martes, 10 de octubre de 2017

EL SALGAR. LA FORADADA (NOGUERA)

 
 

EL SALGAR. LA FORADADA (NOGUERA)


Situació:
Des d’Artesa de Segre o des de la Foradada cal anar cap el llogaret de Montsonís, en el carrer Major trobem el Restaurant-Celler de l’Arnau, que a més a més de la restauració se’n ocupen de les visites guiades al castell i és on es deixaran, desprès d’ensenyar el DNI, les claus del Santuari de la Mare de Déu del Salgar.
Des de Montsonís s’hi podem acostar en cotxe i a peu en una passejada de poc més de 3 km, seguint la pista que passa pel costat de la zona d’acampada.
 

 

 
Descripció:    
El nom prové del català medieval algar que es troba en molts topònims, derivat de l'àrab al-gâr que significa cova o concavitat i l'aglutinació de l'article salat. És sens dubte una clara referència a aquest indret, ja que el santuari i antic convent carmelità és bastit sota una gran balma oberta a l’Estret del Salgar, congost pel qual discorre el Segre, entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona.
És un interessant i impressionant edificació de tres pisos d’alçada, que presenta un conjunt d’obra barroca – inicis del segle XVII - amb elements alt-medievals, així tenim una esglesia romànica, un claustre d'estil renaixentista i un campanar de cadireta amb dues campanes, una d'elles d'obús.
Església



 
Petita capella situada al capdamunt de la cova 
Breus notes històriques:
Sobre aquest indret es diu que el santuari representa la continuïtat de culte en un mateix lloc des de la prehistòria, ja que està edificat sobre les restes d’una església romànica, al peu d’un penya-segat on hi ha coves prehistòriques, i davant mateix d’un conjunt de coves amb pintures rupestres neolítiques.
La llegenda situa que aquesta ermita fos fundada per un cavaller anomenat Salgar que s’havia retirat a fer penitència en una de les coves que hi ha sota l’edifici i que seguint unes senyals va trobar la imatge de la Mare de Déu, llegant la cova-ermita a l’orde carmelitana.
Tot i que apareix documentat el topònim del Salgar en relació a les esglésies de Sant Miquel de Montmagastre i Sant Salvador de Malagastre en un document del 4 d’abril del 1068, no és fins a l’any 1192 en que surt esmentada l’església del Salgar. Hom creu que en aquella data ja hi havia una capella amb un clergue al seu servei.
 



 

El Santuari vist des del castell de Malagastre
 
Es cita que a l’any 1263 s’hi erigí un petit hospital sota l’advocació de Sant Jordi, tot i que no hi ha prou documentació al respecte es possible que estigués relacionat amb la miraculositat de la imatge de la Mare de Déu, s’expandís la llegenda de la troballa i amb aquest motiu esdevingué lloc de peregrinació.
Al 1404, Pons de Ribelles senyor de Montsonís, a causa de l’abandó del lloc, confià l’indret als Carmelites calçats, que fundaren el convent, ampliaren l’ermita romànica, edificaren el 1530 el claustre i el 1608 bastiren d’altres edificacions sota el balmat - aquí la història torna a enllaçar amb la llegenda - Els Carmelites foren exclaustrats el 1835 i des de llavors sols continuà com a santuari, durant els fets de 1936-39 els edificis foren malmesos fins que a l’any 1972 es restaurà l’església.
És un edifici protegit com a bé Cultural d'interès local i el dilluns de Pasqua hi te lloc un aplec.
 
Cova de la Barca, anella on es lligava la barca que s'utilitzava per travessar el riu
 

 Cova de la Barca
 
A més a més de la cova de la troballa, gairebé sota mateix del convent hi ha la cova anomenada del Celler dels frares, emprada pels carmelitans per aquest afer i en el racó més apartat del santuari hom troba la cova de Sant Jeroni, on el prior Mateu Cardona es retirà a fer penitència i a morir.
Tanmateix, seguint la cinglera i a peu del riu hom troba la cova de la barca, destinada a aixoplugar la barqueta que servia per a transportar, previ pagament, els vianants d’una banda a l’altra del Segre, ja que aquest camí era pas obligat per comunicar les terres de Lleida amb les del nord. La cova de la moneda que segons la llegenda allí hi fou amagada una caldera plena d’unces d’or i la cova del bandoler que ens evoca a refugi de malfactors.
Extret del llibre “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. 2014

 
 

Fotos G. Aymamí
 
 
 
 

 

 
 



 
 

 


No hay comentarios:

Publicar un comentario