lunes, 8 de enero de 2018

LA MORERIA. NAVÈS (SOLSONÈS)



LA MORERIA. NAVÈS (SOLSONÈS)

També anomenada casa de la Tàpia.
Situació:
De la carretera C-26 de Solsona a Berga surt un trencall asfaltat cap a Besora i Pla de Busa, en arribar a la bifurcació de la vall d’Ora cal seguir per aquest vial fins a un proper camí, abandonat, que surt a l’esquerra que du cap a la cinglera on es troba la cova. Estem a 1280 metres d’alçada.
Descripció:De la carretera C-26 de Solsona a Berga, s'agafa la desviació cap a Busa, passant per Besora. Arribant al coll d'Arques hi ha un trencall a la dreta cap a St. Lleïr. Baixant a un quilòmetre, trobarem un camí a l'esquerra abandonat i intransitable que ens portarà a uns 20 metres de la balma a peu de cingle
És una balma molt alta de 10 metres de fondària. Al davant s'alça una gran paret feta de pedra en la part inferior i de tàpia en la superior, que encara que sembla mentida aguanta dempeus. Cap a la meitat hi ha una finestra. Per l’interior hi ha encaixos per sostenir escales i les bigues que constituïen els dos pisos.
 

 
 
Breu història:
Agustí Canelles director de la fortificació de Busa durant els anys 1811-1812 en la guerra del francès, escriu el 1813 una memòria en la que comenta “ ... als mateixos peus del cingle [hi ha] coves habitades, algunes per gent miserable. A poca distància de la punta del Gegant n’hi ha una de molt profunda, tancada amb una paret de construcció molt sòlida. Es coneix per la cova de Moreria”.
Per la qual cosa cal deduir que amb posterioritat, durant la primera carlinada, anys 1833-40, es va bastir la part superior, fortificant aquesta caverna que té una situació força estratègica ja que domina l’ampla vall.
El febrer de 1849, el general carlí Cabrera i es seu estat major es van establir, en retirada, a Busa durant un parell de mesos. 
Però la veu popular com que sempre s’ha cregut que són dels temps dels moros, per això l'anomenen 'la Moreria'.
Extret de l’article “El trogloditisme a la comarca del Solsonès. Apunts” de Gener Aymamí, publicat a la revista Dovella núm. 119. Centre d’Estudis del Bages. Manresa 2016.

 

                                                      
                                                                          Fotos G. Aymamí
Topografia extreta de www.espeleoindex.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario