miércoles, 23 de mayo de 2018

COVES ARTIFICIALS. BUENDÍA (CUENCA)


COVES ARTIFICIALS. BUENDÍA (CUENCA)
Situació:
A l’entrada del poble de Buendía.
Descripció:
Diverses coves artificials obertes en la roca de ges, que segons diuen es remunten a l’època celtibèrica i que posteriorment van destinar-se a cellers, en el segle XVII van produir unes 22.000 arroves, fins que a l’any 1942 l’embassament de Buendía va inundar totes les vinyes i en l’actualitat són emprades pels grups que organitzen les festes del poble. 





                                                      Fotos: G. Aymamí

martes, 22 de mayo de 2018

CASES ENTRE ROQUES. CHEQUILLA (GUADALAJARA)


CASES ENTRE ROQUES. CHEQUILLA (GUADALAJARA)

Situació:
La població de Chequilla es troba dins del Parc natural o Geoparc de Molina – Alto Tajo, al costat del riu Cabrillas.
Descripció:
Quan s’arriba al poble de seguida atrau l’atenció les formacions rocoses de gres vermell, del Triàsic, que l’envolten.
Chequilla és un poble petit, en l’actualitat hi viuen uns 20 habitants, a l’hivern molts menys, a principis del segle XX havia arribat a comptar amb uns 200 habitants, la davallada demogràfica a partir dels anys 1970/80 va ser forta.



El conjunt urbà està format per cases aïllades, moltes de les quals es bastiren aprofitant el recer que ofereixen les roques, ja que a l’hivern per aquestes latituds acostuma a fer molt de fred.
Es diu que van ser els pastors que van començar a resguardar-se entre les roques i van anar construint cases i cledes pel bestiar, cosa que en passar el temps donaria lloc a l’origen del poble.  


Paga la pena donar un tomb per “las Quebradas” també esmentada com “la petita ciutat encantada” que és un paratge situat al costat del poble on es poden contemplar boniques i curioses formacions rocoses que el fred, el vent, la pluja i el gel han anat modelant al llarg dels segles. Enmig d’aquest laberint de roques hi ha l’anomenada “plaza de toros” que és una gran clariana enmig de roques que ho recorda, inclús es veu que alguna vegada s’han celebrat “encierros con vaquillas”.
                                                                La "plaza de toros"
                                                           Fotos: G. Aymamí

  

 

 

 

 

sábado, 19 de mayo de 2018

ESGLÉSIA DELS DESEMPARATS. BUENDÍA (CUENCA)


                                       Conjunt de l'ermita des del camí d'accés

ESGLÉSIA DELS DESEMPARATS. BUENDÍA (CUENCA)

Situació:
Des del poble de Buendía cal seguir la carretera CM-2000 en direcció a la presa i en ser a l’aparcament continuar cap a la central elèctrica, poc abans d’arribar-hi trobem a la dreta un camí de terra que ens uns 4 km du fins a una explanada on cal aparcar el vehicle. A partir d’aquí cal seguir a peu, cosa d’un km, fins a l’ermita.
Des de la presa de Buendía es pot anar a peu seguint els senyals del sender  PR-CU 47, la distància d’anada i tornada és de 12 km en total.

Descripció i breu història:
El costat de l’ermita està condicionat amb bancs, taules i fonts per poder passar-hi força estona ja que el lloc, al costat del riu Guadiela, és molt atractiu.
L’ermita dedicada ala Mare de Déu dels Desemparats és en part bastida sota la roca, consta d’una sola nau amb volta de canó.
                                                             Façana de l'ermita
                                                        Part posterior de l'ermita

És una construcció dels segles XVI-XVII que s’edificà al damunt d’un petit eremitori, que albergava la imatge del “Cristo del Amparo”. Una llegenda explica que un soldat, nascut al poble, en tornar de terres valencianes on havia prestat el servei militar va portar una petita imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, sembla ser que això succeïa a l’any 1690, sota el regnat de Carles II. Tot i que també es diu que pel segle XVI, la imatge va desaparèixer de l’església de la vila i va aparèixer en aquest lloc i sempre que la retornaven al poble tornava a aparèixer aquí, per aquest motiu es va edificar l’ermita, per això aquest lloc és conegut també com “el Sitio
La patrona de Buendía passa vuit mesos a l’ermita, des de setembre fins a maig i quatre mesos a l’església parroquial de Nuestra Señora de la Asunción, els dies en que es puja cap el poble i es baixa de nou cap a l’ermita són dies de gran festa, amb concorreguts aplecs i focs artificials.
L’edifici de “la Hermandad” també està bastit sota la roca.
                                                                 Edifici de "la Hermandad"
A uns 100 metres podem veure a la roca restes d’una edificació de dues plantes, en el poble m’informen de que no se sap ben bé ni com era ni qui hi vivia, ja que durant la
Guerra Civil es van cremar els arxius municipals.
 


Restes de parets, bigues i els sostre fumat d'una edificació adossada a la roca.
Fotos : G. Aymamí

  













 

   

 

 

 

martes, 15 de mayo de 2018


CÍVICA. BRIHUEGA (GUADALAJARA)

Situació:
A uns 12 km de Brihuega, seguint la carretera CM-2011 en direcció a Masegoso de Tajuña, es troba aquest racó que ben bé sembla tret d’una pel·lícula fantàstica i surrealista.
Descripció:
Aquest edifici està dins d’una propietat particular, però des de la carretera es pot apreciar que es tracta d’una estructura de difícil definició. Veiem diversos finestrals amb arcs de tipus gòtic, portes tancades, escales, passadissos laberíntics i terrasses, tot excavat en la roca. Pel que es pot apreciar els passadissos interiors són bastant estrets.
És sens dubte un lloc enigmàtic on paga la pena aturar-se un moment.

Breus notes històriques:   
Tot i que es tracta d’una obra artificial, també hi ha grutes naturals sobre les quals es diu que possiblement foren utilitzades per eremites en un moment de l’Edat Mitjana.
Del que queda constància és que a l’any 1441 Antón Díez de Ríos i els seus fills Ruy Gómez de Alcázar y Constanza, veïns de Cifuentes, van vendre el gran casalot que hi havia sobre la roca i una granja, als monjos de san Blas de Villaviciosa per l’import de catorze mil maravedis. Els monjos van fer una fàbrica de paper que va durar molt poc, en l’actualitat només en resta part dels murs i els cossiols on es barrejava la pasta de paper.
Més tard fou adquirit per una comunitat de propietaris rurals.  

 
Però l’artífex del que veiem ara és Don Aurelio, el capellà de la propera localitat de Valderrebollo que amb una herència rebuda va comprar la propietat i cada dia, entre els anys 1950 i la dècada dels setanta, es dedicava, amb l’ajuda de veïns, a recuperar i bastir aquesta mena d’edificació d’inspiració medieval, sense que, encara avui, es sàpiga els motius que el van impulsar a emprendre aquesta feinada.
Es diu que el capellà, en morir no va deixar hereus i l’habitacle va passar a ser propietat de la seva majordoma, que vivia a Valderrebollo, i que en morir va passar a pertànyer als seus nebots.


Durant un temps va funcionar com a bar, també ha estat residencia temporal de rodamóns, en l’actualitat es troba abandonada i es diu que està a la venda.
Camilo José Cela, en la seva obra “Nuevo viaje a la Alcarria” (1986) relata que “Cívica fue del cister de Villaviciosa y tuvo fábrica de papel, pero se quedó a ramal y media cuenta y hoy no le resta nada de cuanto tuvo, nada de nada ni de nadie...”  
També la descriu d’aquesta forma “Cívica semeja una aldea tibetana o el decorado de una ópera de Wagner. El viajero no estuvo nunca en el Tíbet pero se imagina que sus aldeas deben ser así, solemnes, miserables, casi vacías, llenas de escaleras y balaustradas, colgadas de las rocas y también horadadas en la roca.”
Fotos G. Aymamí

lunes, 14 de mayo de 2018

COVA DE LES ERMITES o COVA DELS PASTORS. ROSES (ALT EMPORDÀ)


COVA DE LES ERMITES o COVA DELS PASTORS. ROSES (ALT EMPORDÀ)
Situació:
De Roses cal seguir la carretera en direcció cap a la cala Montjoi i continuar cap a la cala Jóncols i en arribar al coll de Canadell cal aparcar el vehicle i continuar a peu per l’ample camí que s’endinsa cap a Cap Norfeu, tot vorejant la badia de Jòncols. Cal deixar a l’esquerra el trencall que davalla cap a la propera cala de Canadell i a la dreta el corriol que s’enfila cap el puig Norfeu. A cosa d’uns 500/600 metres del coll trobem la cova a la dreta, al costat del camí.    
Descripció:
La cova de les Ermites mesura uns 33 metres de recorregut, té dues boques, la de la dreta té al davant una paret de pedra feta de lloses de pissarra amb una porta que tancava la cavitat, podem observar que les parets i la volta han estat retocades de forma artificial per tal d’adequar més l’habitabilitat, només els sis primers metres permeten ser habitats amb una certa comoditat, i a prop de l’entrada s’ha tallat a la roca un banc i una lleixa. També hi ha un bassi circular per tal de recollir l’aigua de la pluja.
Als vuit metres s’ajunta amb la galeria que prové de la segona boca d’accés, fins que poc a poc va perdent alçada.   

Breus notes històriques:
Tot apunta que aquesta cova fou emprada com eremitori en el període alt-medieval, segles IX-X, per la qual cosa també se l’anomena Cova dels Eremites.
En temps posteriors s’utilitzà com a cleda pel bestiar i sembla ser que per aquest motiu se la coneix també com a Cova dels Pastors, època a la que segurament pertany la barraca de pedra seca, adossada al petit cingle, que hi ha al costat, es tracta d’una barraca de planta quadrada, feta amb lloses de pissarra que presenta unes cantonades de factura força acurada. També hi ha, a l’altre banda, les restes d’un corraló.   
Barris explica que [...] el 17 de maig de 1380, el bisbe de Girona, Bertran de Mont-rodon i de Sorribes, demanava al clergat de Santa Maria de Roses, Cadaqués, Palau-saverdera i Santa Creu de Rodes que escoltés en confessió els eremites que vivien en aquestes muntanyes -cosa que confirma, d'una banda, la seva presència i, de l'altra, el caràcter més o menys ampli del fenomen- i que no digués que no eren feligresos seus -una precisió indicativa que els ermitans, més enllà de viure aïllats geogràficament en un erm solitari, també eren socialment i religiosament abandonats.
Això es tan sols un exemple de que per la zona hi vivien eremites, hi ha documentació en aquest sentit del segle XV d’ocupació ermitana en la muntanya de Cadaqués i en la serra de Rodes, també, en època més tardana, segle XVIII, hi ha informació d’establiments eremítics per aquestes contrades empordaneses, per la qual cosa, tot i la manca de documentació, tot indica que aquesta caverna fos utilitzada per eremites, la situació de la cova és excepcional, ja que està enclavada en un relleix de la muntanya des d’on es domina la badia de Jòncols. Tanmateix els contorns del coll de Canadell han estat conreats, cosa que demostra que l’emplaçament reuneix moltes condicions idònies per a llargues estades.     
La cova de les Ermites es troba inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Topografia extreta de www.espeleoindex.com
Fotos: G. Aymamí  
Bibliografia:
Aymamí, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona (25-26)
Barris i Ruset, J.M. (2008) Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses. (151-152).

 

miércoles, 9 de mayo de 2018

HABITACLES TROGLODÍTICS D’ARGUEDAS (NAVARRA)


                                                     Fotografia: Ajuntament d'Arguedas

HABITACLES TROGLODÍTICS D’ARGUEDAS (NAVARRA)

Situació:
Es localitzen a prop de la carretera NA-8712, al davant hi ha l’Aparcament Municipal d’Autocaravanes.
Breu història:
A finals del segle XIX es van construir aquests habitacles per gent de la vila, que no disposava dels recursos econòmics necessaris i no es podia permetre llogar una vivenda.
El lloc on estan situades és una gran façana de roca, que per la seva configuració geològica és fàcil d’excavar i d’aquesta forma es van anar formant, a base de pic i pala, els diverses habitacles, que s’anaven ampliant segons les necessitats de la família, alguns dels quals disposaven també de graner i corral. Tots estaven encarats cap a l’exterior per tal d’aprofitar el més possible la llum natural. L’aigua l’anaven a buscar al riu.


Sobre l’any 1940 hi havia unes 52 coves. En el “Diccionario Geogràfico de España” de l’any 1956 diu que a Arguedas hi ha “40 cuevas habitadas excavadas en la roca, que constan de cocina y una habitación en la planta baja y dos habitacions en el piso duperior”.
Durant els anys 1964-65 es van anar abandonant i els seus habitants es van traslladar al barri de Venecia on es van construir vivendes socials.   

                                                                 Fotos: G. Aymamí

lunes, 7 de mayo de 2018

LES ESPLUGUES DE MUR. CASTELL DE MUR (PALLARS JUSSÀ)


A un quart de quatre de la tarda del dilluns 16 d’abril del 2018 es produí un gran esllavissament de roques sobre de la carretera LV-9124 que va sepultar un cotxe en el que viatjava un matrimoni de Sant Esteve de la Sarga, que eren els pares de l’alcalde de la població.
El despreniment s’hauria produït a causa de les abundants pluges de la setmana anterior. Aquest allau de 50.000 tones de roques, que es va desprendre del cingle de Mur, també va destruir l’ermita troglodítica de la Mare de Déu del Roser i les restes que quedaven dels habitacles bastits sota la balma.

                                                     Fotografia publicada al diari Segre
                                                          Foto: Pallars Digital
Foto: Diari Segre
Aspecte que oferia en novembre de 2018. Foto G. Aymamí 
 
Aquesta és la fitxa de la balma que es va publicar el 2014.
LES ESPLUGUES DE MUR. CASTELL DE MUR (PALLARS JUSSÀ)

Situació:
A uns 7 quilòmetres al sud de Tremp es troba la carretera de la Guàrdia a Moror; després del trencall que duu al castell de Mur, cal seguir un camí que surt a la dreta. Aquest sender passa pel costat de les ruïnes d'un parell de cases i porta fins a la balma, visible des de la carretera.
Descripció:
Gran balma allargassada que aixopluga, a més a més de l'ermita de la Mare de Déu del Roser, diversos habitacles que posteriorment han estat em prats com a cledes per al bestiar.
A l'interior de la cavitat hi ha grans blocs caiguts per processos gravitacionals, alguns dels quals són damunt de les antigues cases.
Ignorem si la caiguda dels blocs va ser la causa de l’abandó dels habitatges o bé si va succeir posteriorment.
L'ermita presenta planta rectangular, que mesura 4.90 m de llargada per 3,40 d'amplada; la porta està orientada a l'oest i al damunt hi ha una finestra rodona.
El campanar és d'espadanya d'un sol ull.
A l'interior hi ha, al costat nord, un armariet emportat i, al costat sud, una fornícula. A l'est, amb la paret enguixada i pintada, es troba l'altar. A cada lateral hi ha un banc de fusta i en un dels costats es troba una pica d'aigua beneïda.



                                               Església de la Mare de Déu del Roser
Breus notes històriques:
En la llinda de la porta és llegeix la data de 1885.
Pascual Madoz, l'any 1845, va escriure'n: «A media hora al sur de Mur està el caserio de Las Esplugas, en la misma colina y en una cuesta bajo de una roca, y sus cuatro casas están divididas en dos grupos, separados entre si como 200 pasos».
No diu res de l’església, però sembla donar a entendre que aleshores les cases estaven habitades. Els dos grups que esmenta corresponen a les situades a sota la balma i les que hem trobat a peu de l'antic camí d’accés.

Restes d'habitatges sota la balma.
Fotos G. Aymamí de novembre de l'any 2001
Extret del llibre “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. 2014

 

 

 

 

viernes, 4 de mayo de 2018

ANTICS HABITATGES TROGLODITICS. ALCOLEA DE CINCA (OSCA – HUESCA)

                                                   Vista d'una de les cavitats des del poble

ANTICS HABITATGES TROGLODITICS. ALCOLEA DE CINCA (OSCA – HUESCA)

Situació:
Alcolea de Cinca es troba a uns 32 km de Fraga, s’hi arriba per un trencall que surt de la carretera que du cap a Sariñena i pertany a la mancomunitat del Cinca Mitjà. Està al costat dret del riu Cinca.
Descripció:
Des de la plaça de l’església cal dirigir-se cap a la bonica muralla pètria que forment “Las Ripas” interessant conjunt paisatgístic i geològic que paga la pena visitar i en el camí que puja a peu des del parc infantil cap a la gran Creu que veiem a dalt anomenada la “Santa Cruz” que substituí una anterior de fusta i hom creu que en aquest lloc hi havia una antiga ermita, podem veure algunes coves amb parets de pedra i fang al davant.


 
 
Seguint el carrer que va paral·lel al penya-segat també podem veure alguns exemples d’habitacles rupestres, cal destacar una cova amb un reguitzell de forats per a bigues a la part superior.
 
També veiem algun que altre forat emprat com a celler, rebost o més modernament com a magatzem.
                                                                Fotos: G. Aymamí
Tot i que no he trobat informació sobre aquests rústecs habitacles, crec interessant fer aquesta petita nota.