadís que voreja l'ermita, a la terrassa que hi ha a la part posterior, on es pot veure una petita basseta que aprofitava els degotalls que queien de les roques. D'aquí, per uns graons, s'arriba a un nivell superior, on hi havia la casa de l'ermità; també veiem el  cloquer, avui sense la campana.

Encara podem observar a la roca els forats que sostenien les bigues del  primer pis,  així  com  l'arrancada  de  la  teulada,  avui també desapareguda.

Tot i que la porta principal és tancada, es pot veure be l'interior de l'ermita, on tan sols hi ha un banc, l'altar i la imatge de Sant Roc.

A l costat de l'ermita hi ha la font dedicada al sant amb l'aixeta al capdamunt de la roca.

El 16 d'agost s'hi celebra un romiatge tradicional.

Breus notes històriques: Sant Roc és una petita ermita que data de la meitat del segle XIV. Fou aixecada per tal de poder pregar contra la terrible epidèmia de pesta negra que assotava el nostre país.

Sant Roc fou un dels sants protectors invocats en aquells moments i se'l representa amb els signes externs clàssics de la malaltia.

Al 1594 s'hi realitzà alguna reforma  i fins l'any 1872 hi residí l'ermità.

En la cavitat que hi ha al costat mateix, s'hi podia haver albergat algun eremita, tot i que, segons velles llegendes havia estat aixopluc de leprosos i afectats per la pesta. 

Continuem pista amunt i ben aviat trobem l’aljub del Poma, obra molt enginyosa d’arquitectura rural, que a través d’una sèquia recull l’aigua d’una llisera de roca.

Anem per una pista de surt de la carretera, abans d’arribar al poble, fins que aquesta acaba en una bonica i pintoresca explanada on trobem l’ermita de la Foia.

Ermita de la Mare de Déu de les Neus o de la Foia

Notes:

Tot i que els seus origen són força antics, l’edifici és d’estil barroc popular del segle XVIII. En aquesta ermita també es veneren Santa Bàrbara i Sant Marc i per la diada del sant, 25 d’abril, i té lloc una bonica festa que Francesc Gurri ens descriu d’aquesta manera: “ Si el visitant és solter –o separat o divorciat, segons la moda actual-, hi ha de fer cap amb la cartera plena, ja que és costum que les noies del poble facin uns bells poms de flors posats a subhasta a benefici de l'ermita. Fer-se amb el ram de la pubilla més bonica pot ser un bon principi per posar arrels a Cabacés... que també s’acompanyen de saboroses coques i rotllos ”. 

Per la diada de la Mare de Déu de les Neus, 5 d’agost, es fa un concorregut aplec. Al costat de l’ermita hi ha una abundosa font i diverses taules.

A tocar de l’edifici hi ha una cova que molt bé podia haver estat recer d’algun eremita i origen de l’ermitatge.

Una ermita arrecerada

en un mar de muntanyam

és l’ermita de la Foia

a mig aire del Montsant

 

Del final de l’explanada seguim el camí vell que discorre pel costat del barranc de Montsant, passada la cruïlla amb el camí del barranc Tancat trobem una gran balma que aixopluga casa coneguda com la Covassa.

 

La Covassa

Es tracta d’una esplèndida casa de pedra de planta baixa i pis, al costat hi ha un tancat, també de pedra, on avui es guarden troncs i bidons i que abans deuria de fer les funcions de corral, com a curiositat cal dir que al costat de la porta hi ha la vella comuna.

D’aquí anem seguint la pista que duu cap a Cabacés, al costat mateix de l'ermita de Sant Joan, punt on hem començat l’itinerari que té uns 6.5 km i un desnivell de 260 m, haurem estat cosa de 2,30 hores.