domingo, 8 de abril de 2018

EL RENTADOR DE LLANA DEL ROQUER. CASTELLTERÇOL (MOIANÈS)


EL RENTADOR DE LLANA DEL ROQUER. CASTELLTERÇOL (MOIANÈS)
Una construcció rupestre excepcional
Situació:
Per arribar-hi cal seguir la carretera C-59 de Moià en direcció a Sant Feliu de Codines i en el punt quilomètric 32,5, és a dir 2 km abans de Castellterçol, es troba el polígon industrial del Vapor. Cal anar cap a la part del darrere del polígon i acostar-se cap a la riera de Fontscalents, de seguida veiem, a  la dreta la resclosa d’on surt el canal que duia l’aigua cap el rentador i seguint el camí arribem en pocs metres a l’edifici. 
Descripció: 
Com que es tracta d’un rentador i es necessitava molta aigua, es va construir a tocar de la riera de Fontscalents i aprofitant una balma es bastí aquesta singular construcció, de 100 metres quadrats de superfície, feta de pedra amb volta de mig punt amb dovelles de pedra picada que formen un arc. Aquesta volta de pedra en forma un altra, d’uns 10 metres de diàmetre, que arriba fins el fons de la balma.
Resclosa d'on surt el canal que duia l'aigua al rentador

Sota d’aquesta paràbola hi ha l’obrador de l’antic rentador de llana. Veiem que es conserva una llarga taula de més de 6 metres de llargada i uns 80 cm d’amplada i al darrera el pedrís de pedra de més de 10 metres que està inclinat per poder rentar la llana o la roba. Tanmateix podem observar els dos canals de rec on es deixaven els coves de vímet amb la llana bruta que sortia desprès de fer l’esquilada, que s’anava netejant amb el constant moviment de l’aigua. En diferents trams del canal, hi ha unes motllures, picades a la pedra, que permetien encaixar els coves. Al final del rec hi ha una reixa grossa de ferro que evitava que s’escapés algun manyoc de llana o un cistell sencer.

            Edifici del rentador de llana


Detall de la llinda de l'entrada
També hi ha una pica excavada a la roca, els focs per a escalfar aigua i el lloc per on entrava l’aigua provinent del canal de la resclosa. A l’exterior es veu perfectament la sortida de l’agua que retornava cap a la riera.
Per una dreta escala es puja cap el pis superior on hi havia l’assecador.      
L’entrada al recinte es fa per una àmplia portalada, amb marcs de pedra picada i amb una llinda de pedra de gairebé 2 metres de llargada on podem llegir enmig El Roquer, al costat esquerre Rentador de Llana i a la dreta Gremi de Paraires.

 Interior de l'edifici 

Història i notes del funcionament:
Tot i que hi ha poques referencies documentals es creu que pot datar de finals del segle XVI i aquest és l’únic rentador de llana que es conserva a tot Catalunya, a on a més a més també s’estricava (l’estricador és un bastiment de fusta amb claus on es posa tibant la roba mullada perquè en eixugar-se no s'estrenyi). Va ser un dels indrets on va néixer la importantíssima indústria tèxtil de Castellterçol, a través del reconegut Gremi de Paraires de Sant Joan, que va tenir el seu màxim esplendor al segle XVIII i va entrar en declivi a partir de la segona meitat del segle XIX. Quan va caure en desús, el van fer servir les dones del poble per anar-hi a rentar la roba.
Desprès d’uns anys d’abandó, el 2006 un grup de voluntaris de Castellterçol, desprès de molts esforços, van tornar a deixar el gran arc de pedra al descobert, ja que la vegetació ho envaïa tot. 
Desprès d’efectuada la xollada a les ovelles, que es fa a començaments d’estiu, la llana es portava cap el Roquer, on primerament es duia a terme la batuda, s’obria el velló a mà i amb pintes i es deixava ben pla, desprès s’estenia i s’airejava de manera que el vent netegés la pols superficial. A partir del segle XIX aquest procés ja es feia de forma mecànica. 
                                                      Baixant de l'assecador
 
Posteriorment s’estovaven en el rec perquè el corrent d’aigua s’endugués les pedretes, el fang, les herbes i tota la brutícia que pogués i desprès tenia lloc el rentat, se’n feien dos o tres, depenent de l’estat de la llana, amb banys de sabó i carbonat se sosa o bé amb potassa o taní natural provinent de l’escorça i vegetals.
Dins del rec i les piques, la llana molla i ensabonada s'aixafava amb els peus.
Aquest rentat es feia amb aigua calenta (entre 40 i 60ºC). Quant més sabó i més calenta era l'aigua (sense passar-se de 60ºC, d'aquí l'habilitat en aquell temps dels treballadors) més esponjosa quedava la llana.
Quan la llana ja era neta es pujava al terrat, allí s’estenia per assecar-la, tot i que calia que es quedés amb un 5/7% d’humitat, perquè si s’assecava completament la fibra es trencava i s’esgrogueïa. Desprès ja només calia embalar-la i vendre-la a les fàbriques de filatura.  
                                                        Sortida de l'aigua a l'exterior 
                                                                Fotos G. Aymamí
 
El Roquer s’esmenta com un element gairebé excepcional, de fet és una construcció única al país en el seu gènere i està considerat com un dels 150 millors elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. 

 
 


 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 

 
 
 
 
 
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 

 
 
 
 
 
 
 

 








No hay comentarios:

Publicar un comentario