miércoles, 11 de abril de 2018

EL CASTELLOT. VIVER I SERRATEIX (BERGUEDÀ)


EL CASTELLOT. VIVER I SERRATEIX (BERGUEDÀ)

Situació:
Del costat de l’església parroquial de Sant Miquel de Viver surt un camí que duu en pocs metres a la propera masia de Vilanova; d’aquí cal continuar a peu fins a l'extrem sud de l'allargassada cinglera, que és a tocar, on es troba un gran penyal arrodonit, d’uns 8,5 metres d’altura, erosionat en la base, anomenat el Castellot.


Descripció:
Pel costat sud d'aquesta penya hom pot veure encara algunes filades de mur d'un metre d’alçada aproximadament, que podrien correspondre a una església rupestre adossada a la roca.
En l'actualitat hi han crescut alguns pins que desdibuixen el terreny; tot i així, al costat oest de la roca, hi ha diverses tombes antropomorfes per adults i infants. Al costat sud hi ha, excavats a la roca, una pica i uns graons; tanmateix arreu, s'aprecien forats destinats a sostenir bigues d'antics habitatges o talaies de guaita.
Tot això ens evoca l’existència, en aquest paratge, d'un hàbitat alt medieval força important.


De dalt de la cinglera, fàcilment assolible des de la part oposada a la que hem arribat, a més a més de petits bassiols i reguerots per tal d'aprofitar l`aigua, es pot veure el turó del castell, amb una construcció semi troglodítica a sota, i el penyal del Castellot ambdós amb restes de murs al capdamunt.



Breus notes històriques:
Els francs, l'any 798, instal·laren unes torres de fusta que es van integrar en una línia de fortificacions al llarg del Llobregat.
Tant les tombes antropomorfes com l’església rupestre es poden datar del segle X.
La primera menció del castell de Viver com a Castro Vivario data de l’any 910 i era situat al peu del camí que duia cap a Cardona, l’anomenada strata Cardonensis o Francisca, i els primers Viver documentats es remunten a l'any 1187.
A l’any 1961 s’hi feren excavacions arqueològiques.

Extret del llibre “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2014

                                  Restes de l'església rupestre  - Fotos G. Aymamí

 

 

 

 

domingo, 8 de abril de 2018

EL RENTADOR DE LLANA DEL ROQUER. CASTELLTERÇOL (MOIANÈS)


EL RENTADOR DE LLANA DEL ROQUER. CASTELLTERÇOL (MOIANÈS)
Una construcció rupestre excepcional
Situació:
Per arribar-hi cal seguir la carretera C-59 de Moià en direcció a Sant Feliu de Codines i en el punt quilomètric 32,5, és a dir 2 km abans de Castellterçol, es troba el polígon industrial del Vapor. Cal anar cap a la part del darrere del polígon i acostar-se cap a la riera de Fontscalents, de seguida veiem, a  la dreta la resclosa d’on surt el canal que duia l’aigua cap el rentador i seguint el camí arribem en pocs metres a l’edifici. 
Descripció: 
Com que es tracta d’un rentador i es necessitava molta aigua, es va construir a tocar de la riera de Fontscalents i aprofitant una balma es bastí aquesta singular construcció, de 100 metres quadrats de superfície, feta de pedra amb volta de mig punt amb dovelles de pedra picada que formen un arc. Aquesta volta de pedra en forma un altra, d’uns 10 metres de diàmetre, que arriba fins el fons de la balma.
Resclosa d'on surt el canal que duia l'aigua al rentador

Sota d’aquesta paràbola hi ha l’obrador de l’antic rentador de llana. Veiem que es conserva una llarga taula de més de 6 metres de llargada i uns 80 cm d’amplada i al darrera el pedrís de pedra de més de 10 metres que està inclinat per poder rentar la llana o la roba. Tanmateix podem observar els dos canals de rec on es deixaven els coves de vímet amb la llana bruta que sortia desprès de fer l’esquilada, que s’anava netejant amb el constant moviment de l’aigua. En diferents trams del canal, hi ha unes motllures, picades a la pedra, que permetien encaixar els coves. Al final del rec hi ha una reixa grossa de ferro que evitava que s’escapés algun manyoc de llana o un cistell sencer.

            Edifici del rentador de llana


Detall de la llinda de l'entrada
També hi ha una pica excavada a la roca, els focs per a escalfar aigua i el lloc per on entrava l’aigua provinent del canal de la resclosa. A l’exterior es veu perfectament la sortida de l’agua que retornava cap a la riera.
Per una dreta escala es puja cap el pis superior on hi havia l’assecador.      
L’entrada al recinte es fa per una àmplia portalada, amb marcs de pedra picada i amb una llinda de pedra de gairebé 2 metres de llargada on podem llegir enmig El Roquer, al costat esquerre Rentador de Llana i a la dreta Gremi de Paraires.

 Interior de l'edifici 

Història i notes del funcionament:
Tot i que hi ha poques referencies documentals es creu que pot datar de finals del segle XVI i aquest és l’únic rentador de llana que es conserva a tot Catalunya, a on a més a més també s’estricava (l’estricador és un bastiment de fusta amb claus on es posa tibant la roba mullada perquè en eixugar-se no s'estrenyi). Va ser un dels indrets on va néixer la importantíssima indústria tèxtil de Castellterçol, a través del reconegut Gremi de Paraires de Sant Joan, que va tenir el seu màxim esplendor al segle XVIII i va entrar en declivi a partir de la segona meitat del segle XIX. Quan va caure en desús, el van fer servir les dones del poble per anar-hi a rentar la roba.
Desprès d’uns anys d’abandó, el 2006 un grup de voluntaris de Castellterçol, desprès de molts esforços, van tornar a deixar el gran arc de pedra al descobert, ja que la vegetació ho envaïa tot. 
Desprès d’efectuada la xollada a les ovelles, que es fa a començaments d’estiu, la llana es portava cap el Roquer, on primerament es duia a terme la batuda, s’obria el velló a mà i amb pintes i es deixava ben pla, desprès s’estenia i s’airejava de manera que el vent netegés la pols superficial. A partir del segle XIX aquest procés ja es feia de forma mecànica. 
                                                      Baixant de l'assecador
 
Posteriorment s’estovaven en el rec perquè el corrent d’aigua s’endugués les pedretes, el fang, les herbes i tota la brutícia que pogués i desprès tenia lloc el rentat, se’n feien dos o tres, depenent de l’estat de la llana, amb banys de sabó i carbonat se sosa o bé amb potassa o taní natural provinent de l’escorça i vegetals.
Dins del rec i les piques, la llana molla i ensabonada s'aixafava amb els peus.
Aquest rentat es feia amb aigua calenta (entre 40 i 60ºC). Quant més sabó i més calenta era l'aigua (sense passar-se de 60ºC, d'aquí l'habilitat en aquell temps dels treballadors) més esponjosa quedava la llana.
Quan la llana ja era neta es pujava al terrat, allí s’estenia per assecar-la, tot i que calia que es quedés amb un 5/7% d’humitat, perquè si s’assecava completament la fibra es trencava i s’esgrogueïa. Desprès ja només calia embalar-la i vendre-la a les fàbriques de filatura.  
                                                        Sortida de l'aigua a l'exterior 
                                                                Fotos G. Aymamí
 
El Roquer s’esmenta com un element gairebé excepcional, de fet és una construcció única al país en el seu gènere i està considerat com un dels 150 millors elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. 

 
 


 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 

 
 
 
 
 
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 

 
 
 
 
 
 
 

 








miércoles, 21 de marzo de 2018

EL SACROMONTE; EL BARRI DE LES COVES. GRANADA (ANDALUSIA)


EL SACROMONTE; EL BARRI DE LES COVES. GRANADA (ANDALUSIA)

El Sacromonte és un dels sis barris que formen el districte de l’Albaicín. És situat en la vall de Valparaíso, per on passa el riu Darro, i enfront de l’Alhambra i és el tradicional lloc on habiten els gitanos de Granada, que encara conserven el caló com a llengua habitual. Sempre s’ha dit que els gitanos són una raça oriünda de l’Índia i que, desprès de passar per Europa i Àfrica, van arribar a la península sobre el segle XV.
A l'esquerra l'Alhambra i a la dreta el barri de Sacromonte

                                                                Una vista del barri
Hom creu que les coves de Sacromonte es van construir a partir del segle XVI, en el moment en que les poblacions musulmanes i jueves van ser expulsades de les seves vivendes, a aquests se’ls hi van unir els gitanos, que eren de costums nòmades i d’aquesta forma, a les afores de la ciutat, va sorgir aquest barri de marginats, que com que estaven situats a extramurs no estaven subjectes al control administratiu ni eclesiàstic, és a dir, estaven deixats de la mà de Déu.  


                                       Museu de las Cuevas de Sacromonte
 
Aquestes coves s’excavaven a pic i pala en la muntanya, en primer lloc es feia un tall vertical que seria la façana i a continuació s’obria una porta i es continuava picant el que seria l’habitacle, que tindria unes dimensions d’acord amb les necessitats requerides i les possibilitats que oferia el terreny.
Des de l’arribada de turistes a la Costa del Sol, moltes coves s’han convertit en restaurants i llocs destinats a escoltar i veure cants i balls flamencs, la zamba, que aquest és el nom genèric de les danses dels gitanos del Sacromonte, és una barreja de música, cant i ball amb que celebren les seves festes, són els populars tablaos. Tot i que cada vagada són menys els locals destinats a l’espectacle i també moltes coves han deixat de ser utilitzades com habitacle permanent, no costa gens, tot fent una passejada pel barri, veure gran quantitat de cases-coves que encara donen cabuda a nombroses famílies.    
Una de les formes millors de conèixer les coves i la vida dels seus habitants és visitar el Museo Cuevas del Sacromonte, situada en el barranc de los Negros, en ple barri del Sacromonte.

                                                  Fotos: G. Aymamí
En aquest museu sens explica en primer lloc la part relativa a les coves, els aspectes tècnics de la seva construcció i la manera de viure dels seus habitants. La segona part fa referència a les llegendes locals i en la tercera sens descobreix els tres components principals del Sacromonte; els gitanos, el flamenc i la religió.
A més a més en el museu hi ha una important part de recull etnogràfic i una aula de natura.
Per a més informació i horaris: http://sacromontegranada.com    
 
 

lunes, 19 de marzo de 2018

SANT JOAN DE MALDANELL. MALDÀ (URGELL)


SANT JOAN DE MALDANELL. MALDÀ (URGELL)

 
Situació:
El turó de Maldanell es troba a uns 2 km al sud-est de la vila de Maldà, a l’esquerra del barranc de Maldanell. S’hi accedeix per pistes de terra, tant si pot arribar des del poble, com des de la carretera LP- 2335, en direcció a Llorenç de Rocafort, per una pista que es troba entre els km. 1 i 2 i també des de la carretera L-220 en direcció als Omells de Gaià.




Descripció:
Es tracta d’un turó allargassat situat a 460 metres d’alçada que domina abastament les planes dels voltants. Al capdamunt s’aixeca l’ermita de sant Joan de Maldanell bastida el 1905 i restaurada el 1981.


                                                      Sant Joan de Maldanell




Tant a les roques que hi ha al davant de l’església, com les que trobem al costat del camí d’accés hi ha molts forats fets a la roca destinats a encabir-hi bigues que sostindrien un rústec sostre. Es tracta d’un interessant conjunt semi-rupestre ja que només s’aprofitaria la roca com a paret de fons de l’habitacle.
Sota de les roques més grans que estan al costat de la pista hi ha una petita cova, tot i que és força allargassada, només mesura uns tres metres de fondària per un i mig d’alçada, tancada per un costat i pel davant per una paret de pedra seca que presenta en la base un blocs ben treballats i escairats que provenen de les runes de l’església que hi ha a tocar. S’ha dit que aquestes coves possiblement foren emprades en temps posteriors per a recer del bestiar, encara que tot ens evoca a pretèrits habitacles.



                                                                  Petita cova



De l’església de sant Joan només es pot distingir la planta que era d’una sola nau amb absis semicircular. Tot és ple de pedres. Possiblement fou construïda a finals del segle XII o en la primera meitat del segle XIII.
                                                           Absis de l'església
 
A la part de sota de la cova hi ha unes allargades terrasses, que anteriorment estarien conreades i una gran roca que presenta molts solcs per a encastar-hi bigues.
Per la rodalia també s’han localitzat alguns gravats en les roques i algunes tombes, destacant la fossa que es va excavar en la capçalera de l’església on es trobà l’esquelet d’un individu.
Ens trobem al davant d’un interessant conjunt d’hàbitat semi-rupestre alt-medieval que cronològicament podria anar des de la segona meitat del segle XI a la segona meitat del segle XII.
A més a més d’haver-hi hagut en aquest turó vestigis ibers i romans, hi hagué un castell o torre defensiva que ja surt esmentada a l’any 1082.  
                                                                  Fotos G. Aymamí
Planta de l'església extreta del volum XXIV de Catalunya Romànica
 Restes exhumats durant les excavacions de 1982-83 dutes a terme per membres de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. 

 


 

 
 


 
 
 
 
 

 
 
 

 
 
 
 
 
 
 
 

 
 


lunes, 12 de marzo de 2018

TROGLODITISME EN POBLES DE LA COMARCA DE GUADIX. GRANADA


TROGLODITISME EN POBLES DE LA COMARCA DE GUADIX. GRANADA
(ANDALUSIA)

PURULLENA
Localitat situada a 6 km de Guadix per la carretera A-4100.
En el centre del poble trobem la Cova-Museu de la Immaculada, situada dins de tres cases-cova excavades en el “Cerro de la Virgen”, es tracta d’una visita molt didàctica on sens explica primer, com es vivia en les coves, desprès en la segona caverna descobrim que està decorada com una cova habitada a finals del segle XIX i la darrera, situada a més alçada, és més aviat un museu etnològic amb un recull d’objectes antics.
Per a més informació: http://www.cuevamuseo.com
A més a més pel poble podem veure diversos exemplars de cases-coves habitades.


Fotos antigues



                                                                     Museu



MARCHAL
Aquest poble es troba a 8,5 km de Guadix i a 3 km de Purullena.
Cal fer esment de les “Cárcavas de Marchal” que és paratge declarat monument natural per la Junta d’Andalusia a l’any 2003, que presenta peculiars formacions, es tracta de bad-lands o terres ermes, ja que són inaprofitables, però que visualment són força atractives. Des de molt temps enrere s’han utuilitzat per excavar-hi coves, l’argila permet fer-ho amb certa facilitat, alhora que proporciona gran impermeabilització i manté la temperatura constant a l’interior dels habitacles.
En el barri de Carabanchel hi ha diversos columbaris, que s’han datat entre els segles X i XII, l’església de Santa Catalina i una capella tardo-romana excavada en la muntanya.
                                                             Cárcavas de Marchal

                                                           Barri de Carabanchel

   
BEAS DE GUADIX
Es troba a 11 km de Guadix, seguint la mateixa ruta de Purullena i Marchal.
En la localitat hi ha nombroses cases-cova que encara estan habitades en l’actualitat.
En el barri dels Algarbes hi ha el “Centro de Interpretación los Algarbes y Camariles” que es un museu explicatiu sobre el trogloditisme.
Per a més informació: www.arqueotur.org
El 23 de febrer de l’any 2010 diversos diaris de la zona donaven de notícia de que a les nou del vespre del dia anterior “otra casa cueva” s’havia ensorrat, a l’interior hi vivien cinc persones, un matrimoni amb els seus tres fills, que per sort van sortir il·lesos.
De la nota es desprèn de que no és la primera vegada que això succeeix. En l’actualitat hi ha moltes coves habitades i també moltes que estan dirigides al turisme. Viure i dormir en coves és segur, però hi ha que tenir unes precaucions en el manteniment de l’habitacle.    






CORTES Y GRAENA

Aquest municipi està a 10 km de Guadix i a 4,5 de Purullena.
Tant a Cortes com a Graena les coves estan presents des dels temps del àrabs i són encara moltes les que estan habitades en l’actualitat.
Al segle XX en augmentar la població va augmentar també el nombre de coves excavades en la muntanya.     
A Cortes hi ha el “Centro de Interpretación Covarrones” que inclou la “cueva Micaela” que fou excavada en el segles X o XI i s’abandonà al segle XIV.


Fotos G. Aymamí

 
 
                                                 
 


 






 
 
 
 

domingo, 4 de marzo de 2018

BARRI DE LES COVES DE GUADIX.GRANADA (ANDALUSIA)


BARRI DE LES COVES DE GUADIX.GRANADA (ANDALUSIA)

Guadix és considerada com la “capital europea de les coves” i això no ens ha d’estranyar ja que en aquest barri hi ha, en unes 200 hectàrees,  aproximadament uns 2000 habitacles subterranis on viuen a prop de 4.500 persones, son sens dubte els troglodites moderns.
S’ha escrit que desprès de caure el regne de Granada, a l’any 1492, per les tropes dels Reis Catòlics, els àrabs van ser expulsats de la medina i més tard, a l’any 1568, amb la Guerra de los “Moriscos” aquests van anar a parar als afores de les ciutats, en aquesta època també es produeix el retorn de molta gent que havia marxat a terres castellanes i extremenyes, cosa que  va ser l’origen d’aquests singulars habitacles.
Totes aquestes coves han estat excavades per l’home a pic i pala, per començar cal buscar un turó i començar a picar fins a obtenir una paret vertical i llavors en sentit horitzontal s’ha d’anar excavant la cova amb les diferents ramificacions interiors que constituiran les diverses cambres de l’habitacle que solen tenir de dos metres i mig a tres metres, a mida que naixia un nou fill, calia excavar una nova habitació.
 

La feina es una mica complicada, tot i que els materials argilencs del terreny són fàcils de treballar, cal vigilar molt que la cova no s’ensorri. 
La terra que s’extreu s’aplana al davant de l’entrada constituint una mena de placeta on s’obren, a vegades, les entrades de diverses coves.
Un cop finalitzada d’excavar la cova, només falta recobrir-ho tot de calç per tal d’aconseguir més lluminositat alhora que actua com a desinfectant.
Al damunt de la cuina es forada, amb molta cura, el sostre i es col·loca la xemeneia. 


Cal dir que la temperatura dins de les coves està entre els 18 i 20 graus i és  constant durant tot l’any, cosa que les fa molt adients per a viure tant a l’estiu com a l’hivern, a més a més l’argila aporta el seu aïllant natural que fa que dins de les coves es gaudeixi d’un gran silenci.


Amb motiu de participar en les Jornades de Trogloditisme que es van celebrar a Guadix el mes de maig de l’any 2008, vam aprofitar (la meva esposa i jo) per sojornar en una d’aquestes coves, ja que n’hi ha destinades al turisme.
Tinc que manifestar que l’experiència fou molt interessant i agradable, es necessari no tenir cap mena de claustrofòbia ja que en la cova no hi ha finestres, només n’hi havia al menjador que està a la part del davant. Modernament en moltes coves s’ha afegit per la part davantera, on sempre hi ha una placeta, una habitació feta de maons on generalment hi ha el menjador i la cuina, deixant en la part de la cova les habitacions.

                                                   Ningú diria que estem dins d'una cova



La tranquil·litat i el silenci que regna en l’interior és impressionant, no es sent res de res i també és força colpidor veure, al vespre, com la gent es va tancant dins de les coves i com que pel carrer no hi ha ningú i de dins de les coves no surt cap soroll, el silenci del barri és total.
És del tot recomanable dormir en una d’aquestes cases-coves.
En el barri hi ha diversos miradors des d’on s’observa un paisatge ple de turons amb les blanques xemeneies al capdamunt i els nombrosos forats de l’entrada de les coves.
No podem abandonar aquest curiós barri sense visitar el “Centro de Interpretación Cuevas de Guadix” museu troglodita que ens acosta a la història i a la forma de vida dins d’un habitacle tan singular.
Per a més informació: mcicuevasdeguadix.blogspot.com
Tampoc no cal oblidar-se de visitar la “Cueva Santa de la Virgen de Gracia” situada en la plaça Padre Poveda.
Més informació:  cuevasdemaria.com

                       Centro de Interpretación Cuevas de Guadix - Fotos G. Aymamí
                                                      Ermita de "Ntra. Sra. de Gracia" a l'any 1876
                                                                      Fotografia de 1944
                                                                    Fotografia de 1975
Fotografies antigues extretes del llibre: Ermita Nueva: Centro Espiritual y Social de las Cuevas de Guadix. de Rafael Varón y Diego Casado. 1999.