Entrada al recinte
Interior cova
Església
SANTA AGNÈS DEL MUNT. MATADEPERA (VALLÈS OCCIDENTAL)
Situació: Es troba dins
del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, a mig aire de la canal homònima, a
uns 800 m d'altitud. S'hi pot accedir per la conca del riu Ripoll a través de
la vall de Mur, passant pel costat de la masia del Dalmau i pujant
la canal fins a la ermita. Aquest
trajecte dura uns quaranta minuts. S'hi arriba per la carretera de Sabadell a
Sant Llorenç Savall.
També s'hi pot anar des del cim
de la Mola de Sant Llorenç,
seguint el camí que duu cap el monòlit de la cova del Drac, al costat del qual
es troba la canal de Santa Agnès, que cal davallar. Hom pot accedir a la Mola
des de la urbanització Cavall Bernat de Matadepera o, en una bonica excursió,
des de el coll d'Estenalles, a la carretera de Terrassa a Manresa per Mura i
Talamanca.
Descripció: És un dels llocs
més curiosos i interessants del massís de
Sant Llorenç del
Munt, ja que
es tracta d'una
cavitat on, a més, de trobar-hi les ruïnes del que fou un
antic convent, podem observar, dins de l'anomenada cova de les Piques, un
conjunt de piques naturals, gours, que generalment estan plenes d'aigua.
Es poden observar, encara, la porta d'accés al recinte,
l'habitacle destinat als ermitans que tenia tres pisos, així com el que resta de la capella que es va bastir
sota la balma.
Interior església
Fotos G. Aymamí
Cova de les Piques
Breus notes
històriques: Encara que possiblement les cavitats ja foren emprades en èpoques força
reculades, de l'any 1329 es troba documentada, en una permuta de terres, la
coma de Santa Agnès. Tot apunta que la construcció de l’església data de les
darreries del segle XIII o de principis del XIV.
L'indret fou ocupat pels donats, que eren homes i dones
que voluntàriament es «donaven» al servei de la comunitat benedictina del veí
monestir de Sant Llorenç del Munt. Sembla que només hi residien dones, encara
que més tard fou habitat per ermitans.
A l’entrada del recinte hi havia una pedra amb un escut
esculpit que deuria de correspondre a l’abat Pere de Sant Joan que restaurà el
recinte, duia gravada la data de 1595 i dues graelles símbol de Sant Llorenç.
La pedra va desaparèixer a meitats de del segle XX.
En el segle XVI s'hi efectuaren obres de reforma
importants i durant els segles XVII i XVIII l'ermita va viure el període de
major esplendor, ja que eren molts els habitants dels pobles veïns que hi pujaven;
en aquella època la capella lluïa diversos ornaments, imatges i retaules.
L'indret fou habitat fins al 1809, quan
les tropes napoleòniques van saquejar el monestir de Sant Llorenç del Munt, començà
així i la ruïna de l'edifici.
Fins els anys trenta del segle XX es conservaven, en la
paret de l’altar, unes pintures d’estil renaixentista que la humitat s’ha
ocupat d’esborrar.
A Aquest racó tampoc no li manca l'aspecte llegendari, ja
que, segons una antiga història, els àrabs hi van amagar una bèstia monstruosa
que en realitat era un drac, anomenat la Brívia, que després de causar moltes malifetes per la comarca
va ser vençut, no sense esforç, pel comte Guifré.
Extret del llibre “ Itineraris per les esglésies i els
eremitoris rupestres de Catalunya” de Gener Aymamí. Rafael Dalmau Editor. 1914
(171-172)
No hay comentarios:
Publicar un comentario