L’EREMITORI DE SANT GERVÀS I SANT PROTÀS. GAVET DE LA CONCA (PALLARS JUSSÀ)
Situació:Seguint la carretera de Balaguer a Tremp, per Camarasa, poc desprès de l’estret de Terradets hom troba el trencall que duu cap a Llimiana.
Cal anar seguint les indicacions que, en 4 km ,duen a Sant Miquel de la Vall. Desprès de passar el petit llogarret, cal continuar per la pista senyalitzada que duu cap al conjunt format pel castell (el Castelló Sobirà) i l’ermita de Sant Gervàs. També trobem indicacions per poder arribar-hi a peu, en 35 minuts ,tot seguint antics camins.
Descripció:
L’ermita dedicada a Sant Gervàs i Sant Protàs (o Sant Gervasi i Sant
Protasi) és un senzill edifici romànic de planta rectangular, amb la porta d’accés orientada al nord i absis semicircular de capçalera orientat a l’est; a l’edifici, li manca avui la meitat del sostre, per la part de ponent.
Al costat oest presenta dues obertures, una finestra espitllerada i una altra amb forma de creu llatina; també al costat sud hi ha dues finestres: una a un nivell superior i l’altra d’espitllera. En aquest costat hi ha un altaret adossat a la paret, ja que l’altar principal el trobem a l’absis.
L’absis és llis, sense decoracions; tant sols té una finestra espitllerada. Al costat nord s’adossà, en temps posteriors, un segon absis quadrat amb un altar.
Per l’interior de l’edifici es pot observar que, en una fase posterior a la de la construcció, s’hi afegí un pis i s’elevaren les parets. A les parets es veuen pintures barroques que semblen datar dels segles XVII-XVIII.
l’exterior, hi ha dues pedres que llueixen caps esculpits. La part més interessant d’aquesta edificació la trobem en la part inferior, on hi ha un eremitori que sens dubte fou l’origen de l’església.
L’entrada, que està orientada al sud, dóna accés a una sala de
planta gairebé quadrada amb volta semiesfèrica i forats per a bigues, estructurada en una petita cavitat. Les parets són de petits carreus units amb argamassa de fang. Al costat oest hi ha un banc que ocupa tota la paret.
Per uns graons s’accedeix a la part superior d’aquesta construcció, on trobem restes d’un vell sostre i bigues de fusta; sembla, doncs ,que, sobre aquest eremitori, s’hi hagués bastit un habitacle rústic. Així, doncs, hi constatem tres nivells: l’eremitori, aquest habitacle i l’església romànica.
Al primer de maig hi té lloc un aplec.
Breus notes històriques:
S’esmenta que l’ermita de Sant Gervàs possiblement fou la primitiva capella del castell i del poble antic de Sant Miquel de la Vall, un assentament rural del segle XI-XII que restà abandonat des del segle XIV i que s’estén entre l’ermita i les restes del castell.
En la part inferior de l’absis hi ha un aparell característic del
segle XI. Hom creu que la resta de la construcció, feta de carreus
ben treballats i disposats en filades regulars, és una obra del finals del segle XII o del principi del XIII.
Pel que fa a la capella afegida, es pot datar entre els segles XIV-XV. A l’eremitori, deu correspondre una data anterior a l’ermita; possiblement cal datar-lo en època altmedieval, entre els segles IX-XI.
Els dos sants bessons Gervàs i Protàs, fills de sant Vidal i santa Valèria, tot i néixer a Milà, han tingut un fort arrelament en aquestes contrades, d'aquí que trobem que tenen ermites dedicades, i temples on se'ls ret culte. Gervàs fou assotat fins que va morir, mentre que Protàs fou decapitat.
Han estat considerats els patrons dels herniats o "trencats", i a banda que així ho recullen i canten els seus goigs, ens parlen d'aquesta realitat diferents exvots que estaven penjats de les parets de l'ermita. Eren moltes les mares que feien promeses per guarir els seus fills de trencadura. Quan un infant s'herniava, la mare el duia a coll a dalt de l'ermita amb la creença que així es guariria. Una estrofa dels seus goigs diu:
Sant Gervàs i Sant Protàs
pregant-vos agenollats,
perquè vulgau curar
a tots els infants trencats;
perquè les seves mares
no vegin semblants dolors:
Socorreu a aquells que us
criden,
que tots són vostres devots!
El Castell:
Paga la pena acostar-se cap el castell que està a uns 200
metres, continuant la pista endavant.El castell data de finals del segle X o principi del XI, fou erigit sobre un promontori rocós cosa que li permet tenir un control militar i visual amb diferents passos de muntanya i torres defensives. Té dos elements principals, la torre d’homenatge que supera els 15 metres d’alçada i el recinte murallat de forma triangular.
En el segle XIII la vida tant del poble, que està al costat, com del castell van decaure i finalment al segle XV el lloc ja estava completament abandonat.
Bibliografia:
Aymamí, Gener (2014) Itineraris per les esglésies i els eremitoris rupestres de Catalunya. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario