ELS CLOTS DE SANT JULIÀ. FORALLAC (BAIX EMPORDÀ)

ELS CLOTS DE SANT JULIÀ. FORALLAC (BAIX EMPORDÀ)

Situació:

De Vullpellac, cal anar cap a l'agregat de Canapost. Sortint de la vila cal agafar el primer trencall que trobem a la dreta, seguim les marques del GR 92, i després d'uns 1,3 quilòmetres, cal seguir a l'esquerra, en direcció al bosc, on arribem a la zona dels Clots. Trobem rètols indicatius.
Descripció:
Els pous o clots, que donen nom al lloc, són antigues pedreres que foren explotades des del sègle VI a c. Fins a l’època medieval, que formen un conjunt de grans cavitats, tallades a la roca natural sorrenca, que proporcionen al paisatge una peculiaritat molt interessant.
Es tracta d'uns dels pocs exemplars d'aquest tipus que hi ha a Catalunya.

 

El conjunt arqueològic està format per uns 20 forats que ocupen una extensió aproximada d’un km quadrat, alguns arriben fins els 10 m de profunditat.

Un dels punts més característics i interessants del conjunt és l’anomenat Tron de la Reina, que es tracta d’un bloc de pedra, que té la forma d'un quart d'esfera, buidat i treballat. A  l'interior, que és allisat, hi ha una creu gravada amb peanya triangular de 7x4 cm, cosa que fa pensar als investigadors que es tracti d’una capella paleocristiana.

A l fons hi ha una obertura que, tot i que un arbre l'ha trencat, recorda la d'una finestra; tot el conjunt pren l'aspecte d'absis o capelleta, orientada a llevant, que mesura 2,45 m d'amplada, 2 d’alçada i 1,90 de fondària.

El conjunt ha estat declarat bé d’interès nacional el 2013.



 

Breus notes històriques:

Sembla que, malgrat sempre s'ha esmentat com una església eremítica  medieval, segons uns estudiosos, originàriament havia estat una cova sepulcral artificial orientada al sud; més tard, els picapedrers van escapçar la cova per la meitat, tot deixant únicament un sector per a aixopluc. Altres estudis indiquen que el que ara veiem  devia ser la part de l'absis troglodític d'una esglesiola de la qual, en l'actualitat, ha desaparegut la nau.

Tot i que no s'ha emprat cap cavitat, sinó que s'ha procedit a buidar una roca per tal d'utilitzar-la com a capella, val la pena fer-ne esment, ja que creiem  que estem  al davant d'un indret força excepcional, al qual li cal un treball arqueològic adient, que ens podria aportar més dades sobre l’habitat d'aquests paratges, que són ben interessants si tenim en compte que per aquí passava un tram del ramal de l'antic camí d'Empúries, molt important en èpoques romana i medieval.

Tanmateix, pels voltants hi ha possibles restes d'habitatges rupestres.

Extret de: “Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya”, de Gener Aymamí. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona 2014