EL MOLÍ DE BROTONS. CASTELLCIR (MOIANÈS) INTERESSANT EDIFICI MOLINER BASTIT SOTA UNA BALMA.

Situació:

Una de les formes d’arribar al molí és des de Moià, a l’entrada de la vila, venint des de Calders, cal anar a la dreta cap el polígon industrial Sot d'Aluies i el camí de Vila-rasa i seguir el camí senyalitzat de Marfà, que passa pel torrent de Font Candelera i el Salt Candeler, en arribar a l'ermita de la Mare de Deu de la Tosca, on podem arribar en vehicle, cal continuar per un corriol que ens porta fins el Molí de Brotons.

Si volem anar a peu ens cal seguir el sender de Gran Recorregut GR-3, on trobarem senyalitzat el camí cap el molí.

Descripció:

Construcció troglodítica bastida dins d’una balma allargassada d’uns 64 metres d’amplada, situada al costat mateix del salt de la Tosca de 10 metres d’alçada.

L’obrador era apte per a dues moles i per un forat quadrat al sòl es davallava cap el catau, on era situat el rodet.

Encara podem veure tres rodes de molí aprofitades per fer una paret mitgera.

La resclosa, la bassa i el pou eren situats a la part superior del saltant.

Enfront mateix de la construcció i del saltant l’aigua queda recollida en una resclosa on podem veure al sòl filades de forats circulars que devien de  sostenir els troncs d’una antiga presa que possiblement alimentaria un petit i rudimentari molí.

Breus notes:

Sembla ser que el molí ja era habitat i en funcionament des de 1608. A començament del segle XIX uns paraires de Moià intenten aprofitar l’energia del molí per moure, a través de les turbines, les filadores per a les seves indústries de llana i estamenyes, però no tingueren èxit ja que necessitàvem més cabal del que proporcionava la riera de Marfà.

Al 25 d’octubre de 1850 ja es comenta que les rierades feien malbé la casa.

El 26 d’abril de 1851 es fa palès que en èpoques de fortes pluges, amb l’augment de cabal, el molí queda inundat i les moles es malmeten.

L’any 1863 va baixar un gran aiguat que produí moltes destrosses, una de les quals va ser la destrucció del molí i la mort de vuit persones que componien la família del moliner.

Des d’aleshores que ha estat abandonat.

 

Bibliografia:

AYMAMÍ, Gener (1986) La vall de Marfà. Vallès Oriental. Rev. Excursionisme de la UEC núm. 131 febrer. Barcelona.

AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994)  Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Barcelona. Unió Excursionista de Catalunya.