ROCAMADOUR. FRANÇA

 

ROCAMADOUR. FRANÇA

Situació:

Aquesta localitat es troba a 165 km al nord de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse)  i a 260 km a l’est de Bordeus. Pertany al departament de Lot i a la regió d’Occitània.

Descripció i breus notes històriques:
Al primer quart del segle XI Rocamadour surt esmentat com pertanyent a l’abadia de Marcilhac. A l’any 1105 ja es menciona el culte a la Verge Maria de Rocamadour i el 1112 es cita una peregrinació.

El 1166, a l’entrada de l’oratori, en ser enterrat un monjo es descobreix el cos, presumptament incorrupte d’Amador (Amadour) que segons es diu es va establir en aquest indret. El 1188 la majoria dels edificis de la ciutat religiosa estan acabats. Del 1193 al 1317 és l’època daurada de les peregrinacions. El 1212 té lloc la batalla de les Navas de Tolosa i, segons les cròniques, es guanya gràcies a haver desplegar un estendard de Nostra Senyora de Rocamadour.

El 1244 hi peregrinen Sant Lluís i Blanca de Castella i el 1369 el lloc és ocupat pels anglesos. El 1546 es proclama el Gran Perdó i hi arribem més de 20.000 persones. El 1562 el santuari és saquejat i de 1858 a 1872 es produeixen importants obres de restauració.
Al llarg dels segles Rocamadour ha atret peregrins de tots els països i l’han visitat reis com Lluís IX de França, Enric II d’Anglaterra, Alfons III de Portugal,  nobles, bisbes, predicadors com Domingo de Guzmán i Antonio de Pàdua, entre altres.

La proba final del pelegrinatge consisteix en pujar de genolls els 216 graons de l’escala que du cap a la ciutat religiosa i són molts, famosos i desconeguts que han pujat la gran escala.

El miracles atribuïts a la mare de Déu negra de Rocamadour han contribuït a l’augment de visitants.      
A finals de l’edat mitjana s’adjudicà a perpetuïtat indulgencies plenàries a qui rebés els sagraments de la penitència i la comunió, especialment si era el 24 juny i coincidia amb la festivitat de Corpus Christi.  
 

El conjunt religiós consta de 7 capelles, algunes encabides sota la roca del penya-segat. L’edifici més gran és la basílica de Saint Sauveur que interiorment mesura 15 metres de llargada per 17 d’amplada i les columnes fan 7,60 metres.
És del tot recomanable pujar dalt del castell i passejar pel poble medieval.   

 

 

PRIORAT DE CARLUC. CÉRESTE (FRANÇA)

Absis de la capella de Notre-Dame

 

PRIORAT DE CARLUC. CÉRESTE (FRANÇA)

Situació:
La petita població de Céreste es troba a uns 50 km a l’est de Cavaillon, localitat situada a tocar d’Avinyó, s’hi arriba seguint la carretera D900, abans d’arribar a la vila de Céreste trobem a l’esquerra la senyalització cap a Carluc.

                                                       Capella de Notre-Dame
Descripció:
El primer que veiem és la capella de Notre-Dame, molt ben conservada, i desprès una galeria parcialment excavada en la roca, que feia les funcions funeràries, encara podem veure diverses tombes excavades en la roca.
La capella de Sant Joan està enrunada i gairebé a tocar hi ha algunes coves, en una d’elles hom creu hi hagué l’església de Sant Pere.    
 

                                                         Galeria amb tombes
Breus notes històriques:
La capella de Notre-Dame consta d’una sola nau amb absis, data del segle XII i ha estat restaurada en diverses ocasions. En un document referent a una donació es fa esment d’aquest monestir a l’any 1011. Durant el segle XI rep diverses donacions i en l’època del papa Gelasi II (1118-1119) es posà sota els dominis del monestir de Montmajour. 

 

Va arribar a ser un monestir important, en el segle XIV es convertí en priorat, deuria de ser un lloc molt concorregut ja que es trobava bastant a prop de la Via Domitia, - important calçada romana que anava des dels Alps vins a enllaçar amb la Via Augusta. Amb una activitat monàstica molt limitada arribà fins a la Revolució en que passà a mans particulars i es van perdre bona part de les seves estructures.

Del costat nord surt una galeria parcialment excavada en la roca, antigament estava coberta i a cada costat hi havia una sèrie de columnes, aquesta galeria, que tenia funcions funeràries, va davallant i en el seu tram final està completament excavada en la roca i du cap a la capella de Sant Joan.   

Fotos G. Aymamí

CAPELLA SEMI-TROGLODÍTICA DE SANT PERE DE L’ABADIA DE MONTMAJOUR. ARLÉS (FRANÇA)

 

CAPELLA SEMI-TROGLODÍTICA DE SANT PERE DE L’ABADIA DE MONTMAJOUR. ARLÉS (FRANÇA) 

Situació:
Cal sortir d’Arlés en direcció a Avinyó fins a trobar el trencall senyalitzat que du a la dreta cap a l’abadia de Montmajour que està a uns 6 km.
Descripció i breu història:
En el turó on s’aixeca l’abadia es va establir, sobre el segle X, una comunitat de monjos benedictins que a mitjans del segle XI van bastir la capella de Sant Pere i posteriorment l’abadia.

Aquesta capella és l’únic testimoni que queda de la primera ocupació religiosa de Montmajour. Tenia dues capelles, la del costat nord utilitzava una cova natural i la sud tenia dotze capitells decorats amb fulles d’acant, palmeres i figures geomètriques. La part troglodítica havia estat emprada com a cementiri, ermitatge i sagristia, entre altres.

 

 

Al segle XV s’hi afegeixen els contraforts exteriors per cantó sud i entre els anys 2014 i 2017 es fan obres de restauració i consolidació.       
Pel que fa a l’abadia trobem un monestir del segle XIII, una esvelta torre de vigia del segle XIV i un nou monestir bastit al segle XVIII per la congregació de Sant Maure que donà un nou impuls a l’abadia.  

Part exterior de la capella

Detall de la teulada

En la cripta es venera la relíquia de la “Vera Creu” que atreia a gran nombre de peregrins, per la qual cosa es va fer necessari, sobre el segle XII, edificar la capella-reliquiari de la Santa Creu a l’exterior de la zona de clausura. Aquesta afluència de visitants va donar una gran notorietat al monestir, tant és així que el domini espiritual de l’abadia al segle XIII s’estén des de la vall d’Isère fins el Mediterrani a través de 56 priorats. Durant la guerra dels cent anys l’abadia es fortificà. 

                                                                      Claustre

Torre Pons de l'Orme

De l’abadia cal destacar la cripta que fa la funció de cementiri i d’església subterrània. És força gran, té set capelles on s’oficiava la litúrgia i és una robusta construcció que suporta el pes del conjunt abacial.
Una de les coses que primer veiem a l’entrar al recinte són les nombroses tombes rupestres. La torre de Pons de l’Orme es començà a construir el 1369 i es part de la fortificació de l’abadia en la guerra dels cent anys.
Dins del monestir de Sant Maure cal fer esment del claustre i dels edificis conventuals que l’envolten.

Tombes antropomorfes

Fotos : G. Aymamí

LES COVES TROGLODÍTIQUES DE CALÈS. LAMANON (FRANÇA)

calçada dels segle XV-XVI

 

LES COVES TROGLODÍTIQUES DE CALÈS. LAMANON (FRANÇA)

Situació:
Aquesta població de la Provença, situada en el departament de Bouches-du-Rhône, dins del Parc Natural Regional dels Alpilles, es troba a uns 50 km d’Avinyó, s’hi arriba seguint l’autopista A-7.   
Descripció:
Cal aparcar al darrera de l’església de Sant Denís d’on surt el sender, senyalitzat, que du cap a Calès. Seguint aquest camí ens trobem amb uns trams empedrats que corresponen a una calçada dels segle XV-XVI, restaurada pels voltants de l’any 2000. També veiem el que resta d’uns canals oberts a la roca per tal d’aprofitar l’aigua dels propers turons.

El primer element troglodític que trobem és una cova identificada com un antic eremitori, uns metres més endavant ens trobem amb un circ ben definit tancat pel sud i pel nord amb un mur amb una porta d’accés a cada costat.    

Dins del circ hi ha 58 coves i en tot el recinte s’han identificat un total de  116 cavitats. Aquestes coves s’obren en una pedrera d’on s’han extret els blocs necessaris per a la construcció del castell que veiem al capdamunt, desprès es van transformar en habitatges rupestres, aquest circ va estar ocupat fins el 1586. Cap el 1245 hi vivien de 150 a 200 habitants.

Reguerots per l'aigua

Al davant de gairebé totes les coves podem observar com hi havia una estructura de fusta. La ubicació de les bigues és visible a sota de les cornises excavades a la roca. També hi havia reguerots que impedien que l’aigua de la puja es filtrés a dins de l’habitacle i permetia la seva recollida. A l’interior de les coves hi ha escales, nínxols, sitges etc.

 

 

Al centre del circ hi ha una roca que formava una gran sala que s’anomenava "sala de tribunals", que era un lloc de trobada i de presa de decisions per a la comunitat.
Per un costat del circ pugem al capdamunt d’un cim rocós, passem pel costat d’una roca foradada i d’unes sitges excavades al sòl, encara persisteixen alguns vestigis del castell del segle XII, alguns panys de parets i part del mur que es bastí per tal d’ampliar la muralla natural que constitueix la cinglera. El castell va ser destruït el 1586.

Sitges i roca foradada

Castell

Del turó del castell ens arribem fins el mirador on hi ha una estàtua d’una Mare de Déu amb un infant bastida l’any 1866, des d’on s’albira una gran panoràmica, d’aquí anem davallant fins arribar al camí principal.
Cal fer avinent que fora del circ hi la l’església de Sant Denís del segle XII i les restes de les capelles de Santa Maria i Sant Joan dels segles XIV-XV, en aquesta darrera hi ha un grafit representant una nau.

                                                                   Grafit
                                      

   

                                                                  Fotos: G. Aymamí 
Breus notes històriques:
Aquesta zona ha estat ocupada des del neolític (3500 aC) fins al segle XVI. Les restes més destacables de la seva ocupació daten de l’edat mitjana, dels segles XII al XVI com son la calçada d’accés, els vestigis del castell medieval, bressol dels Allamanon, les capelles de S. Denis, S. Joan, Sta. Maria i les coves excavades en el circ de Calès on a l’edat mitjana hi vivien unes 200 persones. Les coves van ser abandonades a finals del segle XVI després de la destrucció del castell medieval durant les Guerres de Religió, que fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a França entre els anys 1562 i 1598 entre catòlics i hugonots o protestants calvinistes. 
Per tal d’arrodonir l’estada recomano visitar el museu que està a l’entrada de la vila. És molt petit i d’entrada lliure, però podem veure materials arqueològics, maquetes i fotos de la zona. 

LES BEAUMETTES – FRANÇA

                                 Foto :https://www.luberoncoeurdeprovence.com

LES BEAUMETTES – FRANÇA

Situació:
Aquest petit nucli es troba al costat de la carretera D-900 d’Avinyó cap a Saint Martin de Castillon. Estem a la regió de Louberon, dins de la comarca de la Provença.

Descripció:
Es tracta d’un carrer, paral·lel a la carretera, l’antiga via Domitia romana,  arrecerat a una cinglera on poden veure “les Beaumes”. Probablement, aquestes cavitats naturals han estat utilitzades com a refugi o habitatges des d’època prehistòrica i es van transformar en cases troglodites encara  habitades en l’actualitat.

Aquest topònim ja apareix en mapes antics que és el que ha donat el nom  a la vila. Al centre del poble es troba una capella medieval del 1635.

Algunes d’aquestes construccions tenen més de tres pisos, si bé des del mateix poble no es poden observar prou bé, si que es pot copsar millor des de la carretera que du cap a Ménerbes.

                                                             Fotos: G. Aymamí

A un extrem del nucli, sota del cingle també hi ha una construcció més moderna també habitada en l’actualitat.

LA COVA DE VILLECROZE (FRANÇA)

 

LA COVA DE VILLECROZE (FRANÇA)

Situació:
Villecroze és una petita localitat d’uns 1.500 habitants situada en el departament de Var a la regió de la Provença.
S’hi arriba seguint l’autopista d’Aix-en-Provence a Niça, a l’alçada de Brignoles surt un trencall que du cap a la població, des d’Aix hi ha poc més de 90 km.

Descripció:
En un extrem de la vila hi ha el parc municipal de 2,5 hectàrees creat el 1920. Dins del parc, a part d’abundants exemplars de flora, trobem una cascada de 35 metres d’alçada i al costat la cova. Hi arribem seguint un camí ben senyalitzat.
L’entrada és de pagament i per confirmar els horaris cal consultar primer la pàgina web: https://mairie-villecroze.fr/ 

La caverna es troba en un penya-segat de travertí, fou formada fa uns 700.000 anys al final de la darrera glaciació. Dins d’aquesta cova hi ha un edifici de tres plantes i el primer que ens trobem és un ample vestíbul i unes escales que duen cap a les diferents dependències, diverses sales amb les seves finestres, el corral, una torre de guaita, amb la seva finestra espitllerada i en un extrem hi ha un petit dipòsit on es recull l’aigua, a més a més de petits passadissos, per un de força estret arribem a la sala de les columnes, anomenada així perquè hi ha diverses i variades formacions litològiques, sobretot columnes.      

Breus notes històriques:
Bona part d’aquestes terres pertanyien als monjos benedictins de l'Abadia de Saint-Victor de Marsella que tenien un priorat a prop de la capella Sant Victor (contigua a l’actual cementiri) i utilitzaven les coves, encara en estat natural, com a llocs de refugi en cas d’atacs protagonitzats pels sarraïns al segle X.
Anys més tard van passar a mans del senyor de la vall Nicolau d'Alberta. El 1566, va començar a fortificar el lloc i utilitzar la seva posició inexpugnable. Tot i això, mai ha estat assetjada i ningú no ha viscut mai definitivament a les coves.

                                                                     Fotos: G. Aymamí
A finals del segle XVI, per una acció de la justícia els monjos van recuperar la propietat de les coves, tot i que no les van ocupar, fins que  el 1633, foren cedides a la comuna de Villecroze.
El 1924 van ser classificades com a Llocs i Monuments Naturals de caràcter artístic perquè combinen dos criteris: història i geologia.