COVA DE LA MARE DE DÉU DE FOIX. TORRELLES DE FOIX (ALT PENEDÈS)

COVA DE LA MARE DE DÉU DE FOIX. TORRELLES DE FOIX (ALT PENEDÈS)

Situació:

Del km 4,250 de la carretera BV-2122 (entre Sant Martí Sarroca i Pontons) surt una pista asfaltada que porta fins a la urbanització "la Plana de les Torres" i desprès de 2,250 km, trobarem a la dreta una senyalització que indica "Santuari de Sta. Maria de Foix", seguim per aquesta pista, que en alguns trams està asfaltada, durant 1 km fins que queda barrada per una cadena. Des d’aquí en poc més de 200 m arribarem al santuari. Deixarem l’edifici a un costat i, més endavant anirem cap a l’esquerra per un camí amb el senyal de “Cova”, aquesta està a uns 60 m.

Descripció:
L'entrada està arranjada i tancada per una paret i una reixa (sense cadenat) mesura uns 3 m d'amplada per 6 d'alçada. A l’interior els 3,5 primers metres estan cimentats.
La cova consta d'una única galeria que va perdent amplada i alçada progressivament, fins a finalitzar als 11 m de l'entrada. A l'interior hi ha una petita capella amb una làpida amb la imatge de la Mare de Déu i la inscripció: "Segons la tradició, aquí es va trobar la imatge de Santa Maria de Foix"
Tot i que sempre s’ha nomenat cova de la Verge, he preferit anomenar-la en el català correcte de Cova de la Mare de Déu.

Postal antiga, abans de la remodelació del santuari

 

Breu història:

En una fotografia de l’any 1980 l’entrada està tapada per la terra, en procedir a la restauració de l’església, que es va finalitzar a l’any 1987, es va netejar el camí d’accés a la cavitat, s’arranjà l’interior i és col·locà una rèplica de la imatge, ja que l’original de fusta, de tradició romànica, va ser destruïda durant els fets bèl·lics de 1936-39.

Aquesta petita cavitat s’inclou dintre de les llegendes de les marededéus trobades, festivitat que es celebra el dia 8 de setembre.

Aymamí, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona (31)



 

Llegenda:

Transcric el que escrivia J Castellanos a l’any 1890.

La santa Imatje qu'en ell's venera es la Verge ab son fillet als brassos, morena, d'un metre de altura, que segons tradició popular es germana de la de Penyafel, de que s' ha parlat, y abdúas de la de Montserrat. Conta un' altra tradició, que un pastor la trová dins una cova y se l'emportá en un sarró á Torrellas, pero al arribar á mitja montanya li fugí y se n'entorná á la cova. Recullida altras voltas, sempre á mitj camí tornava al meteix punto. Observat lo miracle, sobre meteix de la cova s' aixecá un' ampla arcada que sosté lo camaril de la Verge, engrandint d' aquest modo l'iglesia ab l'adició de dúas petitas naus. De modo, que l'Imatje 's trova precisament sobre la cova. Aquesta tindrá, terme mitj, 2 metres d' altura per 10 de llargada, en qual extrém hi ha la concavitat hont fou trovada la Mare de Deu de Foix, á qui professan devoció extraordinaria tots los pobles circunvehins.

CASTELLANOS, Joseph (1890).- "Excursions per lo Panadés" Butlletí de l'Associació d'excursions Catalana 12(139-144):165-187

Notes del Santuari:

L’edifici actual és d’època romànica del segle XII, tot i que els orígens els remunten a l’any 608, segons consta en un document. El 1198, Guillem de la Granada, semyor del castell de Foix, en el seu testament deixa uns diners perquè els seus marmessors hi construïssin una església. A l’any 1263 es va fer una ampliació i un nou retaule. El segle XIV s’hi van fer noves reformes i el 1320 va ser consagrada. El 1557 es va enderrocar l’antic campanar del creuer, es creu que llavors és quan es va construir l’espadanya. A principis del segle XVIII s’hi van fer novament diverses reformes.

El 1892 hi morí violentament el darrer rector mossèn Pallerols i aleshores deixà de ser parròquia i es convertí en santuari. El 1936 el temple fou destruit juntament amb una imatge de la Mare de Déu que era una talla de fusta bruna, de tradició romànica, molt venerada en el Penedès.  

El Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona explica en el fulletó corresponent a la inauguració de la restauració: “L’aspecte que presentava el santuari abans de la darrera intervenció era el següent: una nau coberta amb volta de punt d’ametlla. Orientada de llevant a ponent, amb porta d’accés al migdia, a la qual s’arriba pujant una escalinata de pedra; dues capelles i un espai per a l’escala del cor a la banda nord; un absis poligonal i restes de les parets de la sagristia del segle XVI; un campanar d’espadanya del qual només quedaven dempeus dos dels quatre arcs de que constava; algunes restes dels arcs del porxo que s’hi va afegir al segle XIII i que va ser transformat al XVIII, i una coberta d’una vessant que abocava les aigües cap al nord”.  

S ’hi celebra un aplec el dilluns de Pasqua.



 

Topografia procedent de: cavitatsdecatalunya.blogspot.com