Conjunt de l'ermita des del camí d'accés
ESGLÉSIA DELS DESEMPARATS. BUENDÍA (CUENCA)
Situació:
Des del poble de Buendía cal seguir la carretera CM-2000 en direcció a la
presa i en ser a l’aparcament continuar cap a la central elèctrica, poc abans d’arribar-hi
trobem a la dreta un camí de terra que ens uns 4 km du fins a una explanada on
cal aparcar el vehicle. A partir d’aquí cal seguir a peu, cosa d’un km, fins a
l’ermita. Des de la presa de Buendía es pot anar a peu seguint els senyals del sender PR-CU 47, la distància d’anada i tornada és de 12 km en total.
Descripció i breu història:
El costat de l’ermita està condicionat amb bancs, taules i fonts per poder passar-hi força estona ja que el lloc, al costat del riu Guadiela, és molt atractiu.
L’ermita dedicada ala Mare de Déu dels Desemparats és en part bastida sota la roca, consta d’una sola nau amb volta de canó.
Façana de l'ermita
Part posterior de l'ermita
És una construcció dels segles XVI-XVII que s’edificà al damunt d’un petit eremitori, que albergava la imatge del “Cristo del Amparo”. Una llegenda explica que un soldat, nascut al poble, en tornar de terres valencianes on havia prestat el servei militar va portar una petita imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, sembla ser que això succeïa a l’any 1690, sota el regnat de Carles II. Tot i que també es diu que pel segle XVI, la imatge va desaparèixer de l’església de la vila i va aparèixer en aquest lloc i sempre que la retornaven al poble tornava a aparèixer aquí, per aquest motiu es va edificar l’ermita, per això aquest lloc és conegut també com “el Sitio”
La patrona de Buendía passa vuit mesos a l’ermita, des de setembre fins a maig i quatre mesos a l’església parroquial de Nuestra Señora de la Asunción, els dies en que es puja cap el poble i es baixa de nou cap a l’ermita són dies de gran festa, amb concorreguts aplecs i focs artificials.
L’edifici de “la Hermandad” també està bastit sota la roca.
Edifici de "la Hermandad"
A uns 100 metres podem veure a la roca restes d’una edificació de dues
plantes, en el poble m’informen de que no se sap ben bé ni com era ni qui hi vivia,
ja que durant la
Guerra Civil es van cremar els arxius municipals.
Restes de parets, bigues i els sostre fumat d'una edificació adossada a la roca.
Fotos : G. Aymamí
No hay comentarios:
Publicar un comentario