jueves, 30 de marzo de 2017

BARRI TROGLODÍTIC. CHINON (FRANÇA)










Fotos G. Aymamí
 
 
BARRI TROGLODÍTIC. CHINON (FRANÇA)
Chinon és una població d’uns 8.000 habitants situada en el departament d’Indre i Loira, quan cerquem informació d’aquesta localitat trobem esment del seu castell, del museu de Joanna d’Arc, del barri antic i de la capella troglodítica de Santa “Radegonde” del segle VI, amb interessants galeries i pintures murals. Fou declarada monument històric el 1967, restaurada el 1969 i consolidada finalment en 2006. És oberta al públic.
Però del que no sen diu res és de l’antic barri troglodític que hi ha en un vessant sota el turó del castell. En la visita efectuada a l’any 2011 vam veure tot un seguit de cases completament degradades i amb l’interior buit i mig enrunat. Això si, durant el recorregut hi havia algunes fotografies de l’època en que estaven ocupades que semblen datar de la meitat del segle XX. En 1921 hi hagué un important enfonsament d’aquesta zona de la muntanya.

miércoles, 22 de marzo de 2017

VALL TROGLODÍTIC DE GOUPILLIÈRES. AZAY-LE-RIDEAU (LOIRA) FRANÇA








Fotos G. Aymamí
 
 
VALL TROGLODÍTIC DE GOUPILLIÈRES. AZAY-LE-RIDEAU (LOIRA) FRANÇA
 
A la vall del Loira hi ha nombroses manifestacions troglodítiques i moltes encara estan habitades en l’actualitat.
Un dels llocs més interessants i sorprenents és sens dubte la vall de Goupillières, que està situada a uns 4 km del poble d’Azay-le-Rideau en el departament d’Indre i Loira.
La història explica que a l’any 1962, Louis Marie Chardon, un noi de 10 anys, tot jugant en un camp que acabava d’adquirir el seu pare André per tal d’ampliar el terreny d’arbres fruiters familiar, va descobrir tot una sèrie de cavernes. Cal dir que la vall on les va trobar estava gairebé abandonada i plena d’herbes i esbarzers, per aquest motiu va restar apartada de l’explotació agrícola.
En 1982 Louis Marie va heretar el lloc i en el seu temps lliure va anar descobrint més coves que a l’any 2000 es van obrir al públic.
El visitant va descobrint unes cavernes que els pagesos de la zona ja habitaven des de l’edat mitjana, són veritables granges troglodítiques, que ara ens mostren de manera fefaent com es vivia aleshores. Els mobles, diferents atuells agrícoles i inclús diversos animals de granja els veiem en aquest espai curiós, històric i sobretot molt didàctic.    
Per a més informació sobre la visita cal consultar. www.troglodytedesgoupillieres.fr/


martes, 14 de marzo de 2017

CONJUNT TROGLODÍTIC D’ARTENARA. GRAN CANÀRIA

 
 
 


     Nucli troglodític d'Artenara



     Ermita de la "Virgen de la Cuevita"
     Fotos G. Aymamí 

 
CONJUNT TROGLODÍTIC D’ARTENARA. GRAN CANÀRIA
Artenara és un municipi que té la singularitat de ser el que està situat a més altitud de l’illa (1.270 m) i el que té més desnivell ja que el terme arriba des dels 1773 m d’alçada del pic “de los Moriscos” fins el nivell del mar. Tanmateix és el que té menys població i el que compta amb més coves.
S’esmenta que en la dècada dels anys 30 del segle XX la majoria de la població vivia en cases-coves obertes en els vessants que formen la caldera de Tejeda. En l’actualitat encara són moltes les famílies que viuen en cases excavades, inclús, com passa en diversos llocs de la península, n’hi ha dedicades al lloguer pel turisme. Aquestes coves tenen la particularitat que mantenen, durant tot l’any, una temperatura constant de 18 graus, cosa que s’agraeix tant a l’hivern com a l’estiu. 
A uns 400 metres del nucli, en la muntanya del Toril, en el barri troglodític d’Artenara d’”Arriba” hi ha l’ermita de la “Virgen de la Cuevita” excavada en la roca. Data de l’últim terç del segle XIX, cap a l’any 1865, que és quan s’amplià una petita església situada dins d’una cova on només hi cabien 11 persones, en l’interior hi ha l’altar, la trona, el confessionari i el cor tots també tallats en la roca. A l’any 1999 s’hi van afegir nous elements com la taula de l’altar, una butaca i una pica baptismal, entre altres.  Aquesta Mare de Déu gaudeix de gran devoció per la comarca. 
Dins del municipi es troben, entre altres, el Complex Arqueològic d’Acusa on hi ha coves destinades a habitació i a enterrament. Les coves de “Caballero”, conjunt arqueològic format per 12 coves artificials que foren refugi dels pastors aborígens que presenten representacions rupestres i la cova de “los Candiles” amb gravats rupestres.  
A Artenara hi ha també un museu particular en una antiga vivenda que és una mostra etnogràfica de la zona.
  

miércoles, 1 de marzo de 2017

“CENOBIO” DE VALERÓN. GRAN CANÀRIA




 
 
Fotos G. Aymamí
 
 
 
“CENOBIO” DE VALERÓN. GRAN CANÀRIA
Al nord de l’illa, dins del municipi de Santa Maria de Guía, en la denominada muntanya del Gallego, hi ha un racó amb més de 300 coves excavades en la roca, és l’anomenat “cenobio de Valerón”. El topònim prové d’una llegenda en que s’explica que aquí es recloïen les “Harimaguadas” que eren les sacerdotesses que s’encarregaven de l’educació de les adolescents aborígens que estaven destinades al culte (maguadas) o de les joves de classe noble que estaven sota la seva custodia fins el dia del matrimoni.
El cert és que aquest lloc era un immens graner on es guardaven i protegien les excedències agrícoles. Una vegada guardats el cereal i el gra, que constituïa la base de la seva dieta, es tancaven les coves amb una porta ben ajustada que es segellava amb fang i es pintava la marca familiar que indicava la propietat. Sembla ser que hi havia encarregats de vigilar el graner i de la distribució del gra. 
Els compartiments, distribuïts en 8 pisos, tenen d’1 a 3 m² i els indígenes ho van construir, en la pedra volcànica, fa més de 800 anys, amb eines de pedra i fusta.   
Com que està construït en una paret gairebé vertical que passa bastant desapercebut des de l’exterior, té un caràcter estratègic forà important.
Fou declarat Monument Històrico-Artístic el 1978 i des de 1985 és considerat un Bé d’interès cultural en la categoria de zona arqueològica.
Per consulta d’horaris de visita cal consultar la Web: www.cenobiodevaleron.com