lunes, 12 de febrero de 2018

EL TROGLODITISME A LA VALL DE VALDERREDIBLE (CANTÀBRIA)


EL TROGLODITISME A LA VALL DE VALDERREDIBLE (CANTÀBRIA)


LA VALL DE VALDERREDIBLE

Valderredible és el municipi més meridional de la comunitat de Cantàbria i està envoltat per poblacions pertanyents a Burgos i Palència, que són de Castella i Lleó. Té 304 km², és el municipi més extens de Cantàbria i el creua el riu Ebre. 
La capital del terme és la localitat de Polientes.
L’accés el podem efectuar per la carretera N-623 de Burgos a Santander o bé per l’autovia A-67 de Palència a Reinosa, nosaltres ho fem a través d’aquesta darrera opció, així doncs, a l’alçada de Quintanilla de las Torres seguim la carretera CA-273 que travessa la vall i ens permet visitar i gaudir de diverses coves amb esglésies rupestres i de gran nombre de necròpolis, el primer poble que trobem és Cezura i el següent San Andrés de Valdelomar on efectuem la primera parada. 

 
 
Coves del costat del Cuevatón

EL CUEVATÓN. SAN ANDRÉS DE VALDELOMAR
De Cezura cal agafar la carretera PP-6301 que du cap a Helecha de Valdivia i la turística Cueva de los Franceses, als pocs metres podem aparcar ja que des de la carretera veiem la cova al costat dret.
Un sender molt ben indicat du a través del bosc cap a la primera terrassa de la històrica muntanya de Bernorio on ja hi van habitar els ibers i els celtes i més tard fou fortificada pels càntabres, estem a uns 900 metres d’altitud.
De seguida arribem a la gran cova -el Cuevatón – excavada en gres, de planta gairebé triangular. Veiem que la cova natural ha estat modificada pels diversos eremites que hi van viure i va condicionar l’interior. Per l’exterior i a la part superior es veuen dues laures o eremitoris penjats, degut a aquestes modificacions la seva interpretació és entre dubtosa i problemàtica.
Hom situa el conjunt en època alt medieval.
 


                                                          El Cuevatón
 
 
PEÑA HORACADA. SAN MARTÍN DE VALDELOMAR
Seguim carretera endavant i a cosa de 1,5 km arribem a la població i a uns 300 metres al sud-est del poble, trobem el camí senyalitzat que du cap a la cova.
Es tracta d’una cavitat engrandida de forma artificial que va servir d’eremitori alt-medieval. Per les parets hi ha diverses mostres de gravats.
 
 
 
 
 

                                                              Peña Horacada
 
 
ESGLÉSIA RUPESTRE DE SANTA MARIA DE VALVERDE
A menys d’un quilòmetre trobem el Centre d’Interpretació de l’art rupestre de Valderredible, visita del tot recomanable i l’església de Santa Maria de Valverde.
L’església encara fa de parròquia i té un horari de visites, per a més informació cal consultar la pag. web www.turismodecantabria.com.
 
Es tracta d’un edifici d’origen romànic excavat en dos períodes, el primer va ser el que ara és el baptisteri i desprès la resta de l’església. Al llarg dels segles s’han fet diverses modificacions, canvis i ampliacions, darrerament inclús havia estat pintada, encara s’observen tons verd i vermellosos. A l’any 2004 es va efectuar una important remodelació exterior. Quant hi vaig anar a finals dels anys vuitanta, l’aspecte era força diferent, el centre d’interpretació no hi era i en el seu lloc hi havia un bar que tenien la clau del temple i t’acompanyaven a visitar-lo.
L’edifici té unes dimensions importants, el sostre arriba a una altura de 3,21 metres. Per les troballes de diversos fragments de ceràmica es creu que l’església ja tenia activitat en els segles VIII i IX. En època visigoda va ser un important centre de pelegrinatge.
En la roca de damunt de l’església hi ha una necròpoli de tombes antropomorfes excavades al sòl. Dins de la nau també hi ha sepultures.
 
 
 
 


                                                           Fotos G. Aymamí
Aspecte de Santa Mª de Valverde a l'any 1994 i en l'actualitat.

 

EL TROGLODITISME A LA VALL DE VALDERREDIBLE (CANTÀBRIA)

LA PEÑOTA. SUSILLA

Continuem carretera endavant en direcció a Polientes i, a uns 6 km de Santa Maria de Valverde i 500 metres abans d’arribar al petit nucli de Susilla trobem a l’esquerra un ample camí que ens pocs metres du cap a una penya –la Peñota- on en la part superior hi ha el que resta dels fonaments excavats en la roca de l’antiga església de Santa Maria de Peñota, considerada semi rupestre, que tenia unes dimensions de 11 metres de llargada per 5,50 m d’amplada, de la qual només queda una part de l’arrencada dels murs. Aquesta església fou destruïda durant la Guerra Civil -sobre aquest conjunt rupestre hi ha diverses trinxeres- i les pedres van ser aprofitades per arranjar algunes cases de la vila.
Al costat de l’església hi ha una necròpoli d’una cinquantena de tombes antropomorfes excavades en la roca. També hi ha, a la part inferior de les sepultures, un gravat rupestre del qual s’ignora el seu significat.
Seguint el  camí cap a l’esquerra arribarem al poble, es tracta d’un tram d’un camí ral on encara es conserven les roderes dels carros que hi transitaven, no gaire lluny hi ha un abeurador que segurament era el brollador que subministraria l’aigua a l’antic poblat que hi havia al peu de la penya i del qual no en queda cap rastre.
Es tracta d’un interessant conjunt alto-medieval.


                                           La Peñota, restes de l'església
                                                La Peñota. Necròpoli

SAN PANTALEÓN. LA PUENTE DEL VALLE

A uns 12 km més endavant, sempre seguint la carretera en direcció a Polientes, que és la capital de la vall de Valderredible, trobem el bonic poblet de la Puente del Valle, escrit així, amb l’article femení al davant, ja que en època medieval es denominaven en femení les passeres fetes de fusta i en masculí els ponts de pedra, cosa que aquí es conserva rememorant temps pretèrits.
Es tracta d’un poble petit de pocs carrers, en l’antiga casa rectoral,  al costat de l’església de Sant Roc i Santa Maria, hi ha el Centre d’Interpretació de la pedra seca.
En arribar al poble tenim que anar en direcció a Quintanilla de An, creuar l’Ebre i el barri d’Allende fins arribar a un cruïlla on cal aparcar, a la dreta surt un camí que en cosa de 100 metres du cap a la penya de San Pantaleón, tot i així trobem forces indicacions per arribar-hi.      
En la part superior de la roca hi ha la planta rectangular d’una església semi rupestre.
A redós de la penya hi ha diverses tombes, la majoria de forma  antropomorfa, excavades en la roca del sòl, també hi ha alguns exemplars de sepultures en coves excavades en el vessant del turó, una d’elles presenta la boca d’accés rematada amb un arc de mig punt.  
La necròpoli és força extensa, possiblement hi ha més de cent tombes de totes mides, des de infantils fins adults.
Es tracta d’un jaciment que avarca des de la prehistòria fins a l’època medieval, moment del màxim esplendor del desaparegut poblat.

                                                           San Pantaleón. Tomba
                                                           San Pantaleón, Necròpoli

                                                   San Pantaleón. Tombes en coves


SANTA EULÀLIA. CAMPO DE EBRO 

Uns 3 km separen la Puente del Valle de Campo de Ebro, aquí cal deixar el cotxe a la carretera i anar cap a la part del darrera de l’església parroquial on trobem l’església rupestre dedicada a Santa Eulàlia excavada en un promontori rocós de gres.
L’edifici és petit, tot i que és tancat per una finestra podem veure l’interior abastament. L’església durant molts anys va ser emprada com escola, com a casa del “concejo” i també va ser refugi durant la Guerra Civil, presenta bon estat de conservació encara que pel sostre i per les parets estan brutes de sutge. Es diu que durant un temps hi van viure uns gitanos. Algunes pedres del sòl van ser aixecades en la recerca de “tresors”.    
La porta d’entrada ha estat remodelada, té una sola nau i absis amb planta de ferradura. Per la seva factura aquesta església es situa llur funcionament a finals de l’època visigoda.   
Cal destacar que és l’única església rupestre de la zona que no té tombes al seu costat.

 
                                           Santa Eulàlia. Campo de Ebro - Fotos G. Aymamí
 
SAN CIPRIANO. CADALSO
A uns 7 km. de Polientes, poble que ostenta la capitalitat de la vall de Valderredible, trobem Cadalso, on al costat mateix de la carretera veiem l‘església rupestre dedicada a “Sant Cipriano”.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau de planta rectangular, coberta per una volta imperfecta, apuntada en algun tram, amb una alçada mitjana d’uns dos metres. A la capçalera té un absis trapezoïdal, gairebé rectangular, també cobert amb una volta imperfecta. Per l’exterior es veu la porta amb arc de mig punt i dues petites finestres. Encara s’utilitza com a parròquia.
A sobre de la penya on està excavada l’església hi ha tres tombes, també excavades en la roca, pel que es veu n’hi havia més que foren destruïdes en ampliar la carretera que passa a pocs metres pel davant de l’edifici.


 
 

Al damunt de l’església hi havia un campanar d’espadanya que fou suprimit sobre l’any 1970, aleshores es col·locà un nou campanaret a terra a prop de l’església que en la reforma efectuada el 2003 es substituí per una nova espadanya que s’ubicà al costat oest, a pocs metres de l’edifici.
 
SAN ACISCLO i SANTA VICTORIA. ARROYUELOS
De Cadalso a Arroyuelos només hi ha 3 km seguint la carretera CA-275, una vegada arribats al poble cal travessar el petit nucli urbà i dirigir-se cap a la part de dalt, cap el barri del Soto, on trobem, degudament senyalitzada, aquesta magnifica església rupestre.
Ens trobem al davant d’una església de dues plantes, a la zona només n’hi ha dues més, la d’Olleros de Pisuerga i la de Presillas de Bricia.
La planta inferior té dues naus, la principal es tanca amb un absis de ferradura i l’altre amb un absis que allarga la nau cap a un costat rematat amb una circumferència irregular. L’arc triomfal també és de ferradura.
Cal fer esment d’un gran pilar de secció quadrada que separa els dos espais. Per uns graons excavats a la roca accedim al pis superior, des d’una mena de cor o tribuna podem veure a sota nostre la planta baixa de l’església.
A l’exterior hi ha una petita necròpoli amb tombes excavades en la roca, antropomorfes i de banyera.




 
 
SAN MIGUEL. PRESILLAS DE BRICIA (BURGOS)
Tot i pertànyer a la província de Burgos, degut a la proximitat amb les esglésies rupestres de la vall de Valderredible he cregut que s’havia d’incloure en aquesta relació.
A uns 3 km d’Arroyuelos trobem el petit llogaret de Presillas i als afores, a cosa d’un quilòmetre, enmig d’un bosc veiem un aflorament rocós on s’ha excavat aquesta església. El camí està degudament senyalitzat.
Es tracta d’un magnífic exemplar de dues plantes, l’entrada està tancada, però al costat hi ha una escala per on podem enfilar-nos cap el primer pis i des d’allí baixar cap a la planta inferior.
A la planta baixa hi ha tres petites naus amb els corresponents absis de reduïdes dimensions, a la nau central hi ha un gran pilar, aquests espai es  pot contemplar abastament des de la tribuna del primer pis.




                                                       Cueva Vieja
A l’esquerra de l’església i formant part de la mateix penya hi ha l’anomenada “ Cueva Vieja  que presenta la planta de forma quadrangular amb les cantoneres arrodonides. Com que està a un nivell elevat del sòl,  l’accés es fa mitjançant uns graons excavats a la roca. A l’interior hi ha moltes creus gravades a la roca.
ESGLÉSIA DEL TOBAZO. VILLAESCUSA DE EBRO  
Tornem cap a Arroyuelos i seguim la carretera CA-275 cap a Villaescusa de Ebro, aquí és on el riu abandona Cantàbria camí de la “meseta” de Castella. En total des de Presillas hi ha cosa d’uns 6 km.
En arribar a la petita vila cal aparcar el vehicle i seguir les indicacions cap el Tobazo, que és una cascada que es pot veure abans d’arribar al poble. El camí es converteix en un corriol que va guanyant alçada, des del que es gaudeix d’unes vistes esplèndides sobre la vall per on discorre plàcidament el riu Ebre.
En cosa d’una mitja hora de camí arribem a tres coves excavades en la tova calcària, només la central presenta mostres d’haver estat emprada amb finalitats litúrgiques. Poden veure una creu gravada a la paret, en el lloc on deuria d’haver l’altar. També s’observa la part que correspondria a l’absis. Hom la data d’aquesta església rupestre d’època visigoda, sobre el segle VII.
Aquesta cova comunica, mitjançant passadissos naturals amb les dues cavitats del costat. També hi ha alguna tomba excavada al sòl.
És del tot recomanable seguir el camí que puja fins el capdamunt de la cascada on hi ha la surgència que proporciona el cabal que ha format tot aquest conjunt tan espectacular.
 
 
 
 

                                                       Surgència del Tobazo
Topografies extretes del llibre: "Iglesias rupestres; Olleros de Pisuerga y otras de su entorno" de Gonzalo Alcalde Crespo. (2015) 
 
 
 
 
 
 
 
 
 












 
                                                
                    
 



      
 
 





 
 










 

 

 

 
 
 
 
 
 


 

 

 

 

 


 
 
 
 
 

 

 
 

 
 
 
 
 

 

 
 
 
 
 
 






 
 
 

 


No hay comentarios:

Publicar un comentario