ELS EREMITORIS DEL BURGAL. (ESCALÓ) LA GUINGUETA D’ÀNEU (PALLARS SOBIRÀ)

 





ELS EREMITORIS DEL BURGAL. (ESCALÓ) LA GUINGUETA D’ÀNEU (PALLARS SOBIRÀ)

Situació:

En la carretera C-13, entre Llavorsí i Esterri d’Àneu, trobem el poble d’Escaló que pertany al municipi de la Guingueta d’Àneu.

A l’altre costat del riu Noguera Pallaresa, i enfront del poble, es troba el monestir de Sant Pere del Burgal, per arribar-hi car seguir un camí senyalitzat que surt de la vila i que en cosa d’uns 25 minuts a peu recorrem els 2 km de distància, amb un escàs desnivell.

Abans d’arribar al monestir podem veure els eremitoris a la paret d’un petit cingle de pissarra. 



Descripció:  
Un rètol ens explica que es tracta d’unes coves artificials, d’accés dificultós, [a la primera cova s’hi arriba bé] situades al cingle del pla on s’assenta el monestir. Probablement siguin l’origen de la primera comunitat monàstica de Burgal, en un moment històric anterior a l’any 859, quan a Burgal ja existia una comunitat monàstica, plenament establerta, sota el govern de l’abat Deligat, primer abat conegut de Burgal.

                                                      Eremitoris del Burgal       

Albert Fábrega i Enfedaque en el seu treball “Dues noves “coves de forn” al Bages” publicat a la revista Dovella 2004 diu el següent “...el recinte monàstic esta edificat sobre uns cingles de pissarra, en els quals hi ha excavades dues coves. La inferior sembla certament un recinte eremític i és I‘únic cas que sabem a Catalunya en que aquestes coves artificials s'associen de forma clara amb un monestir, de manera que I ‘evolució dels ermitans als monjos es fa aquí físicament evident. Tot i tractar-se de coves artificials excavades en la roca, no són coves de forn, ni per la seva forma ni pel fet de tenir I ‘entrada a nivell del sòl.
Fins i tot aquestes coves podrien ser contemporànies del monestir, ja que en un cert moment, l'església, per evitar el descontrol dels ermitans, va establir que només podrien fer vida eremítica aquells que prèviament haguessin demostrat la seva ortodòxia passant per un monestir.”

                                                 Monestir de Sant Pere del Burgal

El Monestir de Sant Pere de Burgal
Es tracta d’un monestir benedictí del segle XII, que ja surt esmentat per primer cop en un precepte del comte Ramon I de Tolosa de l’any 859.
Cal destacar que al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven un valuós conjunt de decoració mural que es situa entre els segles XI i XII.
En el monestir hi ha excel·lents còpies d’aquests pintures.
Desprès de donar un tomb pel monestir, en arribar al poble, es del tot recomanable fer una passejada per aquesta vila closa, endinsar-nos pels seus carrers medievals i arribar fins a la torre de guaita.

                                                          Escaló         Fotos : G. Aymamí