COVA DELS MOROS. BRIHUEGA (GUADALAJARA)

Entrada



COVA DELS MOROS. BRIHUEGA (GUADALAJARA)

Situació:
Brihuega és una localitat, d’uns 3.000 habitants, situada al cor de la comarca de l’Alcarria Alta, amb un conjunt monumental molt important. El casc antic va ser declarat en 1973 Conjunt Monumental Històrico-Artístic.
En la plaça del Coso, que és la plaça Major, és on es troba la cova dels Moros, és de propietat particular i cal dirigir-se a la carnisseria que hi ha en la mateixa plaça, al costat de l’entrada.
En l’oficina de Turisme, que està també en la plaça, que ocupa l’edifici de la reial presó de Carles III, construïda el 1781, ens informaran dels dies i dels horaris de visita. Tel. 949 280 442 / 949 340 030. Correu electrònic: turismo@aytobrihuega.com

Descripció:  

Després de pagar els 2 euros d’entrada per persona accedim a l’interior de la cova. Es tracta d’una sèrie de passadissos artificials que hom creu que daten de l’època dels àrabs i que segons la tradició es van fer per tal de facilitar la fugida en cas de ser atacats, tot i que la sortida d’aquests està a uns 10 metres de l’entrada, per la qual cosa no servien per aquesta finalitat.

Es diu que n’hi havia més per tot el poble, però en modificar les velles cases o en fer-ne de noves es van destruir.

Arcs visigods

Durant el recorregut veiem uns arcs de punt d’ametlla que s’atribueixen a l’època visigoda. No dubtem de l’antiguitat d’aquests passadissos, però crec que foren destinats a rebost i posteriorment a celler, sent ampliats en època medieval per tal d’utilitzar-los com a refugi en alguna de les múltiples èpoques turbulentes que va tenir la península ibèrica.



 

Camilo José Cela en el seu llibre “Nuevo viaje a la Alcarria” relata “Las cuevas árabes fueron abiertas aún no hace veinte años, [Cela va fer el viatge a l’any 1985] las cuevas árabes forman un dédalo fresquito, enrevesado y difícil de caminar del que se sale por un almacén de chorizos en cuya puerta silba un jilguero en su jaula; las cuevas árabes tienen un misterioso encanto que tampoco es preciso ahogar en vino de la tierra como si fueses un pajarito frito”

Fotos: G. Aymamí