SAN JUAN DE SOCUEVA. ARREDONDO (CANTÀBRIA)

SAN JUAN DE SOCUEVA. ARREDONDO (CANTÀBRIA)

Situació:

S’arriba des del llogaret de Socueva, que està a uns 2 km d’Arredondo, seguint, a peu, per un camí pujador que surt del costat de l’ermita de Santa Magdalena, passa per la font de Socueva i per un corriol s’arriba a l’abric on es troba l’ermita. Uns rètols indiquen el camí a seguir.

Descripció i breus notes històriques:
Cova orientada al sud i protegida al davant per una paret de pedra seca que forma un replà. S’accedeix per un atri, cobert amb un teulat, bastit el segle XIX. L’interior, probablement, data del segle IX, època de la reconquesta i repoblació del sud del massís càntabre, tot i que hi ha qui diu que es pot remuntar als segles VI-VII, quan el cristianisme va començar a estendre’s per la zona. Aquest indret ja fou habitat des del Paleolític.

Presenta planta gairebé rectangular, i un arc triomfal en forma de ferradura que evoca èpoques visigòtiques, amb restes de decoració de dibuixos geomètrics, dona pas a l’absis semicircular, on es troba es troba l’altar compost per un pilar de planta quadrada i la taula, encaixada en el pilar, té forma troncopiramidal. En el centre de l’extrem superior del pilar hi ha un orifici destinar a reliquiari on es trobà una lipsanoteca. Hi ha un retaule de fusta orfe de tota mena de decoració, tanbé hi havia una imatge del sant, però algú va fer foc i es va cremar els peus de la imatge, llavors es va decidir possar-la a l'ermita del poble. També hi ha una petita finestra en forma de sagetera i la volta és d’un quart d’esfera.

Aspecte de l'altar a l'any 2005  - Fotos G. Aymamí

Foto publicada al diaria de Cantàbria el 2019 

La pica beneitera de pedra va desaparèixer fa uns anys. El sòl i la coberta de la nau aprofita la roca.  
En la segona meitat del segle XIX s’habilità pel culte i fou declarada Bé d’Interès Cultural a l’any 1985.
Pel que es veu hi ha un litigi entre l’ajuntament d’Arredondo i la Diòcesi de Santander perquè aquesta se l’ha registrat de la seva propietat. 

Topografia publicada a wwwturismo-prerromanico.com