domingo, 19 de mayo de 2019

BALMA DE LES PIQUES. TAVERTET


BALMA DE LES PIQUES. TAVERTET

Situació:
Seguint la carretera BV-5207 que du cap a Tavertet, abans d’arribar al km 10, surt a l’esquerra una pista que puja cap a Collsaplomera, una vegada al coll, cal continuar a peu per un camí que surt a l’esquerra i que va per sota del puig de les Baumes i que al final, un corriol du en pocs metres cap a la balma.
Coordenades: (UTM31N ETRS89):
X: 450534 Y: 4649741 Z: 894 m
Descripció:
Es tracta d'una de les balmes més grans del Collsacabra, amb 70 m d'amplada, tot i que no és gaire fonda, té un màxim de 7 m. L'alçada màxima és de 4 m.
A el seu interior hi ha dues grans piques rectangulars (una simple i una altra doble) excavades a la roca que recullen l'aigua que cau del sostre de la balma.

Notes:
A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (núm. 11848), consta en següent text: "Segons la memòria de la prospecció realitzada l'any 1984 al terme de Tavertet, a la balma hi ha restes d'hàbitat, però durant la inspecció realitzada l'any 1999 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no es van documentar més restes"

Fotos G. Aymamí 

Parés relata sobre la balma de les Piques: “Fou habitada; restes de parets i dues piques o obis posats sota la font de les Piques, que raja directament del sostre de la balma. És bastant llarga i amb bona amplada, en conjunt gran, i el sostre horitzontal li dóna una configuració regular, atorgant-li bona capacitat d'habitacle. L'accés molt dificultós per la consabuda i espessíssima vegetació. El gran penyal sota el qual hi ha la balma és grandiós, i perfectament visible des de la carretera de Tavertet. Molt a la vora, en un petit collet que puja al fil de la carena, hi ha senyals de graons oberts en la roca. Aquest collet ens portaria la puig de la Parareda.”
Potser molt temps enrere hi havia algun rastre de parets, però en l’actualitat no hi ha cap filada.



Vinyeta explica: “Possiblement fou la primitiva casa de les Baumes, situada ben bé al dessota. També podria haver estat el refugi del famós Serrallonga, ja que segons una llegenda, solia descansar en una balma propera a Tavertet i que tenia cabuda per a 60 homes i animals de càrrega. Es una balma, la de les Piques, que reuneix aquestes condicions, per la seva capacitat i estratègia.”

Bibliografia:
Parés, Quirze (2001) La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. (324)
Vinyeta, Ramon i Sanglas, Jordi (1980)  El Collsacabra, Tavertet. Editorial Celblau. Torelló.
http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/

lunes, 6 de mayo de 2019

CASTROVIEJO. DURUELO DE LA SIERRA (SORIA)

 


CASTROVIEJO. DURUELO DE LA SIERRA (SORIA)

Situació:
Per arribar-hi cal seguir, a l’entrada del poble de Duruelo de la Sierra, una pista forestal asfaltada, que surt a la dreta, que va per enmig d’immensos pinars i creua diverses vegades el riu Duero, desprès d’uns 7 km arribem a l’ample aparcament de Castroviejo, on també hi ha una font, taules i barbacoes.



Notes:
És un dels llocs naturals més bonics i impressionats de la província, estem rodejats de roques de distintes formes i mides que l’erosió del vent, la pluja, la neu i el gel han anat modelant i donant formes increïbles. Paga la pena donar un tomb per aquest laberint rocós i acostar-nos cap el mirador per gaudir d’una gran panoràmica.





A un costat trobem aquesta barraca bastida sota una penya que segurament seria emprada pels pastors de la zona.


Fotos G. Aymamí

jueves, 28 de marzo de 2019

COVA DEL CORRAL. LA FEBRÓ (BAIX CAMP)


COVA DEL CORRAL. LA FEBRÓ (BAIX CAMP)

Situació:
En la carretera T-704, venint des de Vilaplana, desprès del trencall d’accés al poble i havent passat el km 30, es troba a la dreta un corriol que segueix el barranc de la Cova del Corral i que segueix fins el planell de la Serra Plana.
Seguint aquest corriol, a cosa d’uns 150 metres, trobem un altre a l’esquerra que du cap a la balma.
Foto: G. Aymamí

Descripció:
La balma mesura 26 metres d’amplada i arriba als 9 m de fondària, l’alçada és d’uns 6 metres. A l’interior s’alça una construcció en bon estat de conservació llevat de la paret del costat sud que està enderrocada.
En alguns mapes s’esmenta com la cova de la Vila, per la qual cosa surt sovint amb aquest topònim en ressenyes i llibres.
Durant la guerra civil s’hi va amagar gent del poble.

Topografia extreta de: www.espeleoindex.com/

lunes, 4 de marzo de 2019

EL CRUCIFIX. EL VILOSELL (GARRIGUES)


 
EL CRUCIFIX. EL VILOSELL (GARRIGUES)
Situació:
Cal sortir de la plaça del Vilosell per la pista del costat de l’ermita de Sant Sebastià, on trobem els senyals que indiquen cap Sant Miquel de la Tosca i la Punta del Curull, pel camí trobarem senyals de color blanc i groc de Sender de Petit Recorregut PR-C 184.
L’ermita del Crucifix es troba a 3,6 km del poble. Tot i que s’hi pot arribar en vehicle, recomano fer aquest itinerari a peu.
També s’hi pot arribar des del santuari de Sant Miquel de la Tosca, on s’arriba per un trencall que surt de la carretera del Vilosell a la Pobla de Cérvoles. Des de Sant Miquel al Crucifix hi ha uns vint minuts de camí.


Coordenades:
X: 328848 Y: 4581402 Z: 694
Material: Conglomerat
Descripció:
Ens trobem amb una petita capella, adossada a un bloc de conglomerat, gairebé de planta quadrada, ja que mesura 2,90 per 2,50 m. A la façana que est" orientada a l’oest hi ha la porta. Tot i que estigui tancada, per la finestra hom pot veure l’interior perfectament. A dins hi ha una creu de ferro al damunt d’una base de pedra, fa uns anys hi havia un Sant Crist crucificat de fusta a sobre d’una portadora que feia d’altar i dos quadres, l’un de Sant Miquel i l’altre de Sant Sebastià; també hi ha, en un racó, dues creus, una d’elles és la que hi havia presidint la capella anys enrere.
Interior any 2019
 
Interior a l'any 2003
 
Els murs estan emblanquinats per l’interior; per la part de fora, presenten la pedra arrebossada. La coberta és a una sola aigua.
Un rètol posat al davant de l’ermita explica que aquest Crucifix fou trobat per un pagès en el corrent del barranc proper “sobrenedant immòbil” cosa que demostrava que no es volia moure d’allí i per això s’aixecà l’ermita.

                                                     Interior any 21019
                                                    Fotos: G. Aymamí

Una altre llegenda escrita l’any 1909 relata que un veí de Vilosell una nit va perdre al joc tot el que tenia, enfurismat i embogit va anar cap a casa, va agafar de damunt de la taula un crucifix i es dirigí cap una barqueta que tenia i submergint la creu a l’aigua va dir:
-Ofegat aquí mateix, ja que tu has estat la causa de que perdés la casa en el joc. – i tot seguit l’escupi.
De seguida el jugador es va veure envoltat de flames i per tal d’apagar-les es llençà presa d’un molí. En sentir els crits van acudir els moliners que amb molta feina van poder treure’l. Ell va confessar la profanació i el seu penediment. Els veïns va anar a buscar el Crucifix i com que no van creure prudent que tornès a les mans d’aquell home, van decidir erigir aquesta capella.   
Bibliografia:
Aymamí Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.


 

lunes, 11 de febrero de 2019

SANT SALVADOR DE LA BALMA. PONTONS (ALT PENEDÈS)


Església parroquial de Santa Magdalena
 
SANT SALVADOR DE LA BALMA. PONTONS (ALT PENEDÈS)
Situació:
Tot i que es pot aproximar en cotxe fins molt a prop, recomano efectuar a
peu la següent ruta que és força bonica, per això comencem a caminar des
de la part alta del poble on està l’església parroquial de Santa Magdalena.
Al darrera de l’església trobem una pista que seguim cap a l’esquerra, passant, en cosa d’uns cinc minuts, pel costat d’una masia.
En 20 minuts la pista retomba a l’alçada de la font i la bassa-safareix del Sobal de Baix, avui abandonada, en aquest punt deixem la pista i girem cap a la dreta, seguint un ample camí que discorre pel marge dret del torrent de Sobals, que aquí canvia de nom i passa a denominar-se torrent de la Gralla.
En 5 minuts més i deixem l’ample camí que davalla, seguim el trencall de l’esquerra que desprès de  travessar el torrent, s’enfila pel bosc convertit en un bonic corriol.
Portem 35 minuts de camí i el corriol passa sempre a frec del cingle, a la dreta veiem un penyal on sempre sol onejar-hi una senyera, a baix podem veure la casa de colònies de Penyafort que ocupa el que fou antic molí de Baix, que ja trobem documentat en el segle XVIII.
Una mica més enllà trobem una trifurcació de camins, cal seguir sempre el que està més a prop de la cinglera. El camí passa entre vells murs d’antigues feixes de conreu, seguim arran del cingle.
                                                 Boca d'accés de l'avenc del Ral

Als 52 minuts de camí, al costat del sender hi ha la boca de l’avenc del Ral que comunica amb una cavitat que hi ha a tocar l’ermita de sant Salvador que podem llucar a sota la cinglera. Seguim el camí que a pocs metres davalla cap a la dreta.
I en 55 minuts estem a Sant Salvador de la Balma (700 m).
Descripció:
A grans trets podríem dir que està adossada en l’interior d’una balma i que aprofita la roca com a absis. De la porta de mig punt dovellada, situada a la façana nord, han desaparegut els graons d’accés i per aquest motiu queda un xic enlairada.

La planta és quasi quadrada i a l’interior hi ha arcades de punt
d’ametlla i una finestra d’espitllera. Al sostre, de volta de canó, es
conserva, curiosament, l’empremta de l’encanyissat del xindri, que era la carcassa provisional de fusta que servia per rebre les dovelles
en la construcció d’una volta. L’altar era situat al fons de la balma.
A uns metres hi ha una esberla en la roca que fou emprada
com habitatge complementari de l’ermita, en la qual es pot observa una fornícula i altres mostres d’aprofitament. Al fons d’aquesta
cova es troba una comunicació amb la part superior del cingle per
mitjà de l’anomenat avenc del Ral.


Encara es pot veure un pany de la muralla, amb els encaixos de
la porta, que tancava aquest petit clos, que juntament amb el difícil
accés, convertia aquest lloc en un indret gairebé estratègic.


Breus notes històriques:
Tot i que la petita cova que hem comentat ens evoca a l’existència d’un eremitori possiblement pretèrit a l’edifici, com a dates més representatives de la capella cal citar:
—L’any 1319 en que surt esmentada per primera vegada.
—El 1508 queda consignada en una visita pastoral.
—A la meitat del segle XVIII es concedeix permís per captar a la
rodalia per al sosteniment del temple, ja que tenia pocs feligresos.

—El 1.777 consta que la capella era dels pares bernats del castell de Pontons.


Fotos G. Aymamí
Ja sia catalogada com a romànica per alguns estudiosos o bé situada en temps menys tardans, fent cas de les referències documentals, per d’altres, Sant Salvador constitueix un exemplar únic al Penedès.
Bibliografia:
AYMAMÍ DOMINGO, Gener (1992) Pinzellades de l’Alt Penedès. Llibre de Motxilla. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona
AYMAMÍ DOMINGO, Gener (2003) D’excursió per les coves de Catalunya. La Butxaca de Muntanya. Barcelona.
AYMAMÍ DOMINGO, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.

Topografia: Joan Virella
 

 

 

sábado, 5 de enero de 2019

COVA DE LES MONGES. VILANOVA DE MEIÀ (NOGUERA)


Paret on s'obre la cova
 
COVA DE LES MONGES. VILANOVA DE MEIÀ (NOGUERA)

Situació:
Des de Vilanova de Meià cal seguir la carretera L-913 en direcció al Pas Nou i l’Hostal Roig i en cosa d’uns quatre quilòmetres, en arribar a l’alçada de la font Blanca, on hi ha un dipòsit d’aigua, agafarem la pista cap a la dreta, apta per a tots els vehicles, i en cosa d’un quilòmetre arribem al coll de Cabeces, a un costat tenim la cinglera del Pelat i a l’altre camps de conreu sota el cim del Cogulló, aquí cal deixar el vehicle. 
En el coll trobem la cabana d’en Pubill, mig enrunada, al costat surt, en direcció nord, un sender que en l’actualitat està molt embrossat i mig desaparegut, així doncs cal anar pel costat del camp que hi ha a sobre de la cabana, al final del camp trobem un corriol molt ben marcat que seguim, enfront hi ha l’inconfusible paret taronja on està la cova de les Monges.
El camí va guanyant alçada paulatinament i arriba a dalt mateix de la cova. Com que sempre la tenim al davant no hi ha cap mena de pèrdua.

                                                                        Camí d'accés
Descripció:                                             
Es tracta d’una gran balma excavada en un paquet de conglomerats oligocènics orientada a migjorn, la boca d’accés mesura 31,40 metres, per 38,35 metres d’alçada i la cavitat té una fondària de 28,15 metres.
L’accés és barrat per una muralla d’un metre de gruix, d’aparell irregular, construïda amb grosses pedres encaixades en sec i tascons més petits pes estabilitzar-les. 
Més o menys a la meitat del mur hi ha l’entrada, formada per un estret pas flanquejat per un gran bloc de conglomerat d’origen gravitacional de 5,15 metres de llarg, per 3,20 metres d’ample i 2,90 metres d’alt. A l’altra banda hi ha una mena de torre o construcció rectangular, amb les parets d’un metre de gruix. Formant part del mateix element o porta, quatre graons ajuden a guanyar la diferencia de nivell produïda pel pendent que té el pis de la cova.


A l’interior i als pocs metres de l’entrada el pis s’adreça considerablement, perquè el sòl té un pendent de 28 graus, distribuïts en tres plataformes no del tot horitzontals.
El primer dels obstacles, en forma de paret vertical, es guanya per mitjà d’uns quants graons cisellats a la paret.
Assolida pa primera plataforma, la resta de la cavitat pot visitar-se perfectament, trobant-se al racó més fondo, un dipòsit d’obra amb l’interior enlluït amb fi morter de calç, destinat a recollir l’aigua procedent dels degotalls que surten per una escletxa del sostre, la qual coincideix amb l’eix de la diàclasi mestre de direcció nord-sud, que associada a la junta de l’estrat est-oest són els agents bàsics de la formació del fenomen espeleològic.  

 Fotos G. Aymamí
A uns 12 metres d’alçada aproximadament, al nivell d’una junta d’estrat geològic existeix un relleix de roca natural, que com si fos un prestatge recorre les dues parets, unint-se al fons de la cavitat, amb la més alta de les plataformes. Aquest relleix o prestatge presenta alguns vestigis de protecció proporcionats per un muret construït amb la mateixa tècnica que els anteriors.

Breus notes històriques:
L’indret on es situa la cavitat correspon a l’antiga partida de terres de la Fabregada, la qual era formada per una sèrie de masos escampats, avui desapareguts, així com diverses balmes, moltes d’elles obrades, que encara podem contemplar, la capella romànica de Sant Serni, que presideix el turó proper a la cavitat, i la cova de les Monges que actuaria com a fortalesa de la contrada.
Per la qual cosa, malgrat el topònim, hom creu que mai hi hagut monges en aquesta caverna i tampoc ha estat emprada com edifici religiós.
Alguns fragments ceràmics trobats a redós de la cova daten del bronze mitjà avançat o final, però la majoria corresponen a l’alta edat mitja.
Esdeveniments històrics i socials van fer que alguns indrets de muntanya experimentessin un creixement demogràfic considerable i tot fa sospitar que escapant d’algun tipus de perill o persecució es van refugiar en llocs inhòspits gran nombre de forasters fugitius i hom creu que la host àrab en llur etapa conqueridora fou l’agent responsable del fenomen de colonització d’un territori gens acollidor per al desenvolupament d’una comunitat humana.

Aquests tipus d’assentaments són d’una precarietat manifesta, les seves construccions estan concebudes per un curt espai de temps, com pensant que el seu exili no seria massa perllongat i la reconquesta dels territoris seria força imminent.
Amb la reconquesta de la vall d’Àger i la resta de la Noguera, que succeeix a partir del 1047, i l’atorgació de la Carta de Franquesa, són factors que incideixen en la minva de la densitat demogràfica d’aquesta zona de muntanya.
El flagell de la Pesta Negra de principis del segle XIV i els terratrèmols clouen gairebé de forma definitiva molts d’aquests assentaments deixant, si més no, algunes guspires de caliu humà de forma molt aïllada.
Amb tot l’exposat, cal atribuir a aquest jaciment una cronologia que abarcaria des de principis del segle IX per als inicis, el segle X pel ple desenvolupament i una decadència que coincideix amb l’etapa de repoblament d’aquestes contrades que s’efectua a mesura que es van reconquerint les terres.

Bibliografia: 
Vega, Josep de la; Aymamí, Gener (1987) “El complex arqueològic de la cova de les Monges, la Fabregada (Vilanova de Meià – Lleida)” a Excursionisme de la UEC núm. 142, febrer. Barcelona (52)
Vega i Gómez, Josep de la (1981) Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes. Barcelona (183)
Catalunya Romànica (1994) Vol XVII. (477)
Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Extret de “Coves Fortificades de Catalunya” de Gener Aymamí (2006) Unió Excursionista de Catalunya i Federació Catalana d’Espeleologia. Barcelona.                   


COVA PROPERA A LA COVA DE LES MONGES      

En el camí d’accés a la cova, una mica abans d’arribar-hi veiem a un costat del camí aquesta balma amb paret al davant emprada darrerament com a cleda pel bestiar, encara que amb anterioritat pogués haver servit d’habitacle en època alt-medieval.



                                                               Fotos G. Aymamí

sábado, 15 de diciembre de 2018

LES COVES DE LA PLATJA DE LA SAVINOSA. TARRAGONA (TARRAGONÈS)


LES COVES DE LA PLATJA DE LA SAVINOSA. TARRAGONA (TARRAGONÈS)

Situació:
Per arribar-hi des del centre de Tarragona cal seguir la Via Augusta que enllaça amb la N-340, trobant de seguida el trencall que du cap a l’aparcament de la platja de la Savinosa. En total hi ha uns 8 km.
Un cop arribats a la platja cal anar cap a l’esquerra, amb el mar al davant, fins a la petita explanada de l’aparcament del xiringuito-restaurant que hi ha a la platja, on  trobem el que resta de les coves, ja que es destruïren en efectuar la remodelació d’aquest racó de la platja.
Descripció i breus notes històriques:  
El que veiem ara són només uns petits forats a la paret, una d’elles té una paret de pedres a l’interior i darrera d’unes plantes poden veure el que sembla l’arrencada d’una teulada. Encara que en l’actualitat tot està destruït, a meitat del segle XX en aquestes cavernes s’hi vivia.



En una exposició efectuada l’any 2016 a l’Espai Tabacalera de Tarragona, sota el títol “El barraquisme a Tarragona, fa cinquanta anys” apareixia la foto d’una barraca bastida en una de les coves de la platja de la Savinosa, deia que en les tres barraques que hi havia hi vivien 22 persones.
Al Diario Español del 12 de març de 1964 es publicava una notícia sota el següent titular “Orden del Caudillo contra el chabolismo”, en la qual es manifestava que el Ministre de la Vivenda “havia recibido la orden tajante del Caudillo de acabar con el barraquismo en breve plazo.”
Sis dies més tard, en el seu discurs sobre el balanç del període 1963 – 1964, davant les autoritats franquistes de la província, el governador civil, Rafael Fernández Martínez, reconeixia les dificultats per a resoldre el problema del barraquisme, especialment preocupant a la ciutat de Tarragona.
(Piqué Padró, Jordi. L’home i l’historiador. Miscel·lània en homenatge a
Josep M. Recasens i Comes, Tarragona, Port de Tarragona, 2007.)

Foto de l'exposició "El barranquisme a Tarragona, fa cinquanta anys"
Fotos G. Aymamí (2018)