La intenció d’aquest modest blog és el de publicar i
donar a conèixer tot un reguitzell de coves i balmes que van ser utilitzades
per l’home des d’època històrica, ja que crec que el món de la prehistòria
correspon a un altre apartat.
No es tracta de fer una relació exhaustiva sinó de
publicar aquelles cavitats que he pogut visitar.
Habitació
En aquest blog trobaren coves emprades com habitació,
ja que durant mil·lenis l’home prehistòric va utilitzar les cavernes naturals
com a refugi, tant com a recer del rigorós clima de la segona part del Würm,
que fou la darrera glaciació, com per ser un lloc de fàcil defensa davant de
feres i altres perills.
Va ser durant el Neolític en que l’home a través del
conreu i la domesticació d’algunes espècies d’animals va obtenir aliment, en
conseqüència s’abandonà la vida itinerant perseguint la cacera i l’abric que
oferien les cavitats, pasant a tenir un hàbitat estable en poblats a l’aire
lliure, d’aquesta manera va nèixer l’urbanisme.
Més endavant, ja en època històrica s’abandonen les
cavitats com a lloc per viure, ja que resultaven poc aptes i inhòspites, no
obstant ocasionalment, en èpoques de turbulències històriques -sobretot en
temps de la reconquesta- o de grans penúries econòmiques, l’home tornà a ocupar
coves i balmes sense intenció però, de fer-hi un hàbitat estable, encara que,
l’ocupació de moltes d’aquestes cavitats ha estat força perllongada arribant
fins ben entrat el segle XX i en alguns casos fins a l’actualitat.
Santuaris
També trobem veritables santuaris ja que les coves s’associen
tanmateix, de forma molt estreta, amb tota mena de ritus, sobretot de tipus
religiós.
Amb l’arribada del cristianisme, les coves, a més a més de ser un dels
primers llocs de congregació, segueixen sent un indret misteriós i de caràcter
pagà que havia de santificar i això ajuda a explicar les nombroses referències
que es produeixen els segles XV-XVI sobre les llegendes prodigioses de les
marededéus trobades moltes de les quals es produeixen en coves, desprès, generalment
al mateix indret de la troballa, es bastí una ermita o santuari, que, en molts
casos, sense abandonar-se el culte, ha arribat fins als nostres dies.
Tanmateix, molts indrets de les nostres muntanyes foren escollits pels
eremites com a lloc de culte, són generalment llocs solitaris, apartats de les
vies de comunicació, i en més d’una ocasió se’n serveixen de les coves per a
bastir-hi, un rústec oratori que en més d’una ocasió es converteix en una
esplèndida ermita.
Cledes pel bestiar
Encara que possiblement les coves emprades per a recer del bestiar siguin
la manifestació troglodítica que més abunda per les nostres muntanyes ja que
els pastors han aprofitat des d’antic les coves i balmes per guardar-hi el
bestiar, per això calia tancar l’entrada, generalment amb un mur de pedra seca,
deixant una part oberta, a manera de porta, que es barrava amb troncs
travessers. Les coves utilitzades com habitacle, una vegada abandonades, també
s’empraven per arrecerar el bestiar.
Encara avui dia moltes cavitats segueixen complint aquest funció.
Refugis, aixoplucs i amagatalls
Des de sempre l’home fa, o ha fet servir les coves com a lloc per
protegir-se de les inclemències del temps, com és el cas dels pastors,
carboners, llenyataires o excursionistes o com a refugi en moments bèl·lics,
òbviament en la darrera maltempsada de 1936-39 moltes persones cercaren el
refugi que els oferien les coves, per la qual cosa, de ben segur, deuen
d’haver-hi moltes cavitats de les que no es tenen notícies escrites o en tot
cas aquestes són molt escadusseres i d’àmbit local. Tanmateix moltes cavitats foren
utilitzades com amagatalls per bandolers i malfactors.
I també n’hi ha que han estat utilitzades com a magatzem, sobretot per
guardar-hi eines del camp.
