Fotos G. Aymamí
“CENOBIO” DE
VALERÓN. GRAN CANÀRIA
Al nord de l’illa, dins del municipi de Santa Maria
de Guía, en la denominada muntanya del Gallego, hi ha un racó amb més de 300
coves excavades en la roca, és l’anomenat “cenobio de Valerón”. El topònim
prové d’una llegenda en que s’explica que aquí es recloïen les “Harimaguadas”
que eren les sacerdotesses que s’encarregaven de l’educació de les adolescents
aborígens que estaven destinades al culte (maguadas) o de les joves de classe
noble que estaven sota la seva custodia fins el dia del matrimoni.
El cert és que aquest lloc era un immens graner on
es guardaven i protegien les excedències agrícoles. Una vegada guardats el
cereal i el gra, que constituïa la base de la seva dieta, es tancaven les coves
amb una porta ben ajustada que es segellava amb fang i es pintava la marca
familiar que indicava la propietat. Sembla ser que hi havia encarregats de
vigilar el graner i de la distribució del gra.
Els compartiments, distribuïts en 8 pisos, tenen
d’1 a 3 m² i els indígenes ho van construir, en la pedra volcànica, fa més de
800 anys, amb eines de pedra i fusta.
Com que està construït en una paret gairebé
vertical que passa bastant desapercebut des de l’exterior, té un caràcter
estratègic forà important.
Fou declarat Monument Històrico-Artístic el 1978 i
des de 1985 és considerat un Bé d’interès cultural en la categoria de zona
arqueològica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario