SAN CAPRASIO. FARLETE (SARAGOSSA)

 

SAN CAPRASIO. FARLETE (SARAGOSSA)

Situació:

S’hi accedeix per una pista que surt des de la localitat d’Alcubierre. Cal anar en compte de deixar tota una sèrie de trencalls sense senyalització que hi ha abans d’arribar a dalt del pic de San Caprasio de 834 metres d’altitud on hi ha diverses antenes. Des de dalt es veuen les coves obertes en el vessant de la muntanya, cal davallar per unes escales per acostar-s’hi.   

Descripció:
Es tracta d’una sèrie de cavitats excavades en la roca, a l’interior trobem diverses sales amb un altar, taules i cadires, armariets i lleixes a les parets, entre altres.    
Notes:
Una llegenda explica que San Caprasio feia de pastor de cabres – diuen que d’aquí prové el seu nom - a la serra de Guara – de fet hi ha una ermita dedicada a San Caprasio a Osca – i un dia va decidir fer-se monjo, va agafar el bastó de pastor i el va llençar tan lluny que va arribar a la serra d’Alcubierre i allí va decidir quedar-s’hi.
Aquestes coves havien estat emprades durant segles com a refugi de pastors i com amagatall de bandolers, destacant un bandit de la zona anomenat el “Cucaracha”, per la seva facilitat en amagar-se. Durant la Guerra Civil fou un punt estratègic, per la serra es trobem diverses trinxeres.  

San Caprasio és un eremitori del segle XX. Cal remuntar-se a la història d’un personatge anomenat Charles de Foucault (Estrasburg 1858 – Tammanrasset 1916) que va ser militar i enviat a Algèria el 1880, anys desprès va canviar espiritualment, va visitar Terra Santa, tornà al Sàhara algerià i va conviure amb els tuaregs i va aprendre la seva llengua. Va morir assassinat i el 2005 va ser beatificat.

A l’any 1956 l’ordre els Germans de Jesús, fundada per Foucault va tenir que fugir d’Algèria i de retorn cap a França van passar per bona part d’Espanya per carretera i en ser als Monegros van veure que aquest paisatge dur i agrest s’assemblava al que acabaven de deixar enrere.

                                                                  Fotos: G. Aymamí
Van cercar un lloc adient i el van trobar a San Caprasio, van demanar els permisos necessaris i ho van convertir en un eremitori, on no hi faltava el refectori, l’església, les cel·les individuals i així s’hi van instal·lar els quinze primers monjos que van arribar a la serra d’Alcubierre.  
Tot i així, el dia de la nostra estada, a l'any 2013, no hi havia ningú i tot estava buit.