Runes dels Hostalets
L’ORIGEN EREMÍTIC DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSANT. CORNUDELLA.
(PRIORAT)
Situació:
Des del llogaret d’Albarca surt una pista forestal que du fins el pla del
Grau, ben a prop de l’ermita, però com que hi ha punts en que només és apte per
a vehicles tot terreny i generalment l’accés està tancat, és del tot
recomanable anar-hi a peu en un excursió força bonica. Des d’Albarca cal seguir el camí en direcció a la serralada del Montsant, després de travessar el poble s’arriba en 5 min a la cruïlla dels Hostalets, antics hostals de traginers, ara enrunats, situats a l’antic camí d’Ulldemolins a Cornudella. El camí de la dreta du cap a Ulldemolins, el de l’esquerra és el dels cartoixans que du cap sant Joan de Codolar, nosaltres seguim recte seguint els senyals indicadors.
En cosa d’uns 40 minuts s’arriba al Pla del Grau i d’aquí, en cosa d’uns 10 min més, es fa cap a l’ermita, que està situada sobre el cingle de l’Espaset, a 1.030 m d’altitud; és la més elevada de totes les ermites del Montsant.
Descripció:
Sembla que el senzill edifici data del segle XIII o principis del segle XIV, a la façana hi ha un escut de la Cartoixa d’Escaladei del 1741, data en què s’efectuà una reforma i un monjo de la cartoixa passà al servei de l’ermita. A la façana, abans de la darrera remodelació efectuada, es podia veure el senyal d’un antic porxo, que fou aterrat en quedar molt malmès. La porta de l’ermita és tancada.
Aspecte actual de l'ermita
Fotografia de 1992 on es veu la senyal de l'antic porxo
Breus notes històriques:
El 16 de setembre de
1184, Albert de Castellvell, senyor de Siurana, va atorgar, amb la vènia reial,
a Ramon de Vallbona i a Pere de Montsant aquest indret per tal d’edificar-hi una
ermita, construcció que per problemes de límits territorials no es va dur a
terme.
Part posterior
Abans de 1170, els primers anacoretes provinents de Cérvoles van romandre un temps en aquest lloc i, a les darreries del segle XII, fra Guerau Miquel va obtenir l’adquisició d’aquest indret passant, a la seva mort, a la cartoixa d’Escaladei; llavors va tornar a prendre forma la idea de construir-hi un edifici religiós, amb un canvi: un cenobi cistercenc en lloc de la primitiva ermita.
Escut de la cartoixa d'Escaladei
Una família lleidatana formada per Pere Balb, la seva muller Guilleuma i la filla, va decidir establir-s’hi, però, en adonar-se que no reunia les condicions desitjades, es traslladaren a prop de la Morera i es traslladaren a la granja-ermita de Bonrepòs, en l’actualitat mas de sant Blai.
A l’any 1981 es va efectuar una restauració, es canvià la campana i es va refer el campanaret. La imatge de la Mare de Déu, del segle XIV, era una talla de pedra de 85 cm de la qual es guarden alguns fragments.
A la part posterior de l’ermita de la Mare de Déu de Montsant hi havia les ruïnes d’una construcció adossada que aprofitava com a paret un bloc de pedra caigut; hom creu que podia ser la primitiva capella.
Al darrera de les roques de la part posterior de l’ermita, s’observa un edifici de dos pisos d’alçada adossat a la roca, que s’esmenta com a casa dels ermitans, a tocar hi ha una cova que ens evoca un possible alberg d’eremites.
Com a nota curiosa cal comentar que en el decurs d’una excursió realitzada el 15 d’abril de 1992 van trobar a Albarca una colla de gegants procedents de la Morera i d’Ulldemolins que es dirigien cap a la Roca Corbatera i a l’esplanada del davant de l’ermita els esperaven els companys tot preparant el dinar de rebuda.
Ftos G. Aymamí
Bibliografia:
AYMAMÍ Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona
MONTLLEÓ i ESPASA, Modest (1998): «Ermita de Santa Magdalena
d’Ulldemolins», a Muntanya, núm. 815 (febrer). Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario