EL MONESTIR DE SANT PERE DE LES MALESES BASTIT SOTA D’UNA BALMA. LA POBLA DE SEGUR

Situació:

Des de Tremp cal anar fins a la Pobla de Segur i poc desprès de deixar enrere aquesta població, abans d’entrar al primer túnel, s’arriba a l’àrea de descans de la font de la Figuereta. Aquí cal deixar el cotxe i començar a caminar per una pista asfaltada que surt a l’altre costat de la carretera i duu cap a la masia de Gramuntill. Abans d’arribar a la casa, es deixa la pista i cal seguir a la dreta un sender, ben senyalitzat. Quan portem uns 30 minuts, en ser al davant d'un penyal rocós el camí gira cap a la dreta i segueix en direcció al barranc de Sant Pere.

Arribem a una cruïlla amb un pal indicatiu, deixem el trencall de la dreta que duu cap a la cova del Serpent i seguim en direcció cap al monestir. Creuem el riu i, quan portem caminant cosa d'una hora i quart, arribem a les restes de l'antic monestir de Sant Pere de les Maleses, aixoplugat sota la balma de la Roca del Purgatori. Estem a 640 metres d'altitud.

Descripció:

Ens trobem al davant d’un edifici troglodític, que malgrat a trobar-se en ruïnes, hom pot descobrir com eren les seves antigues estructures. Veiem que tenia dos absis a la capçalera, que sembla que poden correspondre a èpoques diferents, i estaven decorats amb el Pantocràtor i quatre evangelistes. També veiem alguns fragments dels murs del monestir i els diferents vestigis de les estances dels monjos arrenglerades al costat de l’església, també sota la balma.

L'edifici, amb la façana encarada a migdia, mesura 51 m de llargada, amb una amplada que oscil·la entre els 7 i els 2,5 m. La façana estava més avançada que la balma, a la qual l'unia un fràgil voladís de llosa, del qual encara es poden veure uns fragments.

Breus notes històriques:

Sembla que la fundació! data del 839 i es deu al prevere Atili, del monestir de sant Vicenç d'Oveix, del terme de Rialb, que el posà sota l’advocació de sant Andreu i de sant Pere.

Aquest cenobi benedictí va rebre diverses donacions, per la qual cosa va tenir un extens territori i com que estava situat en un lloc clau, controlava el sector sud del congost de Collegats, important via de comunicació entre les comarques del Pallars Jussà i el Sobirà.  

El seu període d’esplendor fou entre els segles X i XI. Els monjos es dedicaven especialment a conrear la terra, a hostatjar els vianants que feien la ruta entre els dos Pallars i a tenir cura de l'antic camí que passava a prop del monestir.

Fotos G. Aymamí

A partir del segle XII fou un priorat pertanyent al monestir de Santa Maria de Guerri, tot i que gaudia d’autonomia per que es refereix als seus bens.

Al llarg dels segles tingué diversos alts i baixos i va mantenir una certa importància fins els segle XVII, però el cop de gràcia el va patir l'any 1686, quan el batlle general de Catalunya concedí a Isidre i Josep Berenguer, de la Pobla de Segur, el dret d'arranjar el camí per la vora del Noguera i a cobrar unes taxes als vianants i traginers. A partir de llavors Sant Pere de les Maleses va anar quedant cada cop més isolat.

Després de la Guerra del Francès esdevingué catau de bandolers i, passada l'última maltempsada, els buscadors de mítics i llegendaris tresors amagats acabaren amb les seves venerables ruïnes, de manera que a principis del segle XX ja es trobava en un estat de total abandonament.

S'ha escrit que el tresor del monestir consistia en un farcell embolicat amb una pell de vedell ple d'unces d'or. El qui el volgués trobar havia de passar tota la nit de Sant Joan a la porta de l’església i l’endemà, en sortir el sol, s'havia d'acostar a la primera savina de l'altre costat del barranc on toqués el sol i girar-se de cara al monestir; després de senyar-se, havia de comptar cent passes al seu voltant i començar a buscar-lo. Es diu que un francès va trobar una olla amb el tresor.

 

Bibliografía:

AYMAMÍ, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau, editor. Barcelona