COVA DE LA VANSA.VILANOVA DE MEIÀ (NOGUERA)

 

COVA DE LA VANSA.VILANOVA DE MEIÀ (NOGUERA)

Situació:
Seguint la carretera d’Artesa de Segre cap a Isona, hom troba el trencall que duu a Tòrrec. Des de l’entrada d’aquest petit agregat, cal seguir un camí que surt a la dreta, al costat de la bàscula, en direcció nord. Es travessa una pista i en 15 minuts s’arriba al torrent de les Planes que cal travessar i seguir aigües avall per un sender ben marcat que més endavant continua pel marge esquerre del torrent de la Vansa. En passar unes penyes, que fan
com una mena de portell, apareix davant nostre, a l’altra riba, dins d’una enorme balma, la casa de la Vansa, en total hi ha 2,4 km i s’arriba en cosa d’uns tres quarts d’hora.

Descripció:
La casa de la Vansa és situada dins d’una enorme balma d’uns 150 m de llargada, 20 de fondària i uns 5 d’alçada. La casa té dues plantes. Està força ben conservada i encara hi podem veure totes les dependències habituals d’una masia: la cuina-menjador, les cambres, el celler amb dues grans botes per a vi, dites vaixell, que van ser muntades allà mateix, ja que no passen per la porta, el forn, els corrals, l’era, etc. Era la masia més important de la contrada i ostentava el títol senyorial de «baronia de la Vansa», que més tard passà al municipi i avui forma part de Vilanova de Meiá.

                                       Vaixells (botes de vi ) foto del 2019

                                                                  Foto de finals dels anys vuitanta
                                            
A uns 30 m de la casa hi ha, igualment sota un balmat, la capella romànica, de la Mare de Déu de la Vansa o de la Mare de Déu de Gràcia, amb afegits gòtics. La planta de la nau és un rectangle irregular, amb un absis semicircular a llevant i un altre al costat nord adossat a la roca. A l peu de la nau, hi ha un pou i, al costat de l’absis lateral, un arc dóna pas a una petita cavitat.

 

 

Breus notes històriques:

El topònim de la Vansa apareix des de l’any 1010 o 1019 com a
límit de la dotació que féu el comte Ermengol II d’Urgell a l’església de Montmagastre.

 

 

 

 

La masia fou habitada, de forma permanent, fins a l’any 1932
per la família Puigpinós. Serví d’amagatall durant la guerra civil; desprès hi visqué en Solé, àlies el Grives, i del 1941 al 1950 Ventura Puigpinós, nascut a la casa a començaments de segle .Les mostres de la llarga ocupació de l’indret són les troballes d’una punta  i una ascla de sílex prehistòriques així com fragments de terrissa corresponents als segles XI i XVIII; també s’hi ha localitzat unes mostres de manifestacions rupestres (grafits, pintures, gravats) d’època medieval.

Fotos G. Aymamí 

S’hi celebrava un aplec el 2 de maig, festa del Roser, coincidint
amb la Festa Major petita de Lluçars.

Bibliografia:

AYMAMÍ, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.
DE LA VEGA GÓMEZ, Josep (1981) Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes. Mediterrània núm. 12. Barcelona.
PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1981) “Manifestacions rupestres de la cova de Lavansa” a Excursionisme 270. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
REIG, Joan; AYMAMÍ, Gener; PEIDRÓ, Eliseu (1998) “Baronia de Lavansa: Romànic i trogloditisme amb incògnites” a Excursionisme 270. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.