miércoles, 29 de noviembre de 2017

SANT BARTOMEU DE FRAGUERAU. ULLDEMOLINS (PRIORAT)

 
Pont d'accés a la vall de Sant Bartomeu
 
 
SANT BARTOMEU DE FRAGUERAU. ULLDEMOLINS (PRIORAT)

Introducció:
Podem triar dos itineraris per acostar-nos cap al bonic paratge de Sant Bartomeu de Fraguerau, situat a 520 metres d'altitud, ambdós són seguint el sender de gran recorregut GR-65-5-1 d'Ulldemolins a la Venta de la Serra la Llena.
Si sortim de la Venta de la LLena, que és a prop del km 26 de la carretera de Reus a Fraga per la Granadella, el camí passa pel costat de la balma del Queralt i pel camí dels Blocs i s'arriba a l'ermita, en total hi ha uns 50 minuts de camí.
L’altre ruta és seguir des de Ulldemolins el camí de les ermites, que és una pista asfaltada, que passa pel costat de l'ermita de Sant Antoni, a partir d’aquí és camí de terra, però es pot arribar amb cotxe sense dificultat fins el final, molt a prop de les Cadolles Fondes, indret per on el riu Montsant baixa encaixonat entre enormes blocs de pedra; a partir d'aquí, el sender va sempre pel costat del riu, envoltats per un paradís roquer i així a poc a poc anem trobant diverses roques i agulles com els Tres Juradets, la Roca Balladora i els Tres Jurats
Després del racó de la Pastera (dit així perquè sembla que a principis del segle XVIII s'hi refugià gent de la vila i que, en una concavitat de la cova de la Pastera hi pastaven el pa) es travessa el riu per un pont penjant i per un bonic camí es remunta el barranc de Sant Bartomeu arribant al conjunt format per l'ermita i la balma obrada. L'ermita és presidida per dues roques arrodonides que són les boletes de sant Bartomeu i del Formatge i al darrera d'aquesta hi ha l'agulla de la Taula. Des de Sant Antoni hi ha cosa d'1,15 hores a peu.

 Sant Bartomeu de Fraguerau
 Porta de l'església amb l'escut d'Ulldemolins i d'Scala Dei  
 Vista de l'esglesia i l'edifici troglodític
 
 
Breus notes històriques:
El 28 de juliol de 1192, l'anacoreta fra Guerau Miquel (el nom de Guerau és una forma arcaica del nom actual Gerard) va obtenir la possessió d'una part de la vall del riu Montsant, on ja habitava des de l'any 1160 i hi va bastir dues capelles, la de Santa Maria i la de Sant Bartomeu que és la que ha perdurat fins avui.
S'esmenta que abans de cercar la solitud d'aquesta vall s'havia establert als ermitatges del proper coll de Monècs. La llegenda explica que quan l'esposa d'Alfons I, la reina Sança, que s'estava a Casp, es trobà molt malament a causa d'un sobrepart, el rei va fer cridar a fra Guerau i aquest en arribar al davant de la reina es posà a orar i la va curar. El rei el va voler recompensar, però fra Guerau Miquel només va demanar poder viure a la vall de Sant Bartomeu on restà fins a la mort.
Hi ha autors que opinen, i crec que encertadament, que una ermita com aquesta, arquitectònicament tant ben acabada, no s'hagués pogut dur a terme sense la intervenció i l'ajuda reials, per molts esforços que hagués aportat la minsa comunitat eremítica.
Sobre el 1300 pertany al monestir de Bonrepós.           
L'any 1851 el pare Francesc Palau i Quer (a Aitona – Segrià- poble d'on era nadiu hi ha la Cova del pare Palau, també habità, entre altres, en el barri dels Penitents de Barcelona) féu estada en els abrics rupestres d'aquestes contrades.
Extret del llibre "Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya" de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2014 (145-147)
 
 
EL RETAULE DE SANT BARTOMEU
El diari de Tarragona del dia 3 d’abril del 2016 publicava l’article “Retaule de Sant Bartomeu, de l’ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau” firmat per Sofia Mata de la Cruz, Directora del Museu d’ART Diocesà de Tarragona, en aquest article se explicava que en aquesta ermita hi hagué un retaule realitzat entre els segles XIV i XV, dedicat a Sant Bartomeu, d’autor anònim i que fou pagat per alguna família noble.
Aquest retaule va ser retirat de l’ermita abans de l’any 1925, quan aquesta va quedar abandonada, i passà a l’església parroquial d’Ulldemolins, hi arribà desmuntat en peces, però algunes es van perdre.
Posteriorment va passar al Museu Diocesà de Tarragona, que va ser exposat a la Pinacoteca Gòtica fins el 1980 en que fou robat pel tristament famós Eryck el Belga que per poder-lo vendre fraudulentament i emmascarar les taules les va serrar, mutilar, netejar amb productes abrasius i envernissar de forma inadequada.
 


Va ser catalogada originaria de Bohèmia i a través d’uns marxants suïssos va aparèixer a la galeria Sotheby’s de Londres a l’any 1984 per a ser subhastada. Va poder ser recuperada desprès de pagar 20.000 francs suïssos. La policia va poder recuperar altres taules i el conjunt està en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que depèn de la Generalitat, per tal de poder preservar i recuperar tot el possible d’aquest retaule de Sant Bartomeu.
 
 

 Paret exterior


Interior
Descripció:
Al costat de l'ermita, que constitueix un bell exemplar d'arquitectura romànica, hi ha una gran cavitat, ja utilitzada durant èpoques prehistòriques, aquí hi residí un monjo eremita a qui s'atribueix la construcció de l'ermita.
La balma mesura 91 m de llargada i al costat sud hi ha la part obrada, que constitueix la part més interessant i és on trobem les dependències. Encara resten en peu alguns graons, la llar de foc, el sostre està ple de sutge, el que evidencia una llarga permanència, per aquest costat una porta dóna a l'exterior, a la part de darrere de la construcció. Més endavant trobem una petita cambra de 3,20 per 3 m amb dues petites finestres, en les parets es veuen els encaixos de les bigues que deurien sostenir el trespol d'un pis superior avui desaparegut.
La part obrada principal la forma una dependència de 24 m de llargada per uns 4,5 m d'amplada on no s'observen restes d'envans, només hi ha una petita finestra en un extrem i a l'altre hi ha la porta d'accés al recinte que mesura 3,7 m d'amplada.
Per la part exterior s'observa com en la construcció de la paret hi ha parts bastides de pedra i parts de tapial.
Uns metres més endavant trobem una part de la caverna que s'anomena balma de les Bassetes, on hi ha la font dels Cossis on hi són presents els degotalls, l'aigua es recull en un cossi natural i dos artificials. Aquest racó és protegit amb una paret de pedra.
La cavitat finalitza en un caos de blocs despresos amb sortida a l'exterior per la part superior. 





Font dels Cossis a la Balma de les Bassetes
Part frontal
Fotos: G. Aymamí 
 
Topografia extreta de :
http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com



No hay comentarios:

Publicar un comentario