TROGLODITISME: TÚNEL DE SANT ADRIÀ. GUIPÚSCOA (PAÍS BASC)

TÚNEL DE SANT ADRIÀ. GUIPÚSCOA (PAÍS BASC)

Els pobles més propers són Zalduondo (Àlaba) i Zegama (Guipúscoa) i el túnel està just en el límit de les dues províncies.

Des de Zegama cal seguir la carretera GI-2637 fins arribar al coll d’Otzaurte, d’aquí surt una pista de formigó que cal seguir cosa d’uns 5,5 km fins arribar al coll d’Aldaola (820 m) on hi ha l’aparcament, en aquest punt la pista gira bruscament cap a l’esquerra.

Des d’aquí cal seguir un sender que davalla cap a la dreta i que en 10 minuts de caminar ens du cap el refugi de Sant Adrià (900 m) abandonat i que comença a presentar un estat deplorable.

Refugi de Sant Adrià

Seguim camí endavant i en 10 minuts més som a l’entrada nord-oriental del túnel de Sant Adrià (1025 m). Ens trobem al davant d’un mur de pedra que tanca la boca del túnel amb una porta d’accés.

Es tracta d’una cova natural, d’uns 70 metres de llargada, que ha estat des de temps immemorials lloc de pas, encara que va ser durant l’edat mitjana en que tingué el màxim esplendor ja que fou la principal via de comunicació entre Castella i França. Travessa el túnel un camí medieval, construït sobre l’antiga via romana d’Astorga, reconstruït en els segles XVI, XVII i XVIII.

Entrada nord-oriental

Per quest pas, denominat de Lizarrate, han passat reis, exèrcits, bandolers, viatgers i pelegrins del camí de Sant Jaume, ja que per aquí passa el camí francès. En l’interior del túnel hi havia cases, quadres, magatzems, taverna, aljub, capella i una ferreria que proporcionaven assistència i servei al viatger. Com que era un lloc estratègic hi residia un governador que controlava i se’n ocupava de la defensa del camí.

A les darreries del segle XIX aquestes construccions foren enderrocades i llurs materials aprofitats per bastir una nova posada i la Casa dels Miquelets (milícies forals de Guipúscoa) que vigilaven el pas ja que era freqüentat pels contrabandistes i cobraven impostos provincials.

Aquestes dues construccions foren destruïdes per un incendi l’any 1913, restant des d’aleshores el lloc abandonat definitivament.

Dins del túnel hi ha l’ermita dedicada a Sant Adrià, originalment estava sota l’advocació de la Santa Trinitat (Sancta Trinitate en llatí) nom que es deformà en Sandrati i que al llarg del temps els viatgers que passaven interpretaren com Sant Adrià. A l’any 1893 la vella ermita s’enderrocà i fou substituïda per la que veiem en l’actualitat. Ha estat reformada a l’any 1955 i el 2012.

Ermita de Sant Adrià

En excavacions arqueològiques realitzades s’han trobat atuells del Paleolític Superior, però el moment important de l’ocupació del túnel va ser durant l’edat del Bronze en que una població permanent hi residí.

Diversos viatgers han relatat el seu pas pel túnel "en la parte superior hay un túnel requisito previo para llegar a Santiago" escribía el noble francés

Antoine Laling que acompanyava la comitiva del futur rei Felip I. Cap el 1567 Jorge Braum esmenta la bonica posada i les bons sopars que s’oferien als pelegrins, especialment els que duien diners, tanmateix es subministrava farratge als animals encara que el viatger no en portés.

Aprofitem l’estada en aquests paratges per continuar la caminada, així doncs travessem el túnel, cal dir que la sortida sud-oest és més baixa, cosa que obligava als genets a desmuntar. Es diu que un dels governants del túnel deia que ell era un dels personatges més importants d’Europa, ja que inclús els reis tenien que baixar del cavall, inclinar-se i fins i tot treure’s el barret.

Sortida sud-oest

Camí medieval

Una mica abans d’arribar a la font de Lizarrate, a l’esquerra surt el sender que per enmig del bosc puja dreturer cap el pic d’Aizkorri (1528 m) on hi ha un vell refugi sense ús i una ermita. És un cim molt cobejat pels excursionistes bascos, des don es gaudeix de bones panoràmiques. El paisatge que l’envolta i el camí que hem seguit fins el cim és realment captivador.