L’ESGLÉSIA TROGLODÍTICA DE SANT EMILION. AQUITANIA (FRANÇA)

Les famoses vinyes de Sant Emilion

 



 

Interior d'un celler

 

Panoràmica de la vila

 

Fotos G. Aymamí

 

L’ESGLÉSIA TROGLODÍTICA DE SANT EMILION. AQUITANIA (FRANÇA)

A 35 km a l’est de Bordeus es troba la població de Sant Emilion. Es tracta d’un poble d’uns 2000 habitants que conserva un aire realment medieval. Els seus carrers i places estan plens d’ambient, arreu veiem restaurants, bars, botigues i sobretot cellers on es ven l’apreciat vi de Bordeus. El poble és envoltat de vinyes, el famós raïm merlot, que contemplades, a principis d’estiu, des de la torre del castell sembla talment que estiguis al davant d’una catifa verda.

Aquestes vinyes espectaculars van merèixer que a l’any 1999 fossin declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Sembla ser que aquestes vinyes pertanyen a més de 800 cellers diferents i 4 dels quals tenen el segell de Premier Grand Cru Classe A, que pel que es veu això vol dir que es de màxima qualitat.

El conreu de la vinya ja va començar en l’època dels romans, les diferents ordres religioses establertes en la zona, en el segle XII, van propiciar la seva expansió. Desprès de la Revolució Francesa la vinya va passar a mans privades i a partir del segle XIX va esdevenir a ser el producte més important de la vila. L’arribada del tren a l’any 1950 va facilitar la seva exportació i aviat van adquirir fama internacional. Cal afegir que els dolços son una altre especialitat d’aquest poble.

Però una de les joies de Sant Emilion està a sota del sòl, és la seva església troglodítica.

La història o llegenda explica que un ermità anomenat Emilion, camí de Sant Jaume de Compostel·la, es va aturar en aquest racó, anomenat Ascumbas, que és l’antic nom del poble. Els miracles i la generositat d’aquell monjo, que va arribar en convertir-se en sant, van adquirir gran fama i quan va morir l’any 767 es va decidir canviar el nom de la població. També es diu que Emilion fou un monjo benedictí, que s’instal·là en una cova on va passar els 17 darrers anys de la seva vida. La historia o llegenda continua dient que va arribar procedent de Vannes a la Bretanya, era l'intendent del comte de la vila i robava pa per donar-ho als pobres. El comte ho va descobrir i quan li va demanar que ensenyés el que duia sota l'abric, tot el pa es convertí en llenya.

En el lloc on estava la cova del sant es va esculpir, els segles XI-XII, una església subterrània, sempre s’anomena església monolítica - del grec antic mono que vol dir únic i litos que significa pedra – i això vol dir que l’edifici s’excavà dins del planell calcari formant un sol bloc.

Per visitar-la cal anar a l’oficina de turisme que és on organitzen les visites guiades. L’accés es fa per la plaça del mercat i de seguida s’entra a la nau central que mesura uns 40 metres de llargada per uns 12 metres d’alçada, on entra la llum natural a través d’unes petites finestres excavades en la roca. Hom creu que per edificar aquesta església subterrània considerada com la més gran d’Europa, d’aquest tipus, s’excavaren uns 15.000 metres cúbics de roca.

A l’interior hi ha imatges religioses tallades en relleu a la roca i restes d’algunes pintures murals del segle XIV.

Durant els segles XVI i XVIII a causa de les guerres i revolucions va sofrir molts desperfectes fins que en el segle XX va ser restaurada.

En l’actualitat encara acull puntuals cerimònies religioses, a vegades algun concert i cerimònies de la Confraria dels vins de Sant Emilion.

El campanar que data del segle XII va ser reforçat durant el segle XV, presentant diversos períodes de construcció i reformes. Paga la pena pujar al capdamunt remuntant 196 graons per tal d’observar una dilatada panoràmica de la població.  

El recorregut es complementa amb la visita a la capella de la Trinitat del segle XIII situada damunt de l’església subterrània. La nau va ser modificada el 1730. S’explica que en temps de la revolució francesa, com conseqüència de la confiscació de bens del clero,  l’edifici fou ocupat per un boter i que el fum del seu obrador va cobrir de sutge les parets de tal manera que amagà les pintures murals que no foren descobertes fins l’any 1927. 

Les catacumbes subterrànies és un altre interessant racó on s’enterrava la gent de classe privilegiada. Tot i que les tombes són contemporànies de l'església subterrània, principis del segle XII, les catacumbes foren excavades desprès de la mort de sant Emilion.  Durant l’edat mitja hi havia una escala de cargol que pujava cap a la cúpula i sortia al fossar que hi ha a la part superior.

En finalitzar només ens resta donar un tomb per la vila i pujar a la torre del castell per acabar gaudint de tot el paisatge que ens envolta.