CÍVICA. BRIHUEGA (GUADALAJARA)

Situació:

A uns 12 km de Brihuega, seguint la carretera CM-2011 en direcció a Masegoso de Tajuña, es troba aquest racó que ben bé sembla tret d’una pel·lícula fantàstica i surrealista.
Descripció:
Aquest edifici està dins d’una propietat particular, però des de la carretera es pot apreciar que es tracta d’una estructura de difícil definició. Veiem diversos finestrals amb arcs de tipus gòtic, portes tancades, escales, passadissos laberíntics i terrasses, tot excavat en la roca. Pel que es pot apreciar els passadissos interiors són bastant estrets.
És sens dubte un lloc enigmàtic on paga la pena aturar-se un moment.

Breus notes històriques:   
Tot i que es tracta d’una obra artificial, també hi ha grutes naturals sobre les quals es diu que possiblement foren utilitzades per eremites en un moment de l’Edat Mitjana.
Del que queda constància és que a l’any 1441 Antón Díez de Ríos i els seus fills Ruy Gómez de Alcázar y Constanza, veïns de Cifuentes, van vendre el gran casalot que hi havia sobre la roca i una granja, als monjos de san Blas de Villaviciosa per l’import de catorze mil maravedis. Els monjos van fer una fàbrica de paper que va durar molt poc, en l’actualitat només en resta part dels murs i els cossiols on es barrejava la pasta de paper.
Més tard fou adquirit per una comunitat de propietaris rurals.  

 
Però l’artífex del que veiem ara és Don Aurelio, el capellà de la propera localitat de Valderrebollo que amb una herència rebuda va comprar la propietat i cada dia, entre els anys 1950 i la dècada dels setanta, es dedicava, amb l’ajuda de veïns, a recuperar i bastir aquesta mena d’edificació d’inspiració medieval, sense que, encara avui, es sàpiga els motius que el van impulsar a emprendre aquesta feinada.
Es diu que el capellà, en morir no va deixar hereus i l’habitacle va passar a ser propietat de la seva majordoma, que vivia a Valderrebollo, i que en morir va passar a pertànyer als seus nebots.

Durant un temps va funcionar com a bar, també ha estat residencia temporal de rodamóns, en l’actualitat es troba abandonada i es diu que està a la venda.
Camilo José Cela, en la seva obra “Nuevo viaje a la Alcarria” (1986) relata que “Cívica fue del cister de Villaviciosa y tuvo fábrica de papel, pero se quedó a ramal y media cuenta y hoy no le resta nada de cuanto tuvo, nada de nada ni de nadie...”  
També la descriu d’aquesta forma “Cívica semeja una aldea tibetana o el decorado de una ópera de Wagner. El viajero no estuvo nunca en el Tíbet pero se imagina que sus aldeas deben ser así, solemnes, miserables, casi vacías, llenas de escaleras y balaustradas, colgadas de las rocas y también horadadas en la roca.”

Fotos G. Aymamí