TROGLODITISME: LES COVES DE LA CINGLERA DE LA ROCA DE CANALDA. ODÈN (SOLSONÈS)

LES COVES DE LA CINGLERA DE LA ROCA DE CANALDA. ODÈN (SOLSONÈS)

Situació:

El punt de partida és el coll de Jou, cruïlla de carreteres, la LV-4241B que hi arriba des de Solsona per Lladurs i la LV-4241 que arriba des de Berga i Sant Llorenç de Morunys i que es dirigeix, ara com L-401, cap a Odèn, Cambrils i Organyà.
Un cop situats a coll de Jou, cal seguir aquesta darrera carretera en direcció a Odèn i en cosa d’uns 5 km., desprès d’haver deixat a l’esquerra el trencall de Canalda, es troba una pista transversal, de terra, en aquest punt cal aparcar el vehicle, per l’esquerra duu cap a la casa Nova, nosaltres seguirem la de la dreta que es dirigeix cap a la Roca de Canalda que veiem al davant nostre.
Itinerari:
00,00 Comencem a caminar per la pista (1260 m) barrada el pas als vehicles, en lleugera pujada.
00,13 Cal deixar la pista per seguir per un corriol que surt a l’esquerra i que ens acosta cap el cingle conglomerat de la roca de Canalda.
00,17 Coves dels Moros, (1420 m) grupet de cavitats enlairades uns 20 metres per sobre el camí, són de difícil accés, s’hi arriba per un pas equipat amb cordes i cable. Tot i que és un pas curt, és del tot obligatori l’equip de vies ferrades. Abans per accedir-hi s’utilitzaven escales de cordes les quals, un cop recollides des de dalt, deixaven a la cavitat molt protegida defensivament. Estàn unides lateralment. El punt més fondo es troba a 11 metres de la boca. Hi ha les restes d'unes parets frontals que estaven destinades a resguardar la cambra
Per l’exterior es comuniquen per un passadís protegit per una barana de pedra. Aquí es troba la font del Clot que proveïa d’aigua als habitants.
Foren ocupades en època medieval, però, malgrat el topònim, no les habitaren els moros, ni foren el darrer refugi dels cristians, segons tradició popular. Al Museu Diocesà de Solsona hi ha materials arqueològics procedents d’aquestes cavitats.
Continuem el sender a peu de roca.

00,22 Espluga Melera, (1396 m) conjunt de tres petites coves sense cap edificació, utilitzades pels ramats.

Prosseguim el mateix camí que portàvem.

00,35 Espluga de Ca l’Andreu, de l’edifici tan sols s’en conserven algunes parets i la porta. Tot i que hem llegit que “no fa massa anys encara era habitada” suposo que com a mínim d’això deu de fer més de tres dècades.

Tant aquesta balma com les properes que hi ha al llarg de la cinglera, amb restes de construccions, presenten el sostre fumat i han estat emprades darrerament per a recer del bestiar.

00,38 Balma de Cal Cavallol (1393 m) antigament era coneguda com cal Llop, desprès com cova de la Fada i finalment com espluga de Ca la Rita per ser aquesta senyora, Rita Montada i LLena,que era filla de Ca l’Arrat del Planellot, d’Odèn, la darrera habitant de la casa que la ocupà, durant molts anys, fins que als anys vuitanta, en ser ella molt gran, ja tenia més de vuitanta anys, se’n va anar a viure amb la seva família a Solsona, va morir el 1994 a l’edat de 98 anys.

De la Rita es diu que només havia pogut anar un dia a l’escola, ja que se’n tenia que ocupar del ramat, però el que la van conèixer diuen que era una dona molt intel·ligent.

Es tracta d’una excepcional edificació troglodita que es conserva en perfecte estat, te planta baixa i pis.

La construcció sembla datar de finals del segle XVIII tot i que hi ha hagut diverses reformes, al llindar de la porta hi ha la data de 1819, adossat a la façana te un forn de pa, amb la data de 1879, un estable i al damunt d’aquest un galliner.

La porta està tancada amb un cadenat i cal respectar-ho, es tracta, no ho oblidem, d’una propietat privada.

Gairebé a tocar de la casa hi ha altres balmes emprades pels remats que també presenten el sostre fumat, tanmateix en una raconada hi trobem una font i la cisterna que aprofita l’aigua del sostre, si hi afegim que en l’ample replà hi havia l’era i un petit hortet amb arbres fruiters, hortalisses i verdures, ens podem adonar de la importància d’aquest indret i de la ubicació de l’edificació.

Es pot observar, en la paret del cingle, el lloc que s’utilitzà com a pedrera per a bastir les edificacions.

Extret del llibre “Excursions per la història de Catalunya” de Gener Aymamí i Domingo. Cossetània edicions. Valls 2011.