HABITACLES TROGLODÍTICS DEL CASTELL DE LES BAUX DE PROVENÇA (FRANÇA)

HABITACLES TROGLODÍTICS DEL CASTELL DE LES BAUX DE PROVENÇA (FRANÇA)

El poble de Les Baux de Provença es troba a uns 15 km d’Arles, 25 d’Avinyó i a només 4 de St Remy.

Abans d’endinsar-nos en la vila és del tot recomanable efectuar la visita al Centre d’Art “Carrières de Lumières” on, en un gran espai que ocupaven unes pedreres hi ha un muntatge visual i de so realment fantàstic.
Cal recordar que la pedra d’aquests paratges fou explotada fins el segle XX i que aquí el geòleg Pierre Berthier va descobrir el 1821 un mineral que nomenà bauxita en honor al lloc on es trobà.
Podem treure l’entrada conjunta amb el castell de les Baux, d’aquesta forma, en finalitzar la visita, deixem el cotxe en l’aparcament gratuït i anem a peu, en una curta passejada, fins el poble.
Les Baux figura dins del llistat de “Les plus beaux villages de France” per la qual cosa es una ruta agradable la que ens du fins el castell que està al capdamunt de la població.
El castell data del segle XI i fou bastit pels senyors de Baux. Durant els segles XII i XIII fou un lloc important tant des del punt cultural com polític. Durant el segle XV passà a mans dels comtes de Provença.  
El castell pateix els efectes de diverses guerres i el 1632 Lluís XIII ordena la seva destrucció començant llavors a enderrocar-se definitivament.
La família Grimaldi de Mónaco, va ser la darrera casa que habità en el castell i encara conserven el títol de marquesos de Baux.

A la part inferior del castell trobem unes coves que són una zona d’habitacles força antics coneguda com “ Baume de Roucas” que ja apareixen esmentades en els cadastres del segle XVI.

Es caracteritzen per les seves habitacions excavades a la roca que s’utilitzaren fins al segle XIX. Hi havia diversos dipòsits que s’utilitzaven per emmagatzemar aigua, oli d’oliva o les carns amb sal. Per les parets i pel sostre hi ha diversos forats per tal de poder penjar estris diversos, també es diu que hi assecaven pernils.
A part de les diverses fornícules també cal destacar les xemeneies que són ben visibles.

Fotos G. Aymamí