COVA CASA DEL CORB. PERAMOLA (ALT URGELL)
Situació:
Des de la carretera C-14, de Ponts a
Oliana i entre els punts quilomètrics 144 i 145, justa al costat del pont de
Peramola, cal agafar la comarcal LV 5118 en direcció a Peramola i abans
d’arribar-hi seguir el trencall cap l’Hotel-Restaurant can Boix (582 m)
De darrera de l’edifici surt el camí
que s’enfila cap el grau de Porta i els Quatre Camins arribant als peus de
l’agulla del Corb, a l’esquerra arribem, desprès d’un parell d’hores de caminar,
a la Casa del Corb (882 m).
També es pot fer l’aproximació en cotxe tot agafant la pista que surt de
Peramola cap a Cortiuda, quan s'acaba l'asfalt, a la dreta surt una vella
pista que es dirigeix cap al N en direcció a la Roca del Corb, on cal aparcar.
Descripció:
Balma d'uns 20 metres de fondària per uns 25 metres d'amplada tancada per un
costat per un mur de tapia, que és la part més antiga, feta sobre dos o tres
filades de pedra, l’altra part, d’uns 5 metres de llargada, és una paret
arrebossada.
S’accedeix a l’interior per una porta d’uns 70 cm d’amplada,
aproximadament, situada en un extrem i a peu de sòl. Per l’interior s’observen diverses
estances, dividides per parets de 1,80 metres d’alçada, es destaca el corral i la menjadora que hi ha
a l'entrada i el forn situat a la zona que deuria correspondre a la cuina. En
les habitacions encara es poden veure alguns petits armaris, així com
prestatges i pals posats en les pedres de les parets a manera de penjadors. La
paret que tanca la balma no arriba al sostre, d’aquesta forma es facilita la
sortida del fum, tant el provinent del foc que es feia per cuinar com per escalfar-se, tot i així les parets i el
sostre estan ennegrides. L'aigua l'agafaven dels degotalls del sostre, en
èpoques de pluja, o d'una font propera situada pocs metres per sota de
l'entrada. Al davant hi ha una petita feixa que deuria servir de pastura a
animals com cabres, ovelles o porcs o per conrear.
Amb indicis d’haver estat ocupada des de la
prehistòria, va estar habitada fins a la dècada de 1920.
Fotos G. Aymamí
Llegenda:
Una història o potser llegenda, ves a saber,
explica que a finals del segle XIX s’hi va celebrar un casament. Tot estava a
punt; menjar, convidats, capellà, testimonis, però el nuvi, ningú sap perquè,
no va arribar mai, aleshores, davant de l’aflicció de la núvia, se li va oferir
com a nou pretendent un home que estava entre els convidats. Ella va acceptar
immediatament el nou candidat i d’aquesta forma es va celebrar la boda.
Òbviament es desconeix si la història és o no
verídica.
Topografia treta de:
www.espeleoindex.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario