ESPLUGA DE L’ANDALÓ O ENDALÓ. RELLINARS (VALLÈS OCCIDENTAL)

ESPLUGA DE L’ANDALÓ O ENDALÓ. RELLINARS (VALLÈS OCCIDENTAL)

Situació:

Sortirem de Rellinars en direcció N pel carrer de Sant Pere (PK 15,380 de la carretera B-122). De seguida trobem un pont sobre la riera de Rellinars i un cop passat prendrem la primera desviació a la dreta i seguirem la pista, que transcorre paral·lela a la riera de Rellinars. Després de recórrer uns 600 m, arribarem al torrent del Vetllador, lloc on la pista es bifurca. Deixarem aquí el cotxe (com a referència, hi ha el pou núm. 3 de captació d'Aigües de Terrassa). Seguirem a peu per la pista de la dreta i de seguida trobarem a la dreta un corriol que baixa al torrent. La balma, ben senyalitzada, es troba al llit del torrent del Vetllador.
Per acostar-s’hi a peu, en una bonica excussió, sortirem de la plaça de ca l’Anton, sota l’ajuntament, baixarem pel carrer de sant Pere fins a la Fàbrica on s’inicia el camí de les Fonts i, sobre el molí, agafem el sender que segueix el recorregut de la sèquia que porta l’aigua de les Fonts fins a la bassa de la Fàbrica.
En un revolt de la sèquia, justa abans d’uns horts, travessem un pontet i trobem la balma.
La ruta està senyalitzada, és un itinerari circular, que passa per les fonts de Rellinars, d’uns 4 km i 2,30 hores durada en total.

                                                                 Foto E. Tomás
Descripció i breu història:
Es tracta d'una balma obrada d'uns 13 m d'amplada i una fondària màxima de 7 m. Tota la façana de la balma està tancada per un mur de pedra seca. A l'interior el terra està format per sorres i la balma perd alçada ràpidament fins a unir-se amb el sostre. El torrent baixa molt a prop del centre de la balma i ha format una capa de concreció que recobreix part del mur. La balma es perllonga pel la dreta en direcció Sud uns 10 m més.
R. Ribera explica que el nom es deu a una família que conreava les terres dels voltants i afegeix “ tothom recorda haver vist aquest indret tal com es troba en l’actualitat, i de les seves possibles funcions hom li atribueix la de ser un habitacle per descansar de les tasques del camp.

Foto FX Samarra



... Amb bona part de joves i homes mobilitzats al font [guerra civil] al poble hi vivien les dones, els nens i aquells que per qüestions d’edat no havien estat cridats a files. Amb la retirada del bàndol republicà, els comentaris que arribaven sobre el comportament dels soldats feren que la majoria d’homes que restaven al poble busquessin llocs on amagar-se... A l’espluga de l’Andaló s’hi aixoplugaren tres o quatre homes grans i algunes famílies amb força canalla... que romangueren al voltant d’una setmana... i també una parella de Barcelona... Hi anaren bona part dels habitants de l’actual carrer d’Heribert Pons i alguns de la zona anomenada el Serrat, que s’hi establiren amb palla, algun matalàs i mantes.

Un dia, una noia en tornar a l’espluga desprès d’una sortida al poble per anar a cercar aliments va ser seguida per un grup de milicians; aquesta, en sentir els crits perquè s’aturés, corregué esporuguida i portà els soldats fins l’amagatall. En arribar es visqueren moments de tensió... desprès de la confusió i els temors, els soldats abandonaren l’indret sense més.”  
Bibliografia:
RIBERA y AYMERIC, Ricard (1997) L’espluga de l’Andaló (Una anècdota de la Guerra Civil) a XVIII Ronda Vallesana. 19 d’octubre. Rellinars.          

Notes i topografia extreta de: http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/