jueves, 30 de noviembre de 2017

COVES CATALANES LLEGENDÀRIES

 
llibre COVES CATALANES LLEGENDÀRIES (2014) Autor: Gener Aymamí i Domingo
Edita: Farell Editors. S. Vicenç de Castellet (Barcelona)
21,5 x 13 cm 151 pàgines.
 
Al llarg d'aquest llibre trobarem coves, avencs, forats, balmes, cavernes, grutes, caus... amb apel·latius que indiquen el lloc d'entrada al misteriós territori subterrani de l'interior de la terra.
Des de les més antigues civilitzacions les diverses incògnites de sota terra sempre han estat presents. De les cavernes ens arriben moltes de les tradicions més ancestrals. Els mites i les llegendes resten com un dels aspectes més desconeguts del conjunt del folklore de Catalunya.
En aquest llibre es recullen 237 llegendes de tot Catalunya.   

miércoles, 29 de noviembre de 2017

SANT BARTOMEU DE FRAGUERAU. ULLDEMOLINS (PRIORAT)

 
Pont d'accés a la vall de Sant Bartomeu
 
 
SANT BARTOMEU DE FRAGUERAU. ULLDEMOLINS (PRIORAT)

Introducció:
Podem triar dos itineraris per acostar-nos cap al bonic paratge de Sant Bartomeu de Fraguerau, situat a 520 metres d'altitud, ambdós són seguint el sender de gran recorregut GR-65-5-1 d'Ulldemolins a la Venta de la Serra la Llena.
Si sortim de la Venta de la LLena, que és a prop del km 26 de la carretera de Reus a Fraga per la Granadella, el camí passa pel costat de la balma del Queralt i pel camí dels Blocs i s'arriba a l'ermita, en total hi ha uns 50 minuts de camí.
L’altre ruta és seguir des de Ulldemolins el camí de les ermites, que és una pista asfaltada, que passa pel costat de l'ermita de Sant Antoni, a partir d’aquí és camí de terra, però es pot arribar amb cotxe sense dificultat fins el final, molt a prop de les Cadolles Fondes, indret per on el riu Montsant baixa encaixonat entre enormes blocs de pedra; a partir d'aquí, el sender va sempre pel costat del riu, envoltats per un paradís roquer i així a poc a poc anem trobant diverses roques i agulles com els Tres Juradets, la Roca Balladora i els Tres Jurats
Després del racó de la Pastera (dit així perquè sembla que a principis del segle XVIII s'hi refugià gent de la vila i que, en una concavitat de la cova de la Pastera hi pastaven el pa) es travessa el riu per un pont penjant i per un bonic camí es remunta el barranc de Sant Bartomeu arribant al conjunt format per l'ermita i la balma obrada. L'ermita és presidida per dues roques arrodonides que són les boletes de sant Bartomeu i del Formatge i al darrera d'aquesta hi ha l'agulla de la Taula. Des de Sant Antoni hi ha cosa d'1,15 hores a peu.

 Sant Bartomeu de Fraguerau
 Porta de l'església amb l'escut d'Ulldemolins i d'Scala Dei i la data d'una reconstrucció 
 Vista de l'esglesia i l'edifici troglodític
 
 
Breus notes històriques:
El 28 de juliol de 1192, l'anacoreta fra Guerau Miquel (el nom de Guerau és una forma arcaica del nom actual Gerard) va obtenir la possessió d'una part de la vall del riu Montsant, on ja habitava des de l'any 1160 i hi va bastir dues capelles, la de Santa Maria i la de Sant Bartomeu que és la que ha perdurat fins avui.
S'esmenta que abans de cercar la solitud d'aquesta vall s'havia establert als ermitatges del proper coll de Monècs. La llegenda explica que quan l'esposa d'Alfons I, la reina Sança, que s'estava a Casp, es trobà molt malament a causa d'un sobrepart, el rei va fer cridar a fra Guerau i aquest en arribar al davant de la reina es posà a orar i la va curar. El rei el va voler recompensar, però fra Guerau Miquel només va demanar poder viure a la vall de Sant Bartomeu on restà fins a la mort.
Hi ha autors que opinen, i crec que encertadament, que una ermita com aquesta, arquitectònicament tant ben acabada, no s'hagués pogut dur a terme sense la intervenció i l'ajuda reials, per molts esforços que hagués aportat la minsa comunitat eremítica. A la nova i petita espadanya hi ha una campana feta amb una bomba de la Guerra Civil.
Sobre el 1300 pertany al monestir de Bonrepós i fins a la desamortització de 1835 a la cartoixa d'Scala Dei. L'últim ermità s'hi va instal·lar el 1851.            
L'any 1851 el pare Francesc Palau i Quer (a Aitona – Segrià- poble d'on era nadiu hi ha la Cova del pare Palau, també habità, entre altres, en el barri dels Penitents de Barcelona) féu estada en els abrics rupestres d'aquestes contrades.
Extret del llibre "Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya" de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2014 (145-147)
 
 
EL RETAULE DE SANT BARTOMEU
El diari de Tarragona del dia 3 d’abril del 2016 publicava l’article “Retaule de Sant Bartomeu, de l’ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau” firmat per Sofia Mata de la Cruz, Directora del Museu d’ART Diocesà de Tarragona, en aquest article se explicava que en aquesta ermita hi hagué un retaule realitzat entre els segles XIV i XV, dedicat a Sant Bartomeu, d’autor anònim i que fou pagat per alguna família noble.
Aquest retaule va ser retirat de l’ermita abans de l’any 1925, quan aquesta va quedar abandonada, i passà a l’església parroquial d’Ulldemolins, hi arribà desmuntat en peces, però algunes es van perdre.
Posteriorment va passar al Museu Diocesà de Tarragona, que va ser exposat a la Pinacoteca Gòtica fins el 1980 en que fou robat pel tristament famós Eryck el Belga que per poder-lo vendre fraudulentament i emmascarar les taules les va serrar, mutilar, netejar amb productes abrasius i envernissar de forma inadequada.
 


Va ser catalogada originaria de Bohèmia i a través d’uns marxants suïssos va aparèixer a la galeria Sotheby’s de Londres a l’any 1984 per a ser subhastada. Va poder ser recuperada desprès de pagar 20.000 francs suïssos. La policia va poder recuperar altres taules i el conjunt està en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que depèn de la Generalitat, per tal de poder preservar i recuperar tot el possible d’aquest retaule de Sant Bartomeu.
 
 

 Paret exterior


Interior
Descripció:
Al costat de l'ermita, que constitueix un bell exemplar d'arquitectura romànica, hi ha una gran cavitat, ja utilitzada durant èpoques prehistòriques, aquí hi residí un monjo eremita a qui s'atribueix la construcció de l'ermita.
La balma mesura 91 m de llargada i al costat sud hi ha la part obrada, que constitueix la part més interessant i és on trobem les dependències. Encara resten en peu alguns graons, la llar de foc, el sostre està ple de sutge, el que evidencia una llarga permanència, per aquest costat una porta dóna a l'exterior, a la part de darrere de la construcció. Més endavant trobem una petita cambra de 3,20 per 3 m amb dues petites finestres, en les parets es veuen els encaixos de les bigues que deurien sostenir el trespol d'un pis superior avui desaparegut.
La part obrada principal la forma una dependència de 24 m de llargada per uns 4,5 m d'amplada on no s'observen restes d'envans, només hi ha una petita finestra en un extrem i a l'altre hi ha la porta d'accés al recinte que mesura 3,7 m d'amplada.
Per la part exterior s'observa com en la construcció de la paret hi ha parts bastides de pedra i parts de tapial.
Uns metres més endavant trobem una part de la caverna que s'anomena balma de les Bassetes, on hi ha la font dels Cossis on hi són presents els degotalls, l'aigua es recull en un cossi natural i dos artificials. Aquest racó és protegit amb una paret de pedra.
La cavitat finalitza en un caos de blocs despresos amb sortida a l'exterior per la part superior. 





Font dels Cossis a la Balma de les Bassetes
Part frontal
Fotos: G. Aymamí 
 
Topografia extreta de :
http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com



jueves, 23 de noviembre de 2017

L’ABADIA DE SANT ROMÀ. BEAUCAIRE (FRANÇA)

Vista aèria

L’ABADIA DE SANT ROMÀ. BEAUCAIRE (FRANÇA)
Situació:
Corresponent al departament de Gard i dins de la regió Llenguadoc-Rosselló es troba la població de Beaucaire, abans d’arribar-hi, procedents del sud,  trobem les senyalitzacions cap a Sant Romà, una vegada arribats a la zona d’aparcament cal efectuar una bonica caminada d’uns vint minuts, cap el massís de l’Aiguille, fins arribar a la caseta on traurem les entrades per poder accedir al recinte.
És obert cada dia excepte el dilluns que és tancat, per a més informació cal consultar la pàgina web www.abbaye-saint-roman.com



 
 

El castell a finals del segle XVIII

El castell a l'any 1809

Breu història:
Ens trobem al davant d’un pujol calcari on s’ha bastit, en la part inferior, l’església troglodita i en la part superior hi hagué una sèrie d’edificacions, de les quals no en queda res, en l’actualitat només hi ha una sèrie de tombes antropomorfes excavades en la roca.
A finals del segle V, uns eremites es van instal·lar en la zona i van anar excavant i engrandint, poc a poc, les nombroses cavitats que hi havia.
Sobre el segle VII van adoptar les regles monàstiques de Sant Benet i es convertiren en una comunitat benedictina que va durar fins el segle XV.
Al llarg d’aquells anys aquest indret es va convertir en un lloc de peregrinació i un gran centre d’atenció gràcies a les relíquies de Sant Romà i Sant Tròfim que aquí es conservaven.
Durant el segle XIV es fortificà i s’efectuaren obres importants. A l’any 1363 s’instal·là un col·legi fundat pel papa Urbà V, que donava ensenyament i allotjament als joves. El 1537 es va secularitzar l’abadia de Psalmodi i els seus propietaris van vendre l‘indret de Sant Romà, començant llavors la decadència sense que els successius propietaris fessin res per recuperar-ho, fins i tot hi hagué amos que es van dedicar a desmantellar-ho i vendre les pedres
A partir de 1966 es comencen a fer excavacions, en 1988 la comuna de Beaucaire esdevé la propietària i el 1990 és declarat Monument Històric i comencem llavors les obres de consolidació.




La capella


 La capella amb tombes al sòl i la cadira de l'abat del segle XI
 
 La gran sala
 
 
 Tombes de la part superior
 
 La capella des de dalt 
Fotos G. Aymamí


Descripció:
L’abadia conserva nombrosos vestigis del seu passat, tals com la capella, on encara són ben visibles les senyals deixades en fer les extraccions de pedra. aquí trobem algunes tombes i la cadira de l’abat esculpida en la roca.  
Les cel·les de 4 per 2 metres, els cellers on hi havia un premsa de vi, i per un passadís podem accedir a la part superior on hi ha la necròpoli. algunes parets de l’antiga fortificació i la cisterna de 8 metres de fondària.
En acabar la visita és del tot recomanable seguir el sender que rodeja el turó que mesura 110 metres de llargada per tal de copsar els diferents punts que ens ofereix aquesta construcció.



lunes, 13 de noviembre de 2017

CAPELLA DE LES VERGES O DE LES TRES VERGES. RIUDECANYES (BAIX CAMP)


CAPELLA DE LES VERGES O DE LES TRES VERGES. RIUDECANYES (BAIX CAMP)

Situació:
En arribar al castell d’Escornalbou, cal anar cap a la dreta seguint la senyalització del Passeig dels Frares i en cosa d’uns cinc minuts de caminar trobem a l’esquerra la capella.
Breus notes:
La capella de les Verges o de les tres Verges, respecto la toponímia ja que sempre s’anomenat així i no pas de la Mare de Déu, es bastí aprofitant una petita cova. La planta de la capella mesura uns cinc per tres metres, la porta de fusta és oberta i a dins tot és buit.
Cap a l’any 1818 es van efectuar les obres del Passeig dels Frares, que foren finançades per la família Buxó de Reus, amb la intenció d’obtenir la pedra que es necessitava per fer diverses ampliacions al convent. Aquest passeig va esdevenir un lloc d’esbarjo per als monjos i es suposa que la capella fou edificada en aquesta època.
Al costat de la porta hi ha un gravat molt erosionat que recorda les imatges de les tres verges i a sota uns versos de Víctor Balaguer, cal fer esment de que V. Balaguer i el propietari d’Escornalbou Eduard Toda, que l’adquirí l’any 1911, eren amics i van participar activament a la Renaixença Catalana publicant textos a les revistes La Il·lustració Catalana i La Renaixença.








Fotos G. Aymamí
 


Postal antiga

miércoles, 8 de noviembre de 2017

SANT ANTONI DE GALAMÚS. SANT PAU DE FENOLLET. LLENGUADOC-ROSSELLÓ. FRANÇA




SANT ANTONI DE GALAMÚS. SANT PAU DE FENOLLET. LLENGUADOC-ROSSELLÓ. FRANÇA
Situació:
Una de les formes d’arribar a Sant Pau de Fenollet és des de Prades, seguint cap a Ansignan i d’aquí continuar per la carretera D-619, en ser al poble continuem per la D-7 on trobem tres zones d’aparcament. La primera és per les gorges de Galamús excavades pel riu Agly, la segona és un mirador i la tercera és on s’ha d’aparcar per anar a l’ermita de Sant Antoni on arribem seguint un sender ben senyalitzat.
La cavitat ha estat excavada en els vessants calcaris de l’engorjat de Galamús i durant segles ha estat modificada i ampliada.




Breu història:
Es creu que els orígens són anteriors al segle VII. Tot i que el lloc s'esmenta per primera vegada en un document del 6 d’octubre del 1474. Els anys 1486 i 1494 diversos habitants de la zona fan donació de terres pels religiosos de Sant Antoni.
En 1782 finalitzà una epidèmia molt virulenta, fet que la població ho atribuí a la protecció de S. Antoni. En aquesta època s’engrandí la capella.
Joseph Antoine Cervini i Antoine Ignace Melling van visitar el lloc a l’any 1821, època en que ja estava abandonat, i ho van descriure com "la meravella més bella del Rosselló".
Després de la Revolució l'ermita va ser rehabilitada, a partir de 1843, pel monjo franciscà Marie-Joseph Chiron (1797-1852), de sobrenom Pare Marie, que hi residí durant uns quants anys.
Francesc Palau i Quer nadiu d’Aitonia (Lleida) on hi ha una cova i un centre espiritual que es pot visitar, sovintejà durant el seu exili a França, sobre els anys 1840 i 1850, l’ermita de Sant Antoni.
Els monjos hi van romandre fins aproximadament el 1930.


Fotos G. Aymamí. Any 2005


La visita a Sant Antoni de Galamús esdevé veritablement entretinguda, d’entrada s’hi arriba a través d’un túnel i anem veien la capella, que fou el primer refugi dels ermitans i que en 1910 va ser convertida en església, així com diverses estàtues i imatges i la tomba de Pierre Verdier que ell mateix va excavar ja que volia quedar-se per sempre en aquest racó, solitari, insòlit i preciós.

És obert de Pasqua a meitat de novembre des de les 12 a les 18,30 hores.

Gravat de 1830
 
 
 

jueves, 2 de noviembre de 2017

MARE DE DÉU DE LES OLLETES. LA VALL D’EN BAS (GARROTXA)


MARE DE DÉU DE LES OLLETES. LA VALL D’EN BAS (GARROTXA)

Situació:
Des de Sant Privat d’en Bas cal anar cap l’hostal de Can Turó i d’allí  continuar, a peu, el sender que puja cap el coll de Joanetes i el cim de Puigsacalm. El santuari, situat a 1.040 m. d’altitud, el trobem en cosa d’uns quaranta cinc minuts de camí.
Descripció:
Es tracta d’un petit oratori de 5 metres d’alçada, 8 de fondària i 4 d’amplada, excavat a la roca i tancat per un reixat. Guarda una imatge barroca d’alabastre de la Mare de Déu, d’uns 50 cm. d’alçada, còpia de l’original, que es conserva a l’església parroquial de la vila.
Al costat i enlairat sobre el camí hi ha les restes de l’edificació on es guardaven els objectes necessaris per al culte de la capella.



 
 

Breus notes històriques:
El seu origen car cercar-lo a començaments del segle XVII, quan segons referències tradicionals, fou trobada una imatge de la Mare de Déu en una petita depressió en el terreny, és a dir, en una “olleta”, que ha donat nom a l’oratori.
Aquest forat és a pocs passos, en una recolzada del cingle, que ha estat retocat per tal de poder-hi posar una tanca. Quan es traslladà la imatge d’aquest racó a la capella, en el seu lloc se’n  col·locà una de la Mare de Déu de Núria.
L'any 1910, Cèsar August Torras, en el seu llibre Pirineu Català, comarca d'Olot , diu: "un xich en amunt, també sota cingle, hi ha una altra petita cova, ont s'hi venera la Mare de Déu de Núria, y en la qual tot just hi ha lloch pera l'imatge, l'olla y la campana. Segons tradició, es la cova aont fou trobada l'imatge primitiva de la Verge de les Olletes y el lloch aont antigament s'hi venerava. S'hi puja per un camí, en rampant, fet a dretes".
Tot i no saber com es produí la troballa, hi ha referències que ho atribueixen a un gitano o a un pastor.
També es fa esment de que els monjos de Santa Magdalena del Mont - antic priorat augustinià dedicat a Sant Corneli i Santa Magdalena, documentat en el segle X - que està a menys de mitja hora de les Olletes, van col·locar, en aquest lloc planer i ombrívol que es presta a un petit descans en el camí, la imatge en una coveta perquè, a més a més, de descansar el cos “s’alegrés també l’esperit”. 
 

Fotos G. Aymamí
Els treballs de perforació van començar a l’any 1855, essent rector de Sant Privat mossèn Esteve Plana, quedant enllestides el 1895, el dia 4 d’agost d’aquell any es féu la benedicció, es col·locà l’altar de marbre blanc, que costà 4.000 pessetes, i la reixa. Hi ha esment de que tant el decorat de la capella com l’altar havien de ser treballats en la mateixa roca, a tal efecte ja s’havia deixat un roc sortint del fons de la paret i ningú sap com, una barrinada, diuen que intencionalment mal tirada, va fer miques la roca i es va tenir que desistir del projecte.
Es tracta d’un santuari marià de molta anomenada a la contrada, al segle XVIII s’esmenta aquesta devoció, ja que protegia les malalties del bestiar, en especial el porquí. El primer diumenge de setembre hi te lloc un aplec.

Tret del llibre “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau. Editor. 2014
 

Postal Ntra. Sra. de les Olletes - Ediciones Fotografia Cuyás. Rda. S Pedro, 4 Barcelona. postal sense circular.


Postal capella del Santuari de Ntra. Sra. de las Olletas, situat en lo terme de S. Privat de Bas (Bisbat de Girona).Postal circulada el dia 24 de juliol 1925.


Un capellà a la porta del Santuari de la Mare de Déu de les Olletes. Foto feta l'any 1925. Centre Excursionista de Catalunya. Fons Rossend Flaquer Barraca.



Homes al Santuari de la Mare de Déu de les Olletes. Foto feta entre 1888 i 1911. Centre Excursionista de Catalunya. Fons Marius Aguirre Serrat-Calvó.
 
Les fotos antigues procedeixen del bloc: santuaribellmunt.blogspot.com