PRESENTACIÓ

 

La intenció d’aquest modest blog és el de publicar i donar a conèixer tot un reguitzell de coves i balmes que van ser utilitzades per l’home des d’època històrica, ja que crec que el món de la prehistòria correspon a un altre apartat.

No es tracta de fer una relació exhaustiva sinó de publicar aquelles cavitats que he pogut visitar.

Habitació

En aquest blog trobaren coves emprades com habitació, ja que durant mil·lenis l’home prehistòric va utilitzar les cavernes naturals com a refugi, tant com a recer del rigorós clima de la segona part del Würm, que fou la darrera glaciació, com per ser un lloc de fàcil defensa davant de feres i altres perills.

Va ser durant el Neolític en que l’home a través del conreu i la domesticació d’algunes espècies d’animals va obtenir aliment, en conseqüència s’abandonà la vida itinerant perseguint la cacera i l’abric que oferien les cavitats, pasant a tenir un hàbitat estable en poblats a l’aire lliure, d’aquesta manera va nèixer l’urbanisme.

Més endavant, ja en època històrica s’abandonen les cavitats com a lloc per viure, ja que resultaven poc aptes i inhòspites, no obstant ocasionalment, en èpoques de turbulències històriques -sobretot en temps de la reconquesta- o de grans penúries econòmiques, l’home tornà a ocupar coves i balmes sense intenció però, de fer-hi un hàbitat estable, encara que, l’ocupació de moltes d’aquestes cavitats ha estat força perllongada arribant fins ben entrat el segle XX i en alguns casos fins a l’actualitat.

Santuaris

També trobem veritables santuaris ja que les coves s’associen tanmateix, de forma molt estreta, amb tota mena de ritus, sobretot de tipus religiós.

Amb l’arribada del cristianisme, les coves, a més a més de ser un dels primers llocs de congregació, segueixen sent un indret misteriós i de caràcter pagà que havia de santificar i això ajuda a explicar les nombroses referències que es produeixen els segles XV-XVI sobre les llegendes prodigioses de les marededéus trobades moltes de les quals es produeixen en coves, desprès, generalment al mateix indret de la troballa, es bastí una ermita o santuari, que, en molts casos, sense abandonar-se el culte, ha arribat fins als nostres dies.

Tanmateix, molts indrets de les nostres muntanyes foren escollits pels eremites com a lloc de culte, són generalment llocs solitaris, apartats de les vies de comunicació, i en més d’una ocasió se’n serveixen de les coves per a bastir-hi, un rústec oratori que en més d’una ocasió es converteix en una esplèndida ermita.

Cledes pel bestiar

Encara que possiblement les coves emprades per a recer del bestiar siguin la manifestació troglodítica que més abunda per les nostres muntanyes ja que els pastors han aprofitat des d’antic les coves i balmes per guardar-hi el bestiar, per això calia tancar l’entrada, generalment amb un mur de pedra seca, deixant una part oberta, a manera de porta, que es barrava amb troncs travessers. Les coves utilitzades com habitacle, una vegada abandonades, també s’empraven per arrecerar el bestiar.

Encara avui dia moltes cavitats segueixen complint aquest funció.

Refugis, aixoplucs i amagatalls

Des de sempre l’home fa, o ha fet servir les coves com a lloc per protegir-se de les inclemències del temps, com és el cas dels pastors, carboners, llenyataires o excursionistes o com a refugi en moments bèl·lics, òbviament en la darrera maltempsada de 1936-39 moltes persones cercaren el refugi que els oferien les coves, per la qual cosa, de ben segur, deuen d’haver-hi moltes cavitats de les que no es tenen notícies escrites o en tot cas aquestes són molt escadusseres i d’àmbit local. Tanmateix moltes cavitats foren utilitzades com amagatalls per bandolers i malfactors.

I també n’hi ha que han estat utilitzades com a magatzem, sobretot per guardar-hi eines del camp.