lunes, 28 de agosto de 2017

SANTA AGNÈS DEL MUNT. MATADEPERA (VALLÈS OCCIDENTAL)

Entrada al recinte
 Interior cova
Església
SANTA AGNÈS DEL MUNT. MATADEPERA (VALLÈS OCCIDENTAL) 
Situació: Es troba dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, a mig aire de la canal homònima, a uns 800 m d'altitud. S'hi pot accedir per la conca del riu Ripoll a través de la vall de Mur, passant pel costat de la masia del Dalmau  i pujant  la canal fins a  la ermita. Aquest trajecte dura uns quaranta minuts. S'hi arriba per la carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall.
També s'hi pot anar des del  cim  de  la Mola de Sant Llorenç, seguint el camí que duu cap el monòlit de la cova del Drac, al costat del qual es troba la canal de Santa Agnès, que cal davallar. Hom pot accedir a la Mola des de la urbanització Cavall Bernat de Matadepera o, en una bonica excursió, des de el coll d'Estenalles, a la carretera de Terrassa a Manresa per Mura i Talamanca.
Descripció: És un dels llocs més curiosos i interessants del massís de  Sant  Llorenç  del  Munt,  ja  que  es  tracta  d'una  cavitat  on,  a més, de trobar-hi les ruïnes del que fou un antic convent, podem observar, dins de l'anomenada cova de les Piques, un conjunt de piques naturals, gours, que generalment estan plenes d'aigua.
Es poden observar, encara, la porta d'accés al recinte, l'habitacle destinat als ermitans que tenia tres pisos, així com  el que resta de la capella que es va bastir sota la balma.
 Interior església
 Fotos G. Aymamí
Cova de les Piques
Breus notes històriques: Encara que possiblement les cavitats ja foren emprades en èpoques força reculades, de l'any 1329 es troba documentada, en una permuta de terres, la coma de Santa Agnès. Tot apunta que la construcció de l’església data de les darreries del segle XIII o de principis del XIV.
L'indret fou ocupat pels donats, que eren homes i dones que voluntàriament es «donaven» al servei de la comunitat benedictina del veí monestir de Sant Llorenç del Munt. Sembla que només hi residien dones, encara que més tard fou habitat per ermitans.
A l’entrada del recinte hi havia una pedra amb un escut esculpit que deuria de correspondre a l’abat Pere de Sant Joan que restaurà el recinte, duia gravada la data de 1595 i dues graelles símbol de Sant Llorenç. La pedra va desaparèixer a meitats de del segle XX.
En el segle XVI s'hi efectuaren obres de reforma importants i durant els segles XVII i XVIII l'ermita va viure el període de major esplendor, ja que eren molts els habitants dels pobles veïns que hi pujaven; en aquella època la capella lluïa diversos ornaments, imatges i retaules. L'indret fou habitat  fins al 1809, quan les tropes napoleòniques van saquejar el monestir de Sant Llorenç del Munt, començà així i la ruïna de l'edifici.
Fins els anys trenta del segle XX es conservaven, en la paret de l’altar, unes pintures d’estil renaixentista que la humitat s’ha ocupat d’esborrar.
A Aquest racó tampoc no li manca l'aspecte llegendari, ja que, segons una antiga història, els àrabs hi van amagar una bèstia monstruosa que en realitat era un drac, anomenat la Brívia, que després de causar moltes malifetes per la comarca va ser vençut, no sense esforç, pel comte Guifré.
Extret del llibre “ Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. 1914 (171-172)  

 
Dibuix extret del llibre "El parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac" d'Antoni Ferrando (1983)

No hay comentarios:

Publicar un comentario