COVA DE SANT ROC. TARRAGONA (TARRAGONÈS)

 

Fotos: G. Aymamí

 

 

COVA DE SANT ROC. TARRAGONA (TARRAGONÈS)

Des de Tarragona cal agafar la carretera TP-2031 cap els Pallaresos, on trobem la urbanització dels Hostalets, cal travessar-la i en arribar al final seguir a peu per una pista de terra cap el mas d’en Garrot. Passem amb tancats de cavalls a cada costat i en ser al final del camí cal anar cap a la dreta on es trobem als pocs metres, la mina de la font d’en Garrot i la cova de sant Roc i a l’altre costat del camí els malmesos safareigs.

Coordenades UTM 0353942 – 4557613 alt 98 m

Es tracta d’una petita cambra excavada en la roca, a l’exterior hi havia hagut una imatge de sant Roc.

La font d’en Garrot havia estat un racó molt freqüentat pels tarragonins, sobretot en tres diades força senyalades; el Divendres Sant es venia aquí a buscar farigola, ja que es diu que aquest dia és el millor per collir-ne. L’altra data era el dilluns de Pasqua, la gent s’acostava a la font a menjar la mona i el primer de maig, per commemorar el dia del treball, es feien àpats i ballada de sardanes. En l’actualitat, tot i ser un indret força bonic i formar part de l’Anella Verda de Tarragona està deixat de la mà de Déu.

A l’exterior, en una roca, es troben diferents inscripcions gravades, destacant el vers de Pi i Margall "Volia la pau del mont per mitch de la llibertad y la justicia” i "El fill que no es recorda del para y la mara no estima a Deu” de J Guinovart. Agost 1923.

Més informació de l’indret;  cavitatsdecatalunya.blogspot.com

 

 



ESGLÉSIA TROGLODÍTICA DE VALS (FRANÇA)

Fotos G. Aymamí

 

 

ESGLÉSIA TROGLODÍTICA DE VALS (FRANÇA)

Es troba a la regió d’Arieja. S’hi arriba des de Pamiers o Mirepoix per la carretera D 119. En arribar al poblet de Vals hi ha indicacions cap a l’església, que es pot visitar lliurement.

L’església de Notre Dame de Vals està tallada en la roca. La nau  data del segle X,  té una torre del segle XII, y un mur del segle XIV.

L’església s’esmenta en textos del 1.104, quan el rector de Vals, Aníbal Grasseries, es converteix en un de los Canonges Regulars de l’església de San Volusien de Foix. També apareix en documents de l’any 1224 en relació al Papa Honori III.

A l’any 1952 l’abat JM Durant descobreix sota diverses capes de revestiment en les parets pintures d’època romànica. A partir de 1956 es restauren parcialment i són exposades al públic.

L’edifici fou bastit en tres nivells. En el primer passadís podem veure representacions d’apòstols, el Crist Pantocràtor i l’arcàngel sant Miquel, entre altres.

En el segon passadís hi ha dos vitralls interessants que representen a sant “Loup” i sant Jordi.  

En la nau superior, la torre, hi ha finestres romàniques.

Per l’interior es poden contemplar les pintures del segle XII que il·lustren tres períodes de la vida de Jesús.  

Es interessant i curiós passar d’un nivell a un altre – les llums s’apaguen soles – i sobretot adonar-nos que els feligresos estan en una posició més elevada que l’altar, cosa infreqüent.   





LA ROQUE SAINT-CHRISTOPHE. PEYZAR-LE-MOUSTIER (FRANÇA)

Fotos G. Aymamí

 

 

LA ROQUE SAINT-CHRISTOPHE. PEYZAR-LE-MOUSTIER (FRANÇA)

Dins de la comarca del Perigord, en la Dordonya, entre les poblacions de Les Eyzies i la coneguda cova de Lascaux a Montignac es troba aquesta gran balma situada en un penya-segat de 80 metres d’alçada i 1 km de llargada.

L’home prehistòric ja va habitar en aquest lloc ja que s’han trobat restes del paleolític i en època medieval es bastí una fortalesa i un poble troglodític, en el riu que passa per sota de la caverna també hi havia un port. En la visita hom es pot adonar de com estaven organitzades aquestes vivendes, es pot veure una cuina de l’any 1000, llocs de culte i màquines d’enginyeria civil, tot ben reconstruït i sobretot molt ben explicat.

La guerra dels Cent Anys que va tenir lloc entre Anglaterra i França que va durar des de 1337 a 1453 – en realitat va durar cent setze anys – també va afectar als habitants d’aquesta cova que van sofrir un setge el 1401.  

Els protestants ocupen la cova de forma esporàdica durant les guerres de religió que van tenir lloc entre 1562 i 1598 i com que la Roque Saint-Christophe era un punt estratègic important en 1588 s’ordena la seva destrucció, restant doncs més de 300 anys d’abandó.  

Durant segles la família Touron n’era la propietària i un dels descendents Gabriel Touron, a l’any 1938, interessat per fer excavacions per la zona, descobreix entre el bosc una sèrie de32 graons excavats en la roca que eren l’entrada a la fortalesa.

El lloc va començar a ser conegut i abans de la segons guerra mundial ja van arribar els primers visitants i en l’actualitat és un dels llocs més visitats del Perigord.  

Més informació i horaris de visita : www.roque-st-christophe.com/