viernes, 16 de diciembre de 2022

Cova de la Virgen de la Peña. Peña de Francia. El Cabaco (Salamanca)

 Situació

Peña de Francia es troba al sud de la província de Salamanca, dins del Parc Natural de las Batuecas. És a 45 km de Ciudad Rodrigo i a 14 km de La Alberca.


Descripció i breu història

En aquesta muntanya de 1723 metres d’altura els monjos dominics s’hi van instal·lar a l’any 1436. En el segle XV es construeix el monestir, el convent, els miradors, la plaça i s’amplia l’església,.

Desprès de la invasió francesa, la desamortització de Mendizabal i un incendi provocat el 1936, va quedar tot enrunat. A l’any 1957 gràcies a les donacions de la família alemanya Honigmann-Bayern es reconstrueix l’ermita. 

                                    Capella de la Blanca                           

Tot apunta que una colònia francesa va repoblar aquests indrets en l’Edat Mitjana, d’aquí el topònim de la muntanya i de tota la serralada. Aquesta comunitat amagaria una imatge de la Mare de Déu per protegir-la de les incursions àrabs. El 19 de maig de 1434 va ser descoberta pel  francès Simon Roland, conegut com a Simon Vela. Sembla ser que aquest esdeveniment ja va ser anunciat, uns anys abans, per Juana Hernández coneguda com la “Profetisa” o la “Moza Santa”, a partir d’aquest moment comencen les peregrinacions a la Peña de Francia.

A un costat del conjunt monumental hi ha la capella de la Blanca, del segle XVI, bastida sobre la cova on es trobà la imatge. Per una escala es davalla cap a la cripta on hi ha un altaret amb una còpia de la imatge i uns gravats que expliquen la troballa.   





  Cal dir que la imatge de la Mare de Déu fou robada el 17 d’agost de 1872 i retornada el 18 de desembre de 1889 sota secret de confessió. Com que estava molt deteriorada en 1890 se’n fa una de nova. La imatge, que és una Mare de Déu negra, va ser coronada canònicament el 4 de juny de 1952 en la plaça Major de Salamanca.


Fotos: G. Aymamí


lunes, 31 de octubre de 2022

LES CAPELLES SUBTERRÀNIES DE LA MINA DE SAL DE WIELICZKA (POLÒNIA)

La mina de sal de Wieliczka és un del llocs turístics més coneguts i interessants de Polònia.

La població es troba a uns 15 km al sud-est de Cracòvia i a uns 100 km de la frontera eslovaca.

La mina està constituïda per un conjunt d’excavacions repartides en 9 nivells situats entre els 64 i 327 metres de fondària. Té més de 300 km de galeries i unes 3.000 cambres amb un volum aproximat de 7,5 milions de m³.


En el recorregut turístic que passa per la part de la mina amb més valor històric, es poden veure 22 cambres unides per galeries d’uns 2 km de longitud. La visita real comença al fons del pou Danilowicz, a 64 metres de fondària, a on s’arriba desprès de baixar un bon grapat d’escalons. Al llarg del recorregut arribarem fins els 136 metres de profunditat.

La primera capella que trobem és la de Sant Antoni, a 63,8 m de profunditat. Fou construïda en estil barroc entre 1690 i 1710. Com que el treball en mines i espais subterranis eren perillosos, els miners construïen capelles on diàriament es celebrava la missa matutina.

 

                                              Entrada capella Sant Antoni

A 91 metres de fondària trobem la capella de la Santa Creu, que fou oberta als visitants a mitjans del segle XIX.

Capella de la Santa Creu, talla de fusta del segle XVII


A 101 metres ens trobem amb la impressionat capella de Santa Kinga que data de 1896. Té 54 metres de llargada, entre 15 i 18 m d’amplada i entre 10 i 12 m d’alçada. La gran sala, il·luminada per unes esplèndides llums tipus aranya amb centenars de bombetes, té ambdós costats nombroses escultures i relleus que esdevé una peculiar mostra de l’art de la sal.

 



         Gran sala i relleus de la capella de Santa Kinga

A 135 metres de fondària trobem la capella de Sant Joan que data de 1859, fins que no es va fer la capella de Santa Kinga aquí es feien les misses solemnes i era el lloc més cerimonial de la mina. 

 

Al final del recorregut encara ens trobem amb la sala Warszawa (Varsovia) construïda el 1818 amb unes dimensions impressionants, 54 metres de llargada, 17 d’amplada i 9 metres d’alçada on es fan trobades culturals i esportives. I per finalitzar, a 123 metres de fondària tenim la cambra Witold Budryk on hi ha el restaurant i un self-service.

Costa d’imaginar-nos que estem envoltats de sal per tot arreu i que aquestes cambres s’han format desprès de treure milions de tones de sal.



  

viernes, 16 de septiembre de 2022

 

EL MONESTIR TROGLODÍTIC DE SUMELA (TURQUIA)

Situació:

El monestir de Sumela es troba al nord-est de Turquia, pertany al districte de Maçka, província de Trabzon. 

L’accés es fa per Trabzon, l’antiga Trebisonda, que està a uns 36 km. Una bona carretera duu fins el parc nacional Altindere Vadisi, que és on trobem el monestir, al qual s’hi arriba desprès de caminar, uns 45 minuts, per un bonic sender pujador per enmig del bosc, o bé en 10 minuts ascendint per uns graons gairebé extenuants. El monestir està a 1680 metres d’altitud, dalt d’un penya-segat d’una vertical de 300 metres.

A tocar de l’aparcament hi ha restaurants.

Aquest parc nacional, de 4.468 ha de boscos i rierols, data del 9 de setembre de 1987.

Breu història:

El monestir, considerat com un dels més antics del món, va ser fundat a l’any 386 dC, durant el regnat de l’emperador Teodosi (375-395) pels monjos Sofroni i Bernabé, desprès d’haver trobat, segons la tradició, una imatge de la Mare de Déu dins d’una cova.

Al llarg dels segles el monestir va esdevenir una ruïna i tanmateix va ser restaurat en diverses ocasions. En el segle VI trobem una restauració i ampliació a càrrec del general Belisari per ordre de Justinià.

El moment més esplendorós esdevingué al segle XIV, ja que rebé moltes donacions imperials. Desprès de la conquesta pel sultà otomà Mehmed II a l’any 1461, el monestir rebé del sultà la protecció i molts drets i privilegis que van ser renovats pels sultans posteriors. El monestir esdevingué molt popular i fou molt visitat per monjos i viatgers, fins el segle XIX.

Quan l’imperi rus va ocupar Trabzon  els anys 1916-1918, el monestir també va ser capturat. Finalitzada la guerra greco-turca 1919-1922, conflicte derivat de la Primera Guerra Mundial, va tenir lloc una desastrosa política d’intercanvi de persones, a fi de mantenir “la puresa religiosa”. Mig milió de musulmans grecs van marxar cap a Turquia i un milió i mig de grecs van tenir que emigrar a Grècia, entre ells els monjos georgians ortodoxos de Sumela.    


El 1923 va ser abandonat. El 2010 es va reobrir per la pràctica religiosa. L’any 2015 va ser tancat al públic degut al risc de caiguda de roques, finalment l’1 de juliol del 2021, desprès de 5 anys de restauracions, es va obrir novament als visitants. Sumela rep uns 15 milions de visitants cada any.

Sota la roca es veuen, entre altres, diverses capelles i esglésies, els habitacles dels monjos, les cuines, banys, rebosts, aqüeductes per dur l’aigua de les muntanyes cap els dipòsits.


Hi ha encara moltes pintures del segle XV, influenciades per l’art bizantí, imatges de sants, àngels, escenes de la vida de Maria i de Jesucrist a més a més de diversos paisatges bíblics. Moltes d’aquest figures han estat fetes malbé a pedrades, ocasionades, segons he llegit, per pastors avorrits, iconoclastes furiosos, musulmans, invasors russos, soldats de pas estatunidencs i turistes idiotes i sense escrúpols que graven els seus noms al damunt de les pintures. Tot i així es van fent tasques de restauració.

Forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO.        

 



 

 

 

 

 

 

 

 

lunes, 30 de mayo de 2022

HABITACLES TROGLODÍTICS EN CABEZAMESADA. TOLEDO (CASTELLA LA MANXA)

 

                                  Ermita Virgen del Castillo i xemeneies    


HABITACLES TROGLODÍTICS EN CABEZAMESADA. TOLEDO

(CASTELLA LA MANXA)

Situació:

Cabezamesada és una petita població situada a uns 30 km al sud de Tarancón i a uns 50 km d’Ocaña.

                                  Per la façana no semblen habitacles troglodítics
                           

Descripció:

En arribar al poble cal pujar, pels estrets carrers, cap el turó on hi havia el castell, en aquest punt s’aixeca l’ermita de la Virgen del Castillo i dalt del pujol podem observar les blanques xemeneies que surten del sòl, que corresponen a habitacles bastits en l’interior de coves excavades en els vessants del turó, tot i que les façanes de les cases no donen gens la impressió de tal cosa. Algunes d’aquestes cases-coves tenen més de cent anys i encara es conserven en perfecte estat.



Una descripció de la vila del segle XVIII deia A lo largo del siglo se dan las siguientes cifras: 282 y 720 habitantes. El núcleo urbano lo componen ciento doce casas, una arruinada, cerradas muchas y todas maltratadas; en un cerro próximo hay treinta y tres cuevas o sótanos.

Sobre el segle XIX el poble tenia cent vint cases i setanta coves d’habitació.

 

 

 

 

jueves, 31 de marzo de 2022

LES CASES-COVES I L’ERMITA TROGLODITA DEL SANTO NIÑO. LA GUARDIA. TOLEDO

 


LES CASES-COVES I L’ERMITA TROGLODITA DEL SANTO NIÑO. LA GUARDIA. TOLEDO

Situació:

La localitat de la Guardia es troba a 56 km al sud-est de Toledo i a 23 km d’Ocaña.

Les cases-coves

Al sud del poble i a prop de la sortida hi ha un carrer on es troben un grup de coves molt ben arranjades habitades en l’actualitat. En alguns turons que rodegen el poble hem observat coves mig enrunades que antigament havien servit també d’habitacle. 



L’ermita del Santo Niño

Aquesta ermita es troba a uns 3 km al nord del poble, tan s’hi pot arribar des de la vila seguint l’antiga carretera N-IVa, com seguint la E-5, autovia del Sud, agafant la primera sortida a l’alçada de la residencia Santo Niño de la Guardia, a partir d’aquí el camí està senyalitzat. 


Breus notes i història  

La llegenda o la història, vés a saber, situen els fets a les darreries del segle XV, època en que es culpaven als jueus de tots els problemes que assotaven Castella, en que els Reis Catòlics van instaurar el Tribunal de la Santa Inquisició i es perseguia el heretges.

Un grup de jueus de Quintanar de la Orden, cansats de veure com alguns dels seus membres eren enviats a la foguera, van decidir venjar-se dels inquisidors i dels cristians.  


  

Van conèixer un metge jueu de Tembleque que els explicà que la millor manera d’acabar amb ells era agafar el cor d’un nen cristià i juntament amb una hòstia consagrada cremar-ho i llençar la pols en pous i fons on anessin a beure els cristians.

Amb enganys es van endur un nen d’uns tres o quatre anys que demanava almoina, a la porta de la catedral de Toledo, al costat de la seva mare cega.


El 31 de març de 1491 un grup d’onze jueus escenifica, en una cova, la Passió i Mort de Crist i el nen feia de Jesús, així que el fan fer carregar amb una creu, el van fuetejar i Benito Garcia de la Guardia va ser qui li va arrencar el cor. El cos el van enterrar en una vinya i com que no sabien ben bé com anava el sortilegi, van enviar a Benito amb el cor i l’hòstia a Zamora on hi havia la principal sinagoga de Castella per tal que els rabins fessin el sortilegi de la forma més encertada.

De camí va entrar a la catedral d’Àvila, potser per fer-se passar per un devot cristià, i va obrir un llibret per tal de fingir que estava resant. Un dels fidels que hi havia el temple s’adonà que del llibre sortien uns resplendors i atemorit va avisar als inquisidors.

I amb les conseqüents tortures ho confessà tot i delatà a tots els seus còmplices. Quan van arribar a la cova on va ser martiritzat el nen i al lloc on va ser enterrat no van trobar el cos.

Es diu que en no aparèixer cap cos, es una simple llegenda orquestrada per a foragitar els jueus.

Tot el grup de jueus van acabar a la foguera o amb “el garrote vil” i els veïns de la Guardia van venerar el màrtir en qualitat de sant i edificaren a l’any 1501 un santuari en la cova on fou martiritzat. La diada del sant es celebra el 25 de setembre i el 1805 el papa Pius VII va confirmar el culte dins del santoral cristià.

En aquesta cova que era abans un refugi de pastors, ara s’aixeca un santuari d’estil renaixentista que va esdevenir fins el 1836 un convent de frares trinitaris. Al llarg dels anys fou visitat per nombroses personalitats.

Consta d’una nau rectangular i quatre capelles laterals encabides sota la roca de la cova que fou ampliada artificialment. En un lateral hi ha una petita sala amb nombrosos ex-vots.

L’ermita està oberta cada dia, però es recomana abans informar-se trucant a l’ajuntament de la Guardia.

                       

 

 

 

 

 

viernes, 18 de marzo de 2022

CONJUNT TROGLODÍTIC DE LA COVA SALIELLAS. L’ERMITA I L’EREMITORI DE SAN ÚRBEZ. CERÉSOLA (OSCA-HUESCA)

 

Ermita de Sant Úrbez

Situació:

Des del port de Montrepós, situat en la carretera N-330/A-23 d’Osca a Sabiñánigo, una vegada s’ha acabat el port cal seguir el vial de la dreta que du cap a Boltaña per la A-1604, que va paral·lel al riu Guarga, entre els km 15 i 16 surt a l’esquerra un trencall senyalitzat que du cap a Cerésola. La segona corba que trobem, que és cap a la dreta, hi ha un petit lloc per poder aparcar, enfront veiem un rètol informatiu i un ample camí que en menys de cent metres ens deixa a la cova.

Descripció:

L’ermita:

A la part esquerra de la balma es troba l’ermita. A l’entrada figura escrit l’any 1889, que és la data que es construí. En la paret lateral trobem una finestra amb aquesta data gravada i en els laterals trobem escrit, en el de l’esquerra, SAN JVSTO CDVE i en el de la dreta SAN PASTOR 1676.    

A la paret, al costat de la porta, hi ha una llosa amb la inscripció “ESTA ERMITA LA IZO AZER MANUEL GRASA SIENDO CURA DE GILUEEN PROPIEDAD DE LORENZO GRASA I CASTAN, SANURBEZ ORA PRO NOBIS AÑO DE 1889”.



L’edifici és força petit, a l’interior hi ha uns bancs, tapats amb plàstics per tal d’evitar que s’empolsin, i l’altar amb un imatge de San Úrbez de terra- cuita abillat de pastor, als seus peus hi té un gos i dues ovelles. A més a més hi altres talles de fusta i forces flors, senyal de que hi ha algú que de quan en quan s’acosta a l’ermita. Antigament hi havia les imatges dels sants Just i Pastor i un Sant Crist que està depositat en el museu de Artes Populares del Serrablo, en Puente de Sabiñánigo.


La llegenda diu que sant Úrbez va néixer a Bur5deus a l’any 802, habità durant un temps en una cova de la vall d’Añisclo – cova de Sant Úrbez – i va morir en aquesta cova de Saliellas, en cara que tot apunta que va abandonar aquesta caverna, marxà cap a San Martín de la Bal d’Onsera i després ocupà la cova Ayral al davant de l’actual monestir de San Úrbez de Nocito, quan ja tenia cent anys d’edat i mancat de forces va acabar la seva vida el 15 de desembre de l’any 802, en l’ermita de la Mare de Déu, situada al pla de la Peña del Santo. 


 
 

Sant Úrbez fou pastor, eremita i benefactor de la pluja. El 15 de desembre, diada del dant, té lloc l’aplec. En l’actualitat es fa el diumenge més proper.

L’eremitori:

Enmig de la balma hi ha una pedra buidada que actua com a pica que recull l’aigua dels degotalls del sostre i de les parets. De la part frontal de la balma també cau aigua, convertint-se després de pluges en una bona cascada.



A l’altre costat de la balma hi ha una construcció que possiblement fos el primitiu eremitori, sembla que del segle XVII. En la finestra hi ha una creu incisa, també es va trobar una llosa amb la inscripció
SAN VRBEZ ORA PRONOBIS.



Amb posterioritat aquest edifici s’utilitzà com a corral i habitacle dels pastors, de manera que el bestiar estava a la part de baix i els pastors dormien enlairats en unes lliteres, així es beneficiaven del calor que proporcionaven els animals. Encara es poden veure aquestes lliteres de fusta així com la part destinada a corral i les menjadores del bestiar. A la part superior hi ha unes arneres.




Uns estudis minuciosos han destacat l’existència de multitud de “graffitis” fets pels pastors que hi passaven els llargs hiverns, datats entre 1910 i 1944, situats en la part superior que no és accessible.

Fotos G. Aymamí

Topografia extreta del llibre: Santuarios rupestres del Alto Aragón. José Mª Fuixench Naval (2000)