COVA DE SANT JAUME. LA GRANJA D’ESCARP (SEGRIÀ)

Ermita de sant Jaume i al fons la cova.



COVA DE SANT JAUME. LA GRANJA D’ESCARP (SEGRIÀ)

Situació:
A uns 2 km al sud de la població, seguint la carretera en direcció a Mequinensa hom troba un trencall a l’esquerra que puja cap el turó on hi ha l’ermita de sant Jaume, al costat hi ha la cova.
El tossal on es troba l'ermita és un emplaçament força estratègic ja que domina lles valls del Segre i del Cinca. 
Descripció:

L'ermita de sant Jaume fou bastida probablement en la segona meitat del segle XVII i modificada al segle XVIII. El 1910 es va restaurar l'interior del temple i a partir de l'establiment del font bèl·lic de 1938 començà el periode d'abandó.  

La capella troglodita està orientada al sud i mesura uns 9 metres de llargada per 5,20 d’amplada i uns 2 m d’alçada. A l’interior es pot veure, al davant de la porta una fornícula-altaret d’1 metre d’amplada, 1,20 d’alçada i uns 80 cm de fondària. Al costat est hi ha dues fornícules de 40 per 50 cm i al costat de la porta una altra fornícula d’uns 30 per 30 cm. A l’exterior, un mur de pedra unida amb argamassa recorre tota la cavitat, amb la porta com a única obertura.
Al costat de ponent hi ha restes d’un pany de paret que tancava el recinte, que aprofitava un espai de 3 per 2 m i uns 1,50 m d’alçada.

Fornícules a l'interior de la cova.

Breus notes històriques:

Aquest indret enlairat des d’on es gaudeix de bones panoràmiques tant cap a Ponent com cap al nord on es pot apreciar la confluència del Segre i el Cinca i a prop de la barrancada del torrent de sant Jaume, oferia un bon lloc per la vida eremítica, com ho corroboren les diverses fornícules de l’interior de la cavitat. Sembla ser que a les terres d’aquesta cova se’ls atribuïa propietats miraculoses i curatives.

S'esmenta que seria la primera construcció cristiana de l'indret, abans d'edificar-se l'ermita, per la qual cosa es pot datar sobre el segle XVI. 

Es diu que aquest indret es podria relacionar amb un camí de sant Jaume que pugés per l'Ebre i el Segre fins a trobar el camí de Saragossa, desviant-se per la Granja d'Escarp i Massalcoreig.

                                                                   Fotos: G. Aymamí

L’ermita de sant Jaume sembla datar de finals del segle XVII i en el segle XVIII es va ampliar afegint l’absis quadrat reforçat per un contrafort. En 1910 es restaurà, durant la guerra de 1936 es destruí en bona part i a finals del 2017 es netejà l’interior.

 

Bibliografia: Aymamí, Gener: Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau editor. Barcelona 2014, p 159-160.