LES COVES
D’ALCALÀ DEL JÚCAR. ALBACETE
Situació:El poble d’Alcalà del Júcar es situat a uns 55 km d’Albacete i a uns 130 km de València. Es troba dins de la comarca de la Manchuela i a l’any 1982 va ser declarat, per Reial Decret, Conjunt Històric-Artístic. El poble és molt pintoresc, tot són carrers i carrerons estrets que van des de dalt del castell fins el riu, a l’interior de la població no hi poden accedir els vehicles, gaudeix d’un patrimoni arquitectònic molt interessant.
LES COVES DEL POBLE
Descripció:Des del denominat Pont Romà, que no és d’origen romà, sinó medieval, que creua el riu Júcar, ja podem veure, sota del castell, alguna casa habitada excavada en la roca. Si donem un tomb pel poble en veurem moltes més. En un extrem de la vila, en la part baixa, entre la carretera d’accés i el riu hi ha un barri, on en l’actualitat no hi viu ningú, on gairebé totes les cases estan excavades en la roca, sort que no estan habitades, perquè pocs dies abans de la nostra estada, suposo que en el decurs d’una tempesta van caure diverses roques destruint algunes edificacions. Una de les pedres de grans dimensions va arribar a tocar un carrer on si hi ha cases habitades.
El 2016 una gran roca caiguda va sepultar unes 10 cases destinades a segones residencies i a l’any 2017 un despreniment va ensorrar una casa, on en aquell moment no hi vivia ningú, causant un gran ensurt.
Despreniments
A l’any 1803 una cora caiguda des de la part de dalt del castell va
destruir 30 cases causant la mort de 27 persones.Fa molts anys, més de vint, uns despreniments similars van causar algunes víctimes. Al llarg de la carretera també hi ha un bon reguitzell d’habitacles troglodítics.
LA CASA-COVA DEL CASTELL
El castell s’alça sobre un turó dominant el poble i la vall, i és el primer
que atrau l’atenció del visitant. L’imponent torre de defensa fou bastida els
segles XII i XIII en l’època dels almohades.
Desprès d’efectuar la visita a la fortalesa, per unes escales davallem cap a una casa-cova oberta per a la visita.
En un rètol sens explica que gairebé totes les coves d’Alcalà són artificials, excavades a base de pic i pala aprofitant que la roca és propicia i fàcil de treballar. La temperatura a l’interior és constant durant tot l’any de 17 a 20 graus. Al fons de les coves es guardava el bestiar.
La visita esdevé força interessant ja que anem recorrent diverses habitacions on hi ha els mobles antics i els diversos atuells emprats pels antics habitants.
Aquestes coves no estan gaire lluny de l’església i arribar-hi no costa gens ja que estan profusament indicades.
L’entrada és per la cova de Masagó, que està més amunt, primerament trobem unes sales, un llarg passadís, desprès més sales i finalment per un passadís molt llarg que davalla arribem a la segona cova, la del Duende, que és on es troba la sortida. Cal dir que tot està picat a mà, el temps que deurien esmerçar en aquest afer és incalculable.
Pel camí hem travessat la muntanya, ja que el túnel arriba fins a l’altre costat del poble, podem veure per les finestres la hoz del Júcar.
Són d’origen almohade i s’han conservat intactes durant molts segles. Cal destacar el celler on s’elaborava el vi on hi ha elements del tractament del raïm i també podem veure a l’interior de la primera cova una magnífica col·lecció de fòssils i una gran mostra de numismàtica que es remunta fins a l’època de Felip Vè.
Aquestes coves també estan dins de la població i tanmateix estan molt ben indicades.
L’entrada és per la cova del Diablo, anomenada així perquè el seu propietari, Juan José Martínez és conegut amb aquest renom. Durant la visita anem trobant sales, un llarg passadís i més sales fins arribar al punt on hi ha el bar, un restaurant i espais per descansar. Des d’aquí per uns graons es superen cinc nivells per tal d’arribar a la segona cova, la del rei Garadén, on trobem més sales i uns quants colomars. Hem tornat a travessar la muntanya, des d’aquí, per un gran mirador, veiem el riu Júcar a sota nostre.
Llegim que la construcció d’aquestes coves començà el 1905 per ser emprades com a corrals, colomars i per guardar-hi estris del camp i atuells diversos. Amb els anys les coves es van anar ampliant.
S’explica que la cova del rei Garadén rep el nom d’un rei musulmà de la zona, sembla ser del segle XIII, que dominava el castell i que des de la cova vigilava el camí que duia des de la zona de la Manxa cap a Llevant i aquí tenia instal·lada una duana. Amb la reconquesta la cova es transformà en uns gran colomars
El retorn es fa pel mateix lloc.
Les coves són obertes cada dia, matí i tarda i la visita costa 3 euros amb una consumició inclosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario