SANT JOANET. CONCA DE DALT (PALLARS JUSSÀ)

SANT JOANET. CONCA DE DALT  (PALLARS JUSSÀ)

Situació:

Des de l’agregat de Sant Martí de Canals, on s’arriba des de la Pobla de Segur, cal continuar la carretera cap a Pessonada i, en uns tres-cents metres, s'ha de seguir una pista de terra que surt a l'esquerra. Tot i que es pot recórrer un bon tros en cotxe, descrivim l'itinerari que vam efectuar a peu.

Seguim aquesta pista i deixem tota una sèrie de trencalls, a un costat i altre, que duen cap als camps. Després de passar per sota d'unes línies d'alta tensió es deixa un marcat trencall a la dreta (20 min) i se segueix recte en direcció al «morro» de muntanya, que veiem al davant i que és on està situada la cavitat. Més endavant, el camí esdevé més estret i pedregós.

Deixem el camí i seguim per un trencall pujador que surt a la dreta (25 min), als pocs metres, en ser al davant d'un torrent, el camí s'acaba i cal cercar el corriol que remunta la torrentera pel seu costat dret. El sender és força evident, ja que cal accedir a la balma pel llom de l'esquerra, molt més suau que per l'espadat que tenim al davant.

Quan el corriol comença a davallar (40 min), cal remuntar cap a la dreta; la cova és a tocar (45 min).

Sant Joanet es troba sota el cim de la Roca de Sant Martí o roca Roia a 955 metres d’alçada, al nord-est de Sant Martí de Canals, al nord del Pla de la Torre i a l'extrem nord-occidental dels Feixancs de la Tremor.



Descripció:

Estem al davant d’una petita cavitat de 6,30 m de llargada per 5,40 d'amplada i 2 d’alçada, amb el sòl lleugerament inclinat, tancada per una paret de pedra d'uns 2,20 m d’alçada, on hi ha una petita finestra espitllerada i la porta orientada al nord-oest, situada al capdamunt de tres esglaons.
A l'interior hi ha un petit altaret amb unes pintures amb representacions de Sant Joanet i Sant Pau.
Breus notes històriques:
Tot i que trobem esmentat que els vilatans de Sant Martí de Canals hi feien un aplec durant el quals es cantaven els goigs i es beneïa el terme, els veïns de la població no ho recorden. Possiblement s’hagués fet en èpoques ja força allunyades perquè ningú no ens n'ha donat raó i potser ens hauríem de remuntar més enllà del primer quart del segle XX.
A l'interior hi ha forces espelmes, la qual cosa denota un cert el fervor popular i que encara es visita.
Per la seva situació, enlairada i solitària potser caldria cercar l’origen d’aquesta ermita en un llunyà eremitisme.

Extret del llibre “ Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2014.

 

Fotos G. Aymamí any 2002