jueves, 19 de julio de 2018

BALMA DELS BANDOLERS. RUBIÓ (ANOIA)

 
BALMA DELS BANDOLERS. Rubió (Anoia)
Situació:
Del km 8 de la carretera BV-1031, entre Igualada i els Prats de Rei, cal seguir una pista que segueix la línia d'aerogeneradors. Tot justa abans d'arribar a l'últim, cal seguir per la pista de l'esquerra a fins arribar a cal Perdiu; en total hi ha 1,8 km de pista. Des d'aquí cal seguir uns metres per la pista fins a l'extrem N de la primera corba, d'on surt un corriol entre el bosc, amb algunes fites que ens ajudaran a seguir-lo fins que després de 250 m ens   portarà a l'extrem oest de la balma. Estem a 683 metres d’altura.
En algunes publicacions s’esmenta com a balma de cal Perdiu.
Descripció:
Ens trobem al davant d’una balma de 32 m d'amplada, 14 m de fons i una alçada mitjana de poc més d'1 m. El terra està format majoritàriament per sorra, amb alguns blocs al sector E. Del sostre pengen algunes incipients estalactites.


Breus notes històriques sobre els bandolers Marimon i Casulleres:  

La cova dels Bandolers deu el seu nom perquè va servir d’amagatall a aquests bandolers esmentats com a cabdills d’una partida de malfactors carlins.
Es diu que en aquesta balma hi podien amagar fins a una desena de cavalls i que hi caben entre trenta i trenta-cinc persones (potser una mica ajupits). En l’actualitat la balma és envoltada d’un extens i frondós bosc de pins (pinus nigra) que es salvà de l’incendi que va tenir lloc l’any 1986 que tants estralls causà en la zona de la serralada de Rubió.
En acabar la Primera Guerra Carlina, també coneguda com la dels 7 anys (1833-1840) en Marimon i en Casulleres, que van lluitar del costat del bàndol carlista, que va sortir perdedor de la comtessa, van decidir continuar fent la guerra pel seu compte i subsistien robant tot el que podien a pagesos, regatons (venedors ambulants de quincalla) traginers i fins i tot, duien a terme accions que atemorien pobles sencers com Copons, Tous, Santa Margarida de Montbui, Miralles i Jorba i dels robatoris van passar a segrestar terratinents per demanar-ne rescat i d’aquí als assassinats. El seu radi d’acció s’estenia des de la serralada de Rubió, Aguilar de Segarra, Calaf, arribant cap a la Panadella, Santa Coloma de Queralt i Cabra.
Durant força temps van aconseguir fugir de les Esquadres Catalanes – precedents dels Mossos d’Esquadra - amagant-se pels boscos de la serralada de Rubió.

                                                         Fotos G. Aymamí
Entre els diversos fets criminals coneguts destaca el que va succeir un dia del mes de desembre de l’any 1840 a cal Peroret, al coll de Guix (Montbui). Aquell dia hi havia festa grossa, ja que es casava l’hereu de la casa. Els lladregots van entrar al mas, van agafar i lligar en Ramon, el nuvi i el seu pare Martí Morera, l’àvia de la casa Rosa Segura oferí als bandolers tot el que tenia a canvi que no se’ls emportessin. Els bandits van acceptar els diners però se’ls van endur igualment juntament amb un home anomenat Seuba. L’endemà, al matí, a la Sala, prop de sant Genís de Jorba, van trobar, separats l’un de l’altre per un bon tros, els cossos del pare i del fill degollats. Sense cap raó aparent al Seuba el van deixar anar, sembla talment que el que volien era que ho expliqués tot i així crear terror en la comarca.
Un altre fet succeí el 19 de gener de 1843 quan sis veïns de Santa Coloma tornaven de la fira de les Borges Blanques foren sorpresos pels bandolers, un colomí imprudent, Marià Brufau, els hi plantà cara i rebé un tret, creient que estava mort el deixaren estirat a terra. L’amic Salvador Palau “El Galo” en el seu llibre “Recull de fet sagnants d’un tenebrós i apocalíptic segle XIX a l’Alt Gaià” (1997) explica que el jove ja recuperat, en anys successius perseguí sense repòs tot bandoler que tragués el cap per la comarca. Durant molt de temps fou membre destacat del sometent colomí i ja vell assumí el càrrec de vocal del sometent de Catalunya. Pel que fa als seus companys aquests foren segrestats i portats a una cova, passats uns dies alliberaren a Josep Canela per tal que negociés amb els familiars el rescat, però el comandant de les forces governamentals que es trobava a Santa Coloma va vetar l’intercanvi i va decidir intervenir.
El dia 11 de febrer de 1843, dia escollit per fer l’intercanvi, quan els malfactors portaven els segrestats cap a Santa Coloma, en arribar al lloc, després conegut, com la Creu dels Penjats, molt a prop del poble, sentiren el toc de sometent. Plens de ràbia, en sentir-se traïts. Els malvats occiren a ganivetades Magí Morera Ferrer de 53 anys, Pau Llobet Malet de 57 anys, Joan Vilà Ballester de 53 anys i Mariano Prats Albí de 30 anys. Els homicides van fugir cap a Cabra, ja que un membre de la partida era natural de la zona i els proporcionà amagatall durant un temps prudencial.
La història continua explicant que Josep Anton Vidal i Pujadas (Botarell 1804- l’Arboç 1889) cap de les Esquadres de l’Arboç, ja feia temps que els perseguia i arribà a Bellprat on el rector del lloc mossèn Martí Santjust, amic seu i confident l’indicà confidencialment que els bandits havien estat a la masia de cal Tudó on planejaven assassinar el batlle de Rubió. Tot i que recomanà a Vidal que no divulgués la informació, l’amo de cal Tudó i Josep Rosell del mas Vilà foren detinguts per encobrir malfactors, encara que foren condemnats a mort, en el darrer moment van ser indultats.
Alertat el batlle de Rubió que per la Festa Major els bandits planejaven matar-lo, amb tot el sometent del rodal al seu servei preparà un parany als dos capitostos, quan els van descobrir els perseguiren fins al Pla de les Bruixes, indret situat entre la vila i el puig de sant Miquel, a les forces de l’ordre els va ajudar força un pastor fill de cal Giralt que estava molt enfadat perquè li havien robat un xai, així que es col·locà en un turó de la serra de Còdol Rodon i quan els va veure va fer rodar la seva fona amb tanta fortuna que la pedra trencà la cama d’en Marimon, en veure que l’havia ferit s’hi acostà i el bandoler li va etzibar “Ferotge, m’has ferit, però de mi no te’n riuràs. Et matarem!” A partir de llavors al pastor li quedà el renom de “Ferotge”, en el moment va arribar el sometent amb en Casulleres presoner.

Van portar-los tots dos a la carretera que va dels Prats de Rei a Igualada i els van esquarterar en un indret que es diu Casanova. Els van enterrar sota un pi i van marcar una creu. Això succeïa l’any 1843. No fa gaires anys, desafortunadament l’arbre es va cremar.
La crònica dels Mossos no explica res del pastor ni de la fona, relata que a en Marimón el va matar el “Valiente cabo José Luis, quien con aquella serenidad que le distinguía, le disparó su escopeta cargada de perdigones”. En Casulleres va morir en mans del mosso Pere Boronat “que le clavo su baioneta pasandolo de parte a parte por medio del cuerpo”.
En Raimond Vives, batlle de Rubió que va intervenir en la captura dels bandolers el govern li atorgà la creu de Maria Isabel Lluïsa que es concedia als qui havien prestat serveis rellevants a la causa nacional.
A la Biblioteca Nacional de Catalunya es conserva un text mecanografiat de 1935, escrit per A. Carner i A. Moncunill titulat “Marimon & Casulleres, drama en un acte”.

Text i topografia extreta de :cavitatsdecatalunya.blogspot.com/

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario