martes, 18 de septiembre de 2018

MONESTIR DE SAN PEDRO DE ROCAS. ESGOS. OURENSE



                                                                          Casa Prioral

MONESTIR DE SAN PEDRO DE ROCAS. ESGOS. OURENSE
Situació:
Es troba a uns 17 km d’Ourense, seguint la carretera C-536 cal agafar un trencall que surt entre els pobles de O Pingo i Esgos que en cosa d’un parell de quilòmetres du cap el recinte del monestir.
Descripció i breus notes històriques:
El primer que trobem en arribar és la casa Prioral, del segle XVII, bastida probablement sobre el lloc que primitivament ocupà el monestir que sofrí un parell d’incendis documentats. És de planta quadrada amb parets de gres. A l’interior hi ha diverses exposicions sobre el turisme i l’economia d’aquest racó de Galicia, així com de la vida dels monjos que poblaren aquestes terres de la Ribera Sacra, que arriba fins el riu Sil, territori de múltiples refugis d’anacoretes i eremites.
Al costat s’aixeca l’església i entre els dos edificis hi ha un passadís amb 8 tombes antropomorfes excavades directament sobre la roca, gairebé totes presenten un rebaix per encaixar la tapadora i el conjunt constitueix part d’una necròpoli cristiana.

Passadís amb vuit tombes 
L’església troglodítica és la part més important del monestir, sembla ser que data del segle VI. Veiem unes coves que foren excavades per fer vida eremítica amb capacitat per a sis persones. A partir d’aquestes coves sorgeix el recinte, ocupant les cavitats la capçalera de l’església, que va ser conformada com a tal durant els segles XII i XIII, donant com a resultat que les tres capelles excavades en la roca formen tres naus, una central més ample i llarga que les altres dues.
                                                     Capelles laterals excavades en la roca
                                        Capçalera de l'església excavada en al roca
Tant en la nau transversal, bastida el segle XVI, com per la nau central i la capella de la dreta podem veure pel sòl diverses tombes, algunes antropomorfes.


Tombes a l'interior de l'església
A l’exterior destaca el campanar d’espadanya de dos ulls, del segle XVI, bastit sobre una roca que esdevé una de les imatges més característiques del monestir.
Durant els segles XIV i XV començà la decadència del monestir, el monacat benedictí es va quedant desfasat.  


Campanar d'espadanya
Al costat tenim el fossar modern, de finals del segle XIX. També cal acostar-se, en una curta passejada, cap a la font de San Benito, ubicada enmig del bosc.

Font de San Benito
Quadre de la casa Prioral on es representen dos monjos benedictins al monestir.
Fotos: G. Aymamí
 
 
Planta del monestir i bibliografia: Malingre Rodríguez, Ana María (2001) Monasterio de San Pedro de Rocas. Pisamos tierra de monjes. Edilesa. León.

jueves, 6 de septiembre de 2018

COVA DE L’ARMENTERO I LA CASA DE LA TOBA, BETETA (CUENCA)

Camí del mirador. Hoz de Beteta



COVA DE L’ARMENTERO I LA CASA DE LA TOBA, BETETA (CUENCA)
Situació:
Seguint la carretera CM-210 de Beteta a Puente Vadillos, a uns 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població es troba l’accés a la Font de “los Tilos”. Ens trobem en plena “Hoz” de Beteta que juntament amb el “Sumidero de Mata Asnos” ha estat declarat com a Monument Natural. Es tracta d’un congost fluvial força espectacular, excavat pel riu Guadiela, d’uns 6 km de llargada i amb parets verticals de 80 metres d’alçada. És un paratge espectacular amb abundant fauna i exuberant i variada vegetació.
Creuem el pont sobre el Guadiela i seguim un sender que comença davallant fins al nivell del riu, passem pel costat de la presa de “los Tilos” i per un camí més ample ens endinsem pel bosc i comencem a guanyar alçada, superant poc a poc un considerable desnivell. El camí es senyalitzà l’any 2008, ja que es tracta d’un itinerari temàtic relacionat amb la botànica de la zona. Arribem a punta d’un morro rocós que esdevé el Mirador de la “Hoz” de Beteta, estem a 1280 metres d’alçada, i des d’aquí es contempla abastament un grandiós i espectacular paisatge.

A tocar del mirador hi ha la cova del Armentero. En total el recorregut d’anada i tornada és de 5 km, amb un desnivell d’uns 300 metres, que es fa amb una mica menys de 3 hores.
COVA DE L’ARMENTERO
Cova natural tancada per una paret de pedra seca, la porta té la llinda de fusta.
Aquesta cavitat, que esdevé un bon i ben conservat exemple, ha estat emprada des de temps remots, sobretot pels pastors per resguardar-se, amb el seu remat, de les inclemències del temps.



                                                            Cova de l'Armentero
 
LA CASA DE LA TOBA
Des del pont de la font de “los Tilos” cal seguir la carretera en direcció a Puente Vadillos i en poc més d’un quilòmetre, a l’alçada del PK 45, trobem la Casa de la Toba, que rep el nom per haver-se excavat en travertí, tipus de roca calcària molt porosa .
Sobre els anys 40 i 50 del segle XX, un veí de Beteta anomenat Paulino Puerta, conegut com “el tio Paulino” va ser un dels encarregats de construir el canal que va pel congost i també va construir la seva pròpia casa on hi va viure durant molts anys.  
Tot i que la casa es tancada podem contemplar, a través d’una finestra, l’interior, tanmateix ens podem acostar al pati on hi ha una font bastida el 1943. També podem veure un forn amb la seva xemeneia.
                                                                Porta d'entrada
                                                                      Lavabo
                                                                         Pati
                                                                Forn
                                                                 Detall finestra
                                                                Lateral de la casa
                                                 
                                                 Interior -     Fotos; G. Aymamí  
 

 
 
 
 
 

 

jueves, 16 de agosto de 2018

BALMES DEL CASTELL DE LA FOSSA I DE LA CORBERA VELLA. TAVERTET (OSONA)


                                                Balma del Castell de la Fossa

BALMES DEL CASTELL DE LA FOSSA I DE LA CORBERA VELLA. TAVERTET (OSONA)
Situació:
A prop del km 6,5 de la carretera BV-5207 de Tavertet a l’Esquirol hi ha la casa de la Corbera i la cruïlla de la pista del Noguer, des d’aquí cal seguir un sender que surt a l’altre costat de la carretera, al costat d’un senyal d’esllavissades, que puja cap el morro dels cingles de la Corbera.
A uns 400 metres, al peu de la cinglera es troba la balma de la Corbera Vella, cal travessar aquest balmat, cap a l’esquerra, i seguir la senda, a trams desdibuixada, que voreja el morro rocós, continua per l’alzinar i pujar cap el cingle superant les darreres roques amb una petita grimpada.
Una vegada a dalt, cal seguir el camí que voreja el cingle i en arribar a la zona del pla de la Fossa, cal baixar una mica la cinglera en direcció al torrent de Baumadestral, un petit sender, marcat amb algunes fites, du cap a la balma del Castell de la Fossa.

BALMA DEL CASTELL DE LA FOSSA
Descripció: 
Es tracta d’una balma allargassada, d’11 metres de llargada, 91 m d’amplada i uns 5 m de desnivell, excavada en gres, orientada cap el SE, penjada gairebé enmig de la cinglera, just damunt de la casa de la Corbera, i enfrontada a la vall, degut a la seva situació dominant, es gaudeixen de grans panoràmiques.
La balma està estructurada en dos replans, el del vessant SW, d’uns 3 metres d’amplada, en la part més ample, està gairebé penjat i no hi ha cap senyal d’haver estat emprat.
 

L’altre replà d’uns 13 metres d’amplada, en el punt màxim, per uns 11 de llargada, és on es conserva un tros de mur de caràcter defensiu d’un metre d’amplada, fet de carreus de mida irregular units amb morter de fang i pedruscall. El mur té una alçada d’uns 3 metres i una llargada de 6 metres.
A uns 80 cm de la base hi ha dues finestres espitllerades, una d’elles té l’obertura orientada cap el nord-est i l’altre cap a l’est, hom suposa que hi hauria d’altres finestres que ajudarien a cobrir tots els angles.

En la part superior del mur hi ha dues obertures, que no donen a la part exterior, destinades a encaixar troncs, a manera de bigues, per tal de sostenir un pis superior, aquests forats es corresponen amb un oberts, a la mateixa alçada, en la paret del cingle.
La balma segueix cada vegada més estreta i baixa, fins arribar a un tram força exposat que es pot superar amb l'ajut d'un cable instal·lat a l'efecte. Al final ens trobem uns grans blocs i una curta galeria coneguda com el cau de la Guilla.

Breus notes històriques: 
Tot i que a la zona de Tavertet hi ha molts exemplars de balmes obrades destinades a habitacles, que possiblement es remunten a l’alta edat mitjana, la balma del Castell de la Fossa no ofereix, per llur situació, les òptimes condicions d’habitabilitat que presenten altres cavitats de la zona, encara que podia haver-se emprat com a refugi temporal, la presència d’aquest mur eminentment defensiu que li confereix una funció estratègica, fa que no la incloguem en aquest moment històric, sinó que ens inclinem a situar l’ocupació d’aquesta cavitat durant les guerres carlines.
Dades extretes de la publicació “Coves fortificades de Catalunya” de Gener Aymamí i Domingo. Unió Excursionista de Catalunya i Federació Catalana d’Espeleologia. 2006.
 
 
Quirze Parés, estudiós de l’habitat de la zona del Collsacabra escriu sobre aquesta balma “ Castell de la Fossa i balma de la Fossa. Sota el pla de la Fossa i penjat al mig de la vertical cinglera. També en diuen el cau i la balma dels Teixidors(?). Solament és accessible des del repetit pla. Queden les restes d’una construcció, un bon pany de paret de carreus, sobre una esfereïdora timba enmig de la muralla. En aquest indret, el cingle fa com una gran balma, i al seu final hi ha l’inabastable “cau de la guilla”. Fou una fortificació ?.. Hi ha qui recorda que la paret tenia una finestrola formant botzina a l’interior (finestrola espitllerada) que semblaria defensa: o fou una vivenda troglodítica amb un gran paravent?...Certament és impressionant!
                                                 Balma de la Corbera Vella
BALMA DE LA CORBERA VELLA 
Descripció: 
Balma de 26 m d'amplada amb restes d'antics murs situats principalment a la zona SE. L'alçada màxima és de 7 m.
Breus notes històriques: 
Antic habitatge troglodític, els estadants van passar a viure a l’actual casa de Corbera.
 
 

Sobre aquesta balma Q. Parés diu: “ La Corbera Vella, vivendes troglodítiques, amb restes de parets. Hi havia viscut gent pagesa. Estan sota de la punta roquera dels cingles de la Corbera. Molt a prop hi ha una enorme balma amb una colossal ensulsiada de gegantescos blocs despresos del sostre; no sabem si taparen les restes identificables d’una altra balma habitada.   
“La despoblació rural i les masies del Collsacabra” Quirze Parés i Ganyet. Rafael Dalmau editor.2001
 

Fotografies: G. Aymamí 
Topografies extretes del bloc: cavitatsdecatalunya.blogspot.com
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 




martes, 7 de agosto de 2018

CORRAL DE L’ESPLUGA. QUEROL (ALT CAMP)

Camí de les Terres del riu Gaià


CORRAL DE L’ESPLUGA. QUEROL (ALT CAMP)

Situació:
En aquesta ocasió realitzem una bonica excursió des del Pont d’Armentera.
A l’entrada de la localitat, venint des de Querol, trobem a la dreta, desprès del trencall de Selmella, la petita àrea d’aparcament dels Estenedors.
Aquí tenim un pal indicador del “Camí de les Terres del riu Gaià” i dues opcions, anar recte seguint els senyals, o retrocedir uns metres per un caminet pel costat de la carretera i continuar per una ample camí amb baranes de fusta que és la variant del “Rec pel Pont”.

Aquest camí enllaça amb la pista i desprès torna a anar pel costat del riu, gaudint d’esplèndids paratges, així anem trobant, ponts de fusta, i passeres arrapades a la roca amb cordes, a manera de passamà, que ens ajuden a passar certs trams, que no són gens complicats, però esdevenen entretinguts.

Passem pel Molinot, que és una antiga central hidroelèctrica, l’estret de Mas Biosca, el Pasteral, arribant a la masia de l’Espluga. Seguint sempre la senyalització passem pel costat de la casa i en menys de cinc minuts som a la cova que està al costat del camí. En total hem emprat cosa d’una horeta llarga.

Descripció:     
Balma d’uns 20 metres d’amplada per uns 8 de fondària, amb el sostre que en algun punt pot arribar fins els 10 metres. Té un desnivell d’uns 2 metres i el sòl és ple de blocs.
 
 
Tot i que du el nom de corral i veiem per terra femer, principalment de cabres, crec que originalment podia haver estat un habitacle, ja que a més a més de les parets de poc més d’un metre d’alçada que configurarien la cleda, hi ha una gran columna a l’entrada i restes sostre, cosa que evidenciaria la utilització com habitació més o menys temporal.


Fotos: G. Aymamí
 
 
 
 
 
 
 
 

viernes, 3 de agosto de 2018

COVA DEL CINGLE O BALMA DE CASTELLÓ. VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT (BAIX CAMP)


 
COVA DEL CINGLE O BALMA DE CASTELLÓ. VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT (BAIX CAMP)
Situació: Des de Vandellòs cal dirigir-se cap al nucli abandonat de Castelló, s’hi arriba per una pista de terra d’uns 7 km, apta per a vehicles, també s’hi pot arribar des de Masboquera.
En ser a Castelló cal anar cap a la part alta del poble i seguir el sender que puja amb les indicacions de la font i el rentador del Beltran o de Castelló, en cosa de 10 minuts de caminar arribem al trencall del rentador que es deixa a l’esquerra, continuem amunt seguint les indicacions dels graus de Vandellós i en arribar al davant de la paret de roca del cingle, cal anar uns 50 m cap a l’esquerra on trobem la cavitat, en total hem estat cosa de 40 minuts.
Font i rentador del Beltran o de Castelló

Descripció: Tot i el topònim de cova es tracta d’una balma, d’uns 18 metres,  tancada per una paret de pedra seca d’1 metre d’alçada que s’emprava com a cleda pel bestiar, cosa que deu fer bastant de temps que no s’utilitza, ja que el sòl està net, sense la presència habitual de xerri.

                                                                        Fotos G. Aymamí
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
 

 

sábado, 21 de julio de 2018

LES COVES D’ARNEDO (LA RIOJA)



LES COVES D’ARNEDO (LA RIOJA)

Situació:
Des de la mateixa ciutat, presidint el paisatge, es poden veure nombroses coves excavades en les parets de gres. Es consideren com una de les mostres d’identitat de la ciutat.
Descripció i breus notes històriques:
Amb la invasió dels pobles bàrbars del nord sobre el segle III, molta gent va fugir a les muntanyes i es va amagar en les coves i durant els segles IV –V molts dels habitants de l’actual Arnedo vivien en les coves de la part nord.
Es creu que durant els segles VI i VII es van excavar moltes d’aquestes coves i es van emprar com eremitoris i llocs de culte.
Més tard es van anar excavant moltes més i es van utilitzar amb diverses finalitats; habitacles, cellers, colomers, corrals o magatzems.


Sobre els anys 50 del segle passat, a Arnedo hi havia fins a 200 cases-cova, moltes estaven connectades entre si. La temperatura interior era de 15-16 graus constant al llarg de l’any, cosa que les feia molt habitables tant a l’hivern com a l’estiu.  
A partir del 2013 l’ajuntament va rehabilitar algunes d’aquestes coves que ara estan obertes per a la visita turística. Es tracta de les “Cuevas de los Cien Pilares” que es troben sota el turó de san Miquel i és on es creu que en època alt- medieval va haver-hi el monestir de san Miquel, ja esmentat en un document del segle XI.


La visita s’efectua els caps de setmana. Per a més informació; Teléfono: +34 941 380 128 – correu electrònic. turismo@aytoarnedo.org
A més a més, en el Centre d’Interpretació s’ha recreat una vivenda amb la tipologia que havia en les coves de la ciutat fins a meitats del segle XX.
Aquestes coves estan incloses dins del catàleg del patrimoni cultural d’Arnedo.


Fotos G. Aymamí