miércoles, 8 de noviembre de 2017

SANT ANTONI DE GALAMÚS. SANT PAU DE FENOLLET. LLENGUADOC-ROSSELLÓ. FRANÇA




SANT ANTONI DE GALAMÚS. SANT PAU DE FENOLLET. LLENGUADOC-ROSSELLÓ. FRANÇA
Situació:
Una de les formes d’arribar a Sant Pau de Fenollet és des de Prades, seguint cap a Ansignan i d’aquí continuar per la carretera D-619, en ser al poble continuem per la D-7 on trobem tres zones d’aparcament. La primera és per les gorges de Galamús excavades pel riu Agly, la segona és un mirador i la tercera és on s’ha d’aparcar per anar a l’ermita de Sant Antoni on arribem seguint un sender ben senyalitzat.
La cavitat ha estat excavada en els vessants calcaris de l’engorjat de Galamús i durant segles ha estat modificada i ampliada.




Breu història:
Es creu que els orígens són anteriors al segle VII. Tot i que el lloc s'esmenta per primera vegada en un document del 6 d’octubre del 1474. Els anys 1486 i 1494 diversos habitants de la zona fan donació de terres pels religiosos de Sant Antoni.
En 1782 finalitzà una epidèmia molt virulenta, fet que la població ho atribuí a la protecció de S. Antoni. En aquesta època s’engrandí la capella.
Joseph Antoine Cervini i Antoine Ignace Melling van visitar el lloc a l’any 1821, època en que ja estava abandonat, i ho van descriure com "la meravella més bella del Rosselló".
Després de la Revolució l'ermita va ser rehabilitada, a partir de 1843, pel monjo franciscà Marie-Joseph Chiron (1797-1852), de sobrenom Pare Marie, que hi residí durant uns quants anys.
Francesc Palau i Quer nadiu d’Aitonia (Lleida) on hi ha una cova i un centre espiritual que es pot visitar, sovintejà durant el seu exili a França, sobre els anys 1840 i 1850, l’ermita de Sant Antoni.
Els monjos hi van romandre fins aproximadament el 1930.


Fotos G. Aymamí. Any 2005


La visita a Sant Antoni de Galamús esdevé veritablement entretinguda, d’entrada s’hi arriba a través d’un túnel i anem veien la capella, que fou el primer refugi dels ermitans i que en 1910 va ser convertida en església, així com diverses estàtues i imatges i la tomba de Pierre Verdier que ell mateix va excavar ja que volia quedar-se per sempre en aquest racó, solitari, insòlit i preciós.

És obert de Pasqua a meitat de novembre des de les 12 a les 18,30 hores.

Gravat de 1830
 
 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario