EL CASTELLOT. VIVER I SERRATEIX (BERGUEDÀ)
Situació:
Del costat de l’església parroquial de Sant Miquel de
Viver surt un camí que duu en pocs metres a la propera masia de Vilanova; d’aquí
cal continuar a peu fins a l'extrem sud de l'allargassada cinglera, que és a
tocar, on es troba un gran penyal arrodonit, d’uns 8,5 metres d’altura, erosionat
en la base, anomenat el Castellot.
Descripció:
Pel costat sud d'aquesta penya hom pot veure encara algunes filades de mur d'un metre d’alçada aproximadament, que podrien correspondre a una església rupestre adossada a la roca.
En l'actualitat hi han crescut alguns pins que desdibuixen el terreny; tot i així, al costat oest de la roca, hi ha diverses tombes antropomorfes per adults i infants. Al costat sud hi ha, excavats a la roca, una pica i uns graons; tanmateix arreu, s'aprecien forats destinats a sostenir bigues d'antics habitatges o talaies de guaita.
Tot això ens evoca l’existència, en aquest paratge, d'un hàbitat alt medieval força important.
De dalt de la cinglera, fàcilment assolible des de la part oposada a la que hem arribat, a més a més de petits bassiols i reguerots per tal d'aprofitar l`aigua, es pot veure el turó del castell, amb una construcció semi troglodítica a sota, i el penyal del Castellot ambdós amb restes de murs al capdamunt.
Breus notes històriques:
Els francs, l'any 798, instal·laren unes torres de fusta que es van integrar en una línia de fortificacions al llarg del Llobregat.
Tant les tombes antropomorfes com l’església rupestre es poden datar del segle X.
La primera menció del castell de Viver com a Castro Vivario data de l’any 910 i era situat al peu del camí que duia cap a Cardona, l’anomenada strata Cardonensis o Francisca, i els primers Viver documentats es remunten a l'any 1187.
A l’any 1961 s’hi feren excavacions arqueològiques.
Extret del llibre “Itineraris per les esglésies i els
eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor.
Barcelona. 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario