ELS EREMITORIS RUPESTRES D’ALBOJARICO. TOBARRA (ALBACETE)

 

ELS EREMITORIS RUPESTRES D’ALBOJARICO. TOBARRA (ALBACETE)

Situació:
Des d’Hellín seguint la carretera A-30, en direcció a Albacete, en cosa d’uns  17 km trobem el trencall que du cap a Aljubé, que és una pedania de Tobarra. Al final del poble trobem una pista asfaltada que du cap a Sierra i en cosa d’un parell de quilòmetres veurem a l’esquerra una pedrera, cal seguir un camí de terra fins al peu de la pedrera i seguint i corriol cap a la dreta arribarem als eremitoris situats en la muela d’Albojarico, petit turó situat entre els poblets de Aljubé i Alboraj. 

 
Descripció:
En la part occidental del turó trobem dos eremitoris. El núm. I, és el més gran, té 26 metres de llargada, una amplada de 5 metres i el sostre oscil·la dels 2,5 als 3 metres i la porta mesura 2,50 m. S’ha obert a pic i pala, possiblement es va aprofitar alguna obertura de les antigues pedreres que podrien remuntar-se a època romana. La nau subterrània és rectangular orientada al NE. 

 
Al costat de la porta hi ha gravades quatre creus llatines, a l’interior podem veure diverses fornícules i al fons hi ha dos bancs adossats de les parets, però indubtablement el que més atrau l’atenció és un espectacular pou que comunica el fons de l’estança amb l’exterior, fou fet amb gran perfecció, té un diàmetre de 90 cm i 12 metres d’alçada, servia com a conducte de ventilació i il·luminació. A l’exterior, rodejant el pou s’efectua un reguerot per tal d’impedir que entrés l’aigua. Aquesta nau seria emprada com a lloc religiós o temple.  

A uns 8 metres, a la dreta hi ha l’entrada núm. II. Aquesta estança és força més petita, té 4 per 3 metres. Es creu que va ser una dependència de serveis de l’anterior.  

                                                                  Fotos: G. Aymamí
L’eremitori núm. 3 es troba en el vessant meridional del turó a uns 100 metres dels anteriors. La nau es dividida per una mena de peanya, també té un pou vertical d’uns 5 metres que sembla ser era l’accés a una dissimulada sitja per guardar el gra, així que aquesta nau seria utilitzada com a rebost o dipòsit.
Es tracta d’un conjunt rupestre d’època mossàrab dels segles IV al segle VIII.