jueves, 12 de marzo de 2020

SAN JULIÁN DE ANDRÍA. ANDRÍA (OSCA - HUESCA)


SAN JULIÁN DE ANDRÍA. ANDRÍA (OSCA - HUESCA)
Situació:
Des d’Osca cal agafar la carretera A-23 en direcció a Jaca i deixar-la en la sortida Nueno Arascués, anem cap a Arascués, en direcció al Golf de Guara, trobem rètols que indiquen San Julián, rodegem el golf per l’esquerra i continuem tot voltant una urbanització, en arribar a la part alta trobem un rètol que ens indica el camí que cal seguir a peu.
Des d’aquest punt seguim el sender senyalitzat com PR-HU 112, que davalla, a cosa d’uns 300 metres anem cap a la dreta, en direcció a l’ermita de San Julián, las Gorgas i el barranc de Fenés. Més endavant l’ample camí es torna corriol, al davant tenim la cara sud del pic Gratal.

A cosa d’uns 2 km de camí trobem el trencall cap a l’esquerra amb la indicació de l’ermita, creuem el barranc i hi arribem desprès d’una curta pujada. En total haurem estat cosa poc més d’uns tres quarts d’hora.
Descripció:
Ens trobem al davant d’una ermita orientada cal a l’est bastida sota d’una gran balma, de la penya que l’aixopluga cauen forces degotalls. A la façana hi ha la porta i dues finestres i a l’interior destaca l’altar amb les imatges de l’ermità Sant Julià, Sant Llorenç i la Mare de Déu del Pilar, així com altres petites imatges, rams de flors i espelmes. Al costat hi ha un dipòsit d’aigua.

Veiem també diversos bancs i taules que s’utilitzen en l’aplec que té lloc el diumenge de Pasqua i per les parets hi ha algunes formacions litogèniques.
 
Breus notes històriques:

Tot apunta que l’ermita fou edificada sobre el segle XI, amb motiu de l’arribada a aquest indret amagat i feréstec de molts cristians en temps de la invasió àrab. Va pertànyer al poble de Gratal, desaparegut en temps de reconquesta. El rector de Lierta deia a l’any 1863 que només hi ha l’altar, sense cap ornament i quan té que dir missa puja tot el que necessita de la parròquia.

 
 
Una llegenda relata que allí hi va viure un monjo ermità, però veiem que sobre de l’ermita, aprofitant una cova hi ha una paret cosa que denota que en temps pretèrits algun anacoreta va residir en aquests paratges aprofitant aquella petita cel·la. Uns graons molt desgastats tallats a la roca i possiblement una rudimentària escala de fusta facilitarien l’accés.   
 
En temps pretèrits algun anacoreta va residir en aquests paratges
Al contrari del que succeí en altres esglésies i ermites san Julián no va patir seriosos desperfectes durant la guerra civil.

Paga la pena continuar el camí cap a les properes gorges – las gorgas – tindrem que superar un cert desnivell però ens trobarem amb un espectacular congost, a l’entrada hi ha un gran belen instal·lat pel Club Peña Guara d’Osca, molt visitat pels volts de Nadal on es celebra una missa, i també per la diada de Tots Sants amb una altra missa en record dels companys morts en accidents de muntanya, i seguint més endavant, pel costat del riuet, arribarem fins a un petit llac que ens barra el pas.

 
El lloc és impressionant només s’escolta el degoteig de l’aigua i la caiguda d’algunes pedres, per la qual cosa es recomana anar sempre per sota de la visera de roca.
L’ermita de San Julián i les gorges formen un conjunt per recordar que no ens defraudarà.     

Fotos G. Aymamí
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario